dimecres, 24 de desembre del 2025

Missatge de Nadal 2025

 


Moltes gràcies per permetre’m acompanyar-vos un any més i, ja en van vora vint, en una vetlada tan especial. Una nit d’encontre i celebració, que vos desitge siga feliç i tranquil·la, en companyia de la vostra gent. 

L’any 2025 el comencem partint palletes, per no arreglar bé les coses. I entre altres canvis que es produïxen, un d’important, a nivell festiu i culinari. La tradicional torrada de l’hort passa a celebrar-se, a petició dels comensals, el segon diumenge de gener després de missa de 12. Però, poc es nota la diferència. La penya pareix que tinga la solitària. Uns dies més tard celebrem, engalanats amb les nostres perruques, el primer dels 40 aniversaris en l’hort del Barranquet. I sent dir-vos açò! Però...tot aquell que arribe a eixa edat, ja no és tan xiquet! 

L’Administració General de l’Estat seguix, un exercici més, sense pressupostos. El Govern perd la votació del decret òmnibus. Les dretes sí que poden votar lo mateix que els independentistes catalans o bascos. Donald Trump pren possessió del seu més gran negoci. El neoimperialisme ianqui comença a sacsejar l’ordre mundial. Una barbaritat darrere d’una altra, sense respecte a les regles més bàsiques, ni al dret internacional. Redeu, com de llargs es faran els pròxims quatre anys! 

El cadàver polític de Mazón diu més mentires que alena. I ja de pas, prepara la seua defensa per la nefasta gestió de la DANA. Assumir el discurs de VOX no li portarà molts guanys al PP de Núñez Feijoo. El valencià s’imposa en la consulta organitzada pels que odien la nostra llengua. Però, al remat perdem tots! L’Estat sionista d’Israel continua massacrant la població palestina. Mentrimentres alguns plantegen fer de lo que queda de Gaza un ressort turístic de “riviera”. Trump i Putin parlen de posar fi a la invasió russa sense comptar amb Ucraïna. Per no dir lo que pinta Europa! I és que...això és aixina! 

Entrem en març, se sent l’olor a pólvora i la cassalla corre per les barres. Talls de carrers i carpes plantades, sense oblidar la música de les xarangues. Ja estan ací les Falles! Però, enguany toca pluja i que acaben ben banyades. Després recuperem, almenys per una edició, el mig any ral·lier, per a desgast de l’organització. 

El dia de l’alliberament ha arribat. El comerç mundial ara funciona a toc d’aranzel. Depenent de com s’alce del llit a cada matí el nostre amic Donald Trump. Bac i limpia en les borses! El líder de MAGA se’n torna arrere en vore el desastre i decreta tres mesos de reflexió. Però, tot lo mon, cortés i vassall, li riu les gràcies al senyor feudal i vol negociar amb ell, per no fer-lo enfadar. Mor el papa de Roma. I després de la fumata blanca, la cúria vaticana es torna un poc més americana. 

Una Setmana Santa més que passa, per a augment de la devoció. De Pasqua a regolar la mona, sense esperar-nos el gran apagó. Un 0 energètic de l’electricitat, del qual ningú se’n fa responsable. Marejats amb explicacions tècniques. Només sabem de la nostra vulnerabilitat i excessiva dependència. I, per si a cas, ja hem anat a comprar lo del kit de supervivència. 

La gran festa del 40 aniversari de la quinta del 85 se celebra en l’hort de la Calderona. Dos-centes persones que ho donen tot i agarren bona mona. Però, cal saber parar a temps. I en companyia de la cosina pròdiga que me’n vaig anar. A València al concert d’Amaral, a cantar el Como hablar. 

La UCO i la justícia posen el punt de mira en la màfia del PSOE. La premsa pàtria es frega les mans. Santos Cerdán, José Luís Ábalos, Koldo Garcia, Begoña Gómez...i els titulars que donaran. Els Estats Units ataquen instal·lacions nuclears a l’Iran. I els sionistes jueus seguixen a la seua, sense que ningú els pare els peus. 

Arriba l’openning summer i la boda gitana del Takilla i la moza Rebe. I a que no sabeu a qui li toca el bingo musical? Sí, a mi! Premi a l’españoleto de l’any! Arriba la caloreta i viatgem un cap de setmana en família a la ciutat turística de Porto (Portugal). Xe bro, ni tan mal! Literal! 

La corrupció de l’exministre Cristóbal Montoro fa acte de presència i li desbarata al PP l’estratègia. La Unió Europea arriba a un acord amb els Estats Units. Li pagarem el dèficit als americans, a base de comprar-los les armes. El criminal de guerra Netanyahu mata també de fam la població de Gaza. Okupació, immigració, negacionisme, franquisme...els guardians de les essències pàtries imposen el seu marc mental als jóvens, per TikToks i Instagrams. I el PP blanqueja tot lo que faça falta, per tal de conservar els governs. 

A l’agost arriben les vacances. Temps de descans i desconnexió. Ruta per la Marina amb la millor companyia del mon: Castell de Guadalest i Altea. Almorzarets, festival Mediterránea de Gandia amb taxista incorporat i dinar libanés a València. I ara sí que sí...tornem a la faena! 

Hem perdut el compte de per quina generació van els incendis. Castella-Lleó, Extremadura, Galícia...a foc seguit! “El que pueda hacer, que haga” es complix al peu de la lletra, en la premsa pàtria i la judicatura. Tensió i polarització en augment. I el Perro Sanxe, pressionat per totes bandes, que diu que...d’eleccions encara no és el moment. 

Torna una nova edició del Ral·li Humorístic de Carcaixent. Mary Zoom i el Takilla anuncien que l’any que ve no repetiran. Tot agraïment es poc, per tota la faena feta durant estos últims anys! Aixina que ral·liers, ral·lieres i membres de l’organització oficial: Old Money vos suggerix, en cas de no trobar renovació, que el Ral·li l’organitze la reina mora o la intel·ligència artificial.

Avisos taronja i roig per pluges, festes aremullades i suspeses. I ara d’ací a Nadal, tindrem la dosi setmanal de les actuacions ajornades. Torrades d’embotit en l’hort per a fer pujar el colesterol. Caçadors de bolets per les muntanyes de Vilafranca del Maestrat i dinaret en Cantavieja. Pa torrat, coquetes de fetge a la brasa, formatge de cabra, ceba caramel·litzada i mostassa. Al mentor se li fa la boca aigua! 

El futurible Nobel de la Pau, com a bon liquidador de guerres, acorda una treva entre Israel i Hamas. El BBVA perd definitivament l’OPA hostil contra el Banc de Sabadell, per a alegria particular dels accionistes. El Govern més progressista entra de ple en la batalla cultural de l’extrema dreta. I en el funeral d’Estat, en commemoració del primer aniversari de la DANA, ens cau la cara de vergonya de vore a qui tenim encara de president de la Generalitat. 

Carlos Mazón dimitix, en diferit, quan ja està políticament socarrat. Després de quinze anys, Carcaixent té un arxiu municipal com Déu mana. El Tribunal Suprem condemna el fiscal general de l’Estat per revelació d’un secret ja publicat. Això estava més que cantat! Juanfran Pérez Llorca assumix els postulats de l’extrema dreta i es convertix en nou president de la Generalitat. 

Arribem al mes de desembre inundats de corrupció i escàndols per totes bandes. Ai, què poc li queda al Govern del Perro Sanxe! I entre bodes exprés, dinarots d’empresa i ultimàtums del magnat nord-americà al senyor Nicolás Maduro, despedim a Robe Iniesta, el cantant d’Extremoduro. 

Però, no m’agradaria acabar, com ja ve sent habitual, sense una reflexió final: 

Segons les enquestes, la dificultat d’accés a un habitatge, junt a la polarització política, son les principals preocupacions dels espanyols. Pel que fa a la vivenda, l’escassesa d’oferta i una demanda disparada no fan sinó augmentar contínuament els preus i, amb ells, la inflació. 

El creixement de la demanda ve donada per l’augment demogràfic, producte de la immigració i un sector turístic en màxims, any rere any. Segons el Banc d’Espanya, el desajust entre l’oferta i la demanda és de més de 400.000 vivendes per als anys 2022-2024. Per exemple, l’any 2022 només es va construir una vivenda de nova per cada set necessitades. A més, el cost d’obtenció de sòl i la lentitud en l’atorgament de les llicències continuen sent barreres importants. 

La baixíssima oferta es deu a la paralització durant molts anys d’habitatges de nova construcció i una reducció del mercat de vivendes en règim d’arrendament permanent. Esta eliminació en massa està generant una crisi estructural del lloguer. Per exemple, per a 2025 es preveu que desapareguen 150.000 habitatges del parc tradicional. Ja que l’alternativa dels xicotets tenidors es vendre les finques i la preferència dels grans inversors i fons immobiliaris es convertir-les en pisos turístics, cosa que afavorix l’especulació i, amb això, novament la pujada dels preus. 

Una inflació agreujada per la pujada del cost de les matèries primeres a causa dels conflictes bèl·lics, per l’augment dels aranzels, per la guerra comercial EEUU-Xina i per una situació d’incertesa a nivell internacional a tots els nivells, entre molts altres factors. 

El dret a l’habitatge digne que promulga la Constitució s’ha convertit novament en un actiu per a la inversió i l’especulació. La immobiliària Solvia estima un creixement del 5% dels preus de venda i un augment del 10% del cost del lloguer per a 2025. En algunes ciutats importants com Barcelona, Madrid o València, els arrendaments en zones “tensionades” arriben a ser molt elevats. Els residents de les grans ciutats es veuen obligats a fugir a la perifèria amb el conseqüent augment dels gastos de transport i el temps de desplaçament. Per tant, les famílies es concentren en determinades zones i barris, segons el seu nivell d’ingressos, cosa que derivarà a la llarga en més segregació racial i en l’aparició de guetos. En resum, esta problemàtica està provocant un augment de l’ocupació il·legal de vivendes buides, l’impagament de lloguers i, en el futur, més desnonaments de persones vulnerables. 

La bretxa entre qui pot permetre’s un pis i qui no augmenta i, amb ella, les desigualtats. N’hi ha un creixement del malestar social: denúncies d’inquilins, protestes veïnals i pressió sobre les Administracions públiques perquè implementen polítiques de vivenda més ambicioses. Es plantegen mesures com: reduir les llicències d’apartaments turístics, pujar impostos a l’adquisició de pisos de no residents i regular, de forma més estricta, el mercat de lloguer. Però, sembla, de moment, sense massa èxit. 

Moltes persones (especialment les més jóvens, amb salaris mitjans i baixos) tenen vertaders problemes per a accedir a arrendaments assequibles o per a comprar i/o rehabilitar una vivenda. Això fa que no puguen independitzar-se, formar la seua família o iniciar el seu projecte de vida. Una frustració per la incertesa d’un futur que provoca ansietat i depressió, en definitiva, problemes econòmics i de salut. 

Una preocupació general sense fàcil solució. Una conjuntura a la qual els partits polítics tradicionals (PSOE-PP), enrolats cadascú en el seu relat de bàndol i per a augment de la polarització, no han posat massa atenció ni dedicats suficients esforços. Una més de les múltiples causes de la desafecció de la gent en el sistema i en les elits que ens governen. Cosa que aprofiten els partits d’extrema dreta per a captar adeptes. Criptobros i gymbros que, a través de les xarxes socials, intenten disfressar d’educació la seua forma de fer negoci. Venedors de fum d’utopies irrealitzables que posen en la diana immigrants, dones, homosexuals i demés col·lectius vulnerables com els causants de les seues pors, fòbies i desgràcies. 

Les institucions públiques haurien de buscar una solució viable per a posar a disposició del públic les vivendes que resten encara en mans de la SAREB, impulsar la construcció d’habitatges de protecció oficial, fomentar nous mitjans de vida en els pobles perduts de l’Espanya buida, incentivar a través d’ajudes la rehabilitació de cases i pisos, regular el mercat de compravenda i lloguer d’immobles i, si cal, destinar a través del millor planejament urbanístic possible més zones per a sòl urbanitzable. Sense oblidar de posar fre a l’especulació immobiliària i al turisme de masses. Tot això, per tal de garantir el dret d’accés a una vivenda digna de la gent jove, dels estrangers i les famílies més vulnerables. I per a poder fer tot això, fan falta ingents recursos econòmics i molta voluntat política. Un gran pacte d’estat a tots els nivells de l’administració entre totes les forces polítiques i els agents socials. 

La gent major té dret una pensió digna, clar que sí. Però, cal moltíssima més inversió en el futur de la gent jove i més necessitada. Un poc d’il·lusió i esperança per a totes les persones que han perdut la fe en el sistema i s’abracen, a la desesperada, a receptes reaccionàries, autoritàries i poc democràtiques. I que si, en pocs anys la POLÍTICA (en majúscules) no posa remei, ens vorà abocats a tots a la pèrdua de drets i les llibertats més bàsiques. 

Perquè, com va escriure el poeta Miguel Hernández: “Pintada, no vacía: pintada está mi casa del color de las grandes pasiones y desgracias. Regresará del llanto adonde fue llevada con su desierta mesa con su ruidosa cama. Florecerán los besos sobre las almohadas. Y en torno de los cuerpos elevará la sábana su intensa enredadera nocturna, perfumada. El odio se amortigua detrás de la ventana. Será la garra suave. Dejazme la esperanza”. 

Bé, acabarem ja, que no vull que vos sente mal el sopar. Només dir-vos: famílies exbaranera i ral·liera, amics i amigues, i no tan amigues de Carcaixent i d’altres pobles, respectables majors, benvolgudes autoritats i demés cracs: 

Adeu i gràcies! Bona nit! Bon Nadal!

 

El Uelo

dimarts, 24 de desembre del 2024

Missatge de Nadal 2024

 


Com cada nit de Nadal, tinc l’oportunitat de felicitar-vos les festes i de transmetre-vos els meus millors desitjos de pau i prosperitat. És una tradició que m’agrada mantindre. I, alhora, em permet fer-vos arribar algunes reflexions sobre el present i els reptes de futur, que se’ns plantegem com a societat.

L’any 2024 començà amb la presa de possessió d’un nou funcionari de carrera. Més de 18 anys després, 15 d’ells en l’Ajuntament d’Alzira, amb unes quantes oposicions al coll i algun que altre procés selectiu aprovat, cap ni un amb plaça en propietat. Segon del concurs! Redéu, com està el percal! Però, sembla que d’esta forma, si res ni ningú ho impedix, també val.

Això s’havia de celebrar! El primer sarau va ser la tradicional torrada de l’hort. Els parroquians més experimentats venien de sa casa alliçonats. Cansalà, botifarres, coquetes de fetge, llonganisses i algun que altre xoricet. I, com era d’esperar, els molt farteres no deixaren estaca en paret!

Els pellets que arriben a les costes de Galícia. L’extrema dreta i el jutge García Castellón que veuen terrorisme en tot allò que fa olor a independentisme. Sang, suor i llàgrimes del Govern del Perro Sanxe, cada hora de cada dia, en cada votació. I al poder mediàtic, l’oposició irresponsable i gran part de la judicatura que se sumen alguns dels grups que li votaren la investidura, per a fer-li la vida un poc més dura.

Febrer s’inicia amb les protestes dels agricultors per la burocràcia d’Europa. Xoc de cultures i mentalitats: tradicional vs ecologista. Es destapa l’enèsim cas de corrupció. Ara li toca el torn a l’exministre socialista José Luis Ábalos. El cas Koldo o com aprofitar la pandèmia per a cobrar comissions de la venda de carassetes. Foc i destrucció en un complex residencial de la zona de Campanar. Les fortes ratxes de vent i els materials de la façana fan l’efecte fumeral. Deu persones mortes i unes quantes famílies més sense llar. Mare de Déu Senyor! Desastre monumental!

Ponentet del bo, per a no avorrir-nos. Putxeros i torrades, per a compartir l’alegria amb les amigues del Ral·li i els companys de la faena. Unes Falles més...que passen com el burro Victòria, sense pena ni glòria. Preludi de les processons de Setmana Santa i les Pasqües, en el xalet de la Barraca. Arre, haca!

A primeries d’abril, dia de celebració amb la millor companyia del món. Pugem a la nau espacial i...a vore la Fúmiga, a la vora de la mar. En la celebració de la boda maligna d’Inés i Arturet la penya agarra una bona nyespla. I el 30 d’abril, després de 49 anys i mig cotitzats, jubilem a la mare, tota una institució de l’antiga DEPROVESA. El seu treball incansable en l’empresa, la seua gran contribució a esta societat mereix un reconeixement. Crec que té ben merescut el descans i el dret a cobrar la seua pensió de jubilació. I com no, a disfrutar d’esta nova vida, esperem per molts anys més.

Augmenta la tensió entre l’Iran i Israel, mentrimentres els sionistes continuen a la seua, massacrant el poble palestí. A Pedro Sánchez se li unflen els collons i amaga amb dimitir. Quatre dies s’agarra l’home, per a parar i reflexionar del lawfare de Begoña. I ja de pas, centrar el marc en la màquina de boles i mentides en què s’han convertit les xarxes socials, amplificades pels pseudoperiodistes a sou i els mitjans de desinformació habituals. El PSOE que s’apropa a l’abisme mentre espera la decisió final. Les caretes dels sociates ho diuen tot. I al remat, en un últim gir del guió, aplicant el manual de resistència, Pedro, Pedro, Pedro ens deixa a tots bocabadats!

Assistim a la despedida conjunta de Pablo i Sandra en l’hort de la Calderona. I acabem bufant a més d’un faller amb aigua de València, però...de la bona! I, per fi, que arriba el dia del gran bodorrio de l’any. Molts convidats presents i alguns altres que no van. I el ball? Amenitzat per la Pato i cuidat tot al Dtall.

La política de l’amnistia i la desinflamació triomfa en les eleccions de Catalunya. L’independentisme es queda sense majoria absoluta. Milei busca el conflicte diplomàtic, per a ajudar a la dreta extrema. La resposta vindrà per un altre costat: el govern espanyol aprova el reconeixement de Palestina com a Estat. I ara...busca qui t’ha pegat!

En les eleccions europees de juny, el càncer del fatxerio a tots alcança. Alvise s’unix a la festa. El PP li guanya la partida al PSOE. I Sumar va de capa caiguda. Per fi, entra en vigor la llei d’amnistia. Però, ací continuen els togats de les essències pàtries, independents, inamovibles, irresponsables (sense presentar-se a les eleccions); sotmesos, únicament, a la llei que a d’ells els isca dels collons.

Viatge exprés a la villa y corte de Madrid per a vore el gran Bruce Springsteen and The E Street Band. Suar lo que no està escrit en la Demanà de càrrecs de la falla Cánovas, convidats per la padrina. Raó de pes, per acudir a l’opening summer de l’hort del Barranquet i tirar-nos de cap a la piscina.

La migració és un dels principals cavalls de la batalla cultural de l’extrema dreta. Per això, més prompte que canta un gall, VOX se n’ix de tots els governs autonòmics. Intent d’assassinat del candidat nord-americà Donald Trump. Lo que li faltava al demòcrata Joe Biden, per a acabar-lo de rematar. El jutge Peinado presta el penúltim servici a la causa i decreta pena de telediari. I, com no, el vídeo de Pedro Sánchez assentat en la banqueta acaba publicat en el noticiari.

La caloreta que no cessa i comencem la temporada de concerts. Primer cantem Still loving you d’Scorpions en la Marina de València. Després traguem pols i molta merda, merda pa tots, en el Pirata de Gandia. I per últim, arriben les vacances, que ens porten alguna orquesteta que altra, una passadeta de Mediterránea i visita al poble d’Anna. I és que...Sin ti no soy nada.

Cinc anys després aconseguixen desallotjar els soldats okupes del Consell General del Poder Judicial. Déu cagat si ha costat! Comencen els Jocs Olímpics de París. I el mag Puigdemont que apareix i desapareix, per a cabreig generalitzat. Tot això, abans de firmar-se l’acta de defunció del Procés i elegir Salvador Illa, com a nou president de la Generalitat.

I arribats ací, m’agradaria recordar a ma uelo Juan Cogollos que, l’últim dia d’agost, als 92 anys d’edat, va morir dignament, rodejat de la família, al poble on va nàixer, al poble on va viure tota la seua vida, al seu poble, Carcaixent.Gràcies per tot, uelo! Jo em quede ací, més a soles encara. Però, espera’m! Perquè d’ací molts anys, quan em toque a mi lo únic segur que n’hi ha en la vida que és la mort, anirem a comptar les ximeneres.

Encà com n’hi ha organització del Ral·li Humorístic. Els toca als del Cotxe 17 i acaben fent-se avant. Barregem l’experiència amb les ganes de fer coses i passar-ho bé. Resultat: un gran equip de treball! Encara que sempre es pot millorar. Repetim? Donem-los la veu als participants i a tots aquells que, esperem, s’apunten de nou. I si ix que sí, recordem-li a la «reina mora»: que esta festa és d’Interés Turístic i la data no es mou.

Tot seguit, fem excursió a la vila d’Alpuente, a la comarca d’Els Serrans. Allí ens espera la seua alcaldessa que, per si no ho sabíeu, és filla de Carcaixent. I buscant, buscant...acabem trobant algun que altre esclata-sang. Prompte arriben festes, les Majors i Patronals. Ho donem tot en el remember i ens passem un mes més constipats. Lo que ja ve sent habitual.

Israel no en tenia prou amb Hamàs. Ara entra en el Líban, a per Hezbollah! Ja ningú se’n recorda d’Ucraïna. Mentre ací tot «el que pueda hacer que haga» dona guerra en el jutjat. Ábalos investigat. Foc a discreció contra el fiscal general de l’Estat. Sense oblidar-nos de les acusacions d’agressió sexual contra Iñigo Errejón. I és que...encara que passen mil anys, es descobrixen els enganys!

El 29 d’octubre és un dia que mai se’ns oblidarà. Una gota freda o DANA històrica que provoca inundacions en més de 80 pobles de València. Rius i barrancs desbordats per l’Horta Sud, la Foia de Bunyol, la Ribera, el Camp de Túria i la Plana d’Utiel-Requena, etc. AEMET en avís roig, el mitjans de comunicació publicant imatges d’inundacions aigües amunt i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i la resta d’agents implicats informant (no massa) de la situació a la direcció de les emergències, o siga, la Generalitat. Mazón de dinar en El Ventorro i la gent fent vida normal. L’alerta arriba als mòbils quan el riu se n’ha eixit de mare i ja estem aigua al coll. La Pantanà 2.0. Més de 223 persones moren ofegades. Famílies i vides trencades. Infraestructures i ciutats arrasades, que costarà molt recuperar.

Mentre els partits es tiren les culpes, un exèrcit de voluntaris assistix les persones afectades a l’espera dels militars. Un riu de solidaritat. Boles a punta pala en les xarxes socials, manifestacions i crítiques contra els reis i els polítics. N’hi haurà responsabilitats penals? La desafecció per la vida pública va en augment. Si és que són tots iguals. Sols el poble, salva al poble (el mateix que els ha votat).

En fi, la vida continua i en conec un que no tenia millor moment per a entrar en la quarantena. Així que, com ja estava tot comprat i preparat, les celebracions s’hagueren d’ajornar. Uns dies més tard, sense massa ganes de festa, ens reunim cara el pesebre a la salut del «més cartera». I jo, content i pagat, vos volia donar les gràcies per haver-me acompanyat.

El PP necessita desviar l’atenció de la nefasta gestió de Mazón. Per això, apunta i dispara contra la nova vicepresidenta de la Comissió Europea, l’exministra de la riuada, Teresa Ribera. Trump guanya a Kamala i torna a la Casa Blanca. La desinformació i la post-veritat s’escamparan una miqueta més per tot lo món. I per acabar-ho d’adobar, l’aconseguidor Víctor de Aldama que canta per soleares en seu judicial, sense aportar, de moment, cap prova documental.

Cau el règim de Bashar el Assad a Síria. Fem més hores que un rellotge, per a què quadre el pressupost. I entre jubilacions, dinars d’empresa i orquestes ja tenim ací el Nadal.

Per a rematar esta al·locució, que enguany fa dènou anys, vos deixe ací, per escrit, el meu últim sermó:

Fa anys que se sent parlar del canvi climàtic. Uns, basats principalment en la ciència, advertixen i, fins i tot, acollonen dels seus perills. Altres, moguts per interessos econòmics i conspiracions, neguen sistemàticament els seus efectes. Al mig, esperant que els governs de la humanitat implementen mesures de xoc efectives per a pal·liar l’escalfament global i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, ens trobem la gran majoria dels habitants del món.

Per desgràcia, la catàstrofe natural que ens ha tocat viure de prop no serà l’última. Vivim en una zona de clima mediterrani. Ací s’alternen períodes càlids i sequeres amb episodis de pluges torrencials. A més, hem destruït una part import de l’horta i, amb això, la capacitat de permeabilització i absorció de l’aigua. Per contra, hem construït desordenadament habitatges, disseminats, polígons industrials i urbanitzacions en zones inundables. A tot això, cal afegir la gran dependència del vehicle privat que magnifica més encara els problemes de mobilitat, sobretot, en les grans ciutats i les àrees metropolitanes. No oblidem que encara queden per projectar i executar moltes obres de prevenció i reducció del risc d’avingudes. Però, recordeu que, per a fer tot açò possible cal molta inversió pública, finançada amb els nostres impostos.

Una adequada política de prevenció, així com actuacions coordinades d’alerta de les autoritats més pròximes a la ciutadania sí que pot evitar moltes morts. Serà un error recentralitzar la gestió de les grans emergències de protecció civil. Perquè si els de València, que estan sobre el terreny i el coneixen, no avisen a la gent, imagineu-vos si hem d’esperar que ens avise algú de Madrid.

Per tot això, habitants de Carcaixent i d’este país on «la pluja no sap ploure», hem de fer cas a les indicacions de les autoritats, sí. Però, a més, serà fonamental la nostra autoprotecció en situacions de perill i en la gestió de futures emergències. Més val previndre que curar i fer cas a la famosa dita: «a vora riu, no faces niu». Hem de ser conscients i conéixer de primera mà el territori on vivim i pel qual transitem. Acudir a les fonts primàries i oficials per a informar-nos. Tindre clars els usos del sòl i les característiques dels terrenys on construïm. Aprendre de la ciència però també de la cultura popular. I, per suposat, conèixer la geografia de cada poble i ciutat, així com la història local i comarcal.

Perquè, com va escriure el poeta libanés Khalil Gibran: «la història no es repetix si no és en la ment de qui no la coneix».

Bé, acabarem ja, que no vull que vos sente mal el sopar. Només dir-vos: famílies exbaranera, parroquiana i ral·liera, amics i amigues, i no tan amigues de Carcaixent i d’altres pobles, respectables majors, benvolgudes autoritats i demés cracs:

Adeu i gràcies! I força València!

Bona nit! Bon Nadal!

diumenge, 24 de desembre del 2023

Missatge de Nadal 2023


Estic molt content i molt pagat de poder entrar un any més en les vostres cases en esta nit de Nadal. Complisc així amb la tradició de traslladar-vos els meus millors desitjos de pau, alegria i prosperitat. I també per compartir amb vosaltres algunes reflexions sobre els esdeveniments més rellevants de l’any que ara s’acaba.

L’any 2023 començà amb la tradicional torrada de l’hort, per a variar. Enginyeria haguérem d’estudiar per poder clavar a tots els comensals a la vora de la llar. Llonganisses, coquetes de fetge, cansalà i botifarres de Juanito Calatayud, lo milloret del Mercat. I és que, després de la pandèmia, la penya tenia moltes ganes de recuperar la normalitat.

Vingué el fred intens i, amb ell, la pujada del salari mínim interprofessional. En la llei estrella de la ministra d’Igualtat es feren uns quants retocs tècnics, a vore si així es calmaven els ànims punitivistes de la majoria del personal. Sense oblidar l’assalt dels fanàtics de Bolsonaro a les seus dels tres poders de l’Estat del Brasil, en el capítol internacional.

Ja entrats en el mes de febrer acudírem a la calçotada de l’hort de les FACA amb la millor gent. Després, celebràrem els últims trenta de Pablo en el xalet d’Els Amics. De sobte, plantaren les falles i, en un obrir i tancar d’ulls, ja les havien cremades. Mentrimentres esperàvem amb candeletes, que vinguera una altra vegada la Pato, per a agarrar un bon pet i, ja de pas, armar un canyaret.

El cas Mediador del Tito Berni copà totes les portades dels mitjans de comunicació. Una corrupció que en tapa una altra amb els missatges de WhatsApp del president de l’Audiència Nacional en l’operació Kitchen. Circulen! Amb la judicatura hem topat! I ens aficionem a les mocions de censura fallides contra el govern Frankenstein de don Ramón y sus muchachos.

A l’abril, Ana Obregón i la gestació subrogada traspassen tots els límits de l’ètica. Yolanda Díaz no sap si sumar o restar a Podemos. I, només passen les processons de Setmana Santa i el merescut descans dels dies de Pasqua, el procés electoral de les autonòmiques i municipals es posa a punt de caramel.

La ETA i Bildu arrasen amb qualsevol programa electoral. Que te vote Txapote! És el lema que triomfa en la campanya. El Partit Popular (i VOX), amb l’ajuda de la premsa pàtria, entren en la majoria de governs autonòmics i municipals. El govern del Botànic perd la Generalitat. A Carcaixent, el PP, amb minoria absoluta, negocia la investidura. Però, crec que no volen vore Anita Dinamita ni en pintura. La decadència de Compromís, més prompte que tard, havia d’arribar. Així que, no es calfeu el cap! Perquè, com bé sap el gran Juanito Albert, no n’hi ha millor lloc, per a arreglar els problemes de la gent, que des de la barra del bar!

La resposta de Pedro Sánchez, com a president del govern: el 23 de juliol (quan els rics estiguen de vacances i faça més de 40º) tot lo mon a votar! El “racisme valencianista” amb Vinicius, dictat per les terminals mediàtiques madrilenyes, arriba als mitjans internacionals. Rebel·lió armada del grup Wagner a la Rússia de Vladímir Putin. Mamà, por! Llum, foc i destrucció en Podemos i Ciudadanos. Acord de govern entre el PP i l’extrema dreta a la Generalitat, per a tornar arrere, com els carrancs, uns quants anys. I “ha llegado el momento” d’elegir a la primera autoritat local. Sweet Caroline és la nova alcaldessa de Carcaixent i, per això, tindrà regal. Des d’estes línies li desitgem, per a tot el seu mandat: molta sort i encert!

En juliol arriben les nits infernals i, com no, les festes estivals. Acudim a l’aniversari del nou president del Ral·li Humorístic i els seus acòlits incondicionals en el Boreal. I celebrem els vint anys de la xaranga Kogollonuts, la vespra d’anar a posar el sobre dins l’urna en el col·legi electoral. Mare meua, quina bacanal!

Boom d’enquestes de la dreta mediàtica per encaminar la votació. Però, contra tot pronòstic, el poder del PerroSanxe i el seu Manual de Resistencia escriu una nova gesta digna d’admiració. Feijóo i Abascal, com la gran majoria de la dreta social i política, desvarien amb el resultat. Justícia poètica! La clau de la governabilitat d’Espanya la tindrà, des de Waterloo, el separatista i “fugat” de la justícia, molt honorable president de la Generalitat. Maleït dimoni emplomat!

Ja estan ací les vacances, temps d’almorzars, dinars i sopars. Xiringuitaes a Xeraco i festivals rurals i mediterranis, això sí, sense parar de suar. Mentrimentres s’entreveu per l’horitzó un gran marró que demana atenció i, sobretot, molta organització.

El futbol femení fa història i trenca un sostre de cristall. Les dones de la selecció espanyola guanyen el Mundial. Però, l’alegria els durarà poc. L’actitud masclista i inacceptable de Luis Rubiales tenyeix de gris el resultat. Alguns del búnquer i la caverna, perduts en alta mar, continuen sense entendre que la societat ha canviat. La revolució feminista és imparable. Un pas més en l’eliminació dels privilegis del patriarcat, un gran pas en defensa de la igualtat.

El Ral·li Humorístic torna amb una organització renovada. A ningú que li passe! Tres mesos de reunions de treball, de búsqueda de finançament i eterna burocràcia, per a fer possible la millor festa de Carcaixent. Millor encara si es veu facilitat, com és el cas, per Fernando Sanchis, regidor delegat, i tots els departaments municipals. Voluntat, dedicació, responsabilitat i respecte, les claus per a superar amb èxit una nova edició ral·liera. En resum, moltes coses bones (que hem de saber valorar) i algunes de roïnes (que necessiten millorar). Coses que jo, com a secretari, vos he de certificar.

El guanyador de les eleccions es presenta a la investidura i, de pas, li fan una moció de censura. A la cort monàrquica li cau la bava en el jurament constitucional de la princesa d’Astúries. I en l’àmbit internacional, Hamas llança un brutal atac terrorista contra Israel. La resposta sionista no es fa esperar. Deshumanització, neteja ètnica i crims de guerra a Gaza i més apartheid a la Cisjordània ocupada, tot a la vista de la comunitat internacional. L’odi a mort com a filosofia de vida... Per a posar-se a plorar!

No es penseu que se m’oblidaven les festes majors i patronals. Perquè enguany s’han fet més llargues que la Quaresma. La penya ho va donar tot en el tardeo remember dels noranta. Però nosaltres continuàrem, de soparets i cervesetes, fins el dia de la festa grossa. I, a la nostra manera, participàrem de la novena de la Mare de Déu: els tres primers dies de ressaca i sis més per a recuperar la veu.

La llei d’amnistia, per passar pàgina del procés independentista, es cola en l’agenda pública. Fent de la necessitat virtut, el PSOE de Pedro Sánchez pacta amb tot crist una majoria perquè isca la investidura. Manifestacions i pronunciaments de la “gente de bien”, que anticipen lo difícil que serà la legislatura. Espanya es trenca, govern il·legítim i colp d’estat! La mateixa cançoneta de sempre (i més carregada de bombo) de tots aquells que no accepten el resultat.

Entrem en desembre, l’últim mes de l’any. Mes de consumisme màxim, dinars i sopars d’empresa, II mostra de la taronja i altra passadeta de vara de la Pato, aperitius de les fartades que ens esperen els dies de Nadal.

I, per fi, després de 15 anys de festeig i algun amago de ruptura, finalment, si no n’hi ha cap sentència contenciosa administrativa que diga lo contrari, em case. Sí, sé que no s’ho creureu, però...em case amb l’Ajuntament d’Alzira en una relació estatutària regulada pel dret administratiu, fins que la jubilació o la mort ens separe. Visca la burocràcia! Seeeeeh!

Per últim, com sempre, abans d’acabar, m’agradaria fer-vos una reflexió final, per a variar:

El 16 de novembre de 2023 el Congrés dels Diputats, l’òrgan legislatiu que encarna la sobirania popular, va investir Pedro Sánchez com a president del Govern. Votaren a favor del seu programa de govern: 179 diputats (PSOE, Sumar, ERC, Junts, EAJ-PNV, EH Bildu, BNG i Coalición Canaria), que representen més de 12,5 milions de vots. En contra votaren: 171 diputats (PP, VOX i UPN), que representen més d’11,1 milions de vots. Un cap del poder executiu, elegit lliurement pels representants del poble i un govern legítim. Normalitat democràtica.

El Partit Popular, principal partit de la dreta en l’oposició, ha convocat unes quantes manifestacions en contra del pacte de govern del PSOE amb Junts i ERC, que inclou l’amnistia de totes les causes penals relacionades amb el procés independentista de Catalunya. L’assistència de gent a les concentracions pacífiques de rebuig ha estat molt important. Normalitat democràtica.

La Constitució espanyola establix el pluralisme polític com un valor fonamental de l’ordenament jurídic. Este principi s’articula a través de partits polítics, que es presenten a les eleccions amb els respectius programes electorals. En no tindre cap grup la majoria necessària per a formar govern, els pactes i acords entre partits amb representació parlamentària son legítims i necessaris. Igual de legítims que les protestes pacífiques de rebuig a eixos pactes o, a qualssevol altres iniciatives polítiques. Normalitat democràtica.

L’amnistia és una institució que no es menciona com a tal en la Constitució. Sí que està recollit el dret de gràcia, que inclou, segons el Tribunal Constitucional, l’indult i l’amnistia, i s’exercirà d’acord amb la llei. Encara que queden prohibits els indults generals.

Aprovar esta mesura de gràcia xoca frontalment amb els principis d’igualtat i seguretat jurídica. Ningú nega esta qüestió. La qüestió és si convé, per un interés públic major com és el de millorar la convivència, fer ús d’ella o no, en un cas tan excepcional com el procés independentista de Catalunya. Si finalment s’aprova l’amnistia, serà el Tribunal Constitucional com a màxim intèrpret de la norma fonamental, qui resolga si cap o no dins l’ordenament jurídic.

El conflicte polític entre Catalunya i Espanya ve de lluny i no sembla que vaja a solucionar-se de la nit al matí. Els partits de la dreta, sense oferir cap proposta de millora o solució, deleguen en la justícia i el dret penal per a imposar el seu programa polític en Catalunya. El resultat és que son forces minoritàries en el Parlament de Catalunya, creix el sentiment independentista i es fan referèndums d’autodeterminació quan estan en el Govern d’Espanya. Els partits de centre-esquerra intenten fer propostes per a integrar Catalunya en Espanya. Exemples: l’Estatut de 2007, els indults i, ara, el pacte d’investidura, que inclou, entre altres mesures, l’amnistia. El resultat és que el PSC és el partit més votat a Catalunya i el sentiment independentista està en hores baixes, ara que continuen en el Govern d’Espanya.

La gent de dretes sempre ha tingut una concepció patrimonial del poder. Creuen que els pertany, per dret diví, i que son els únics que poden exercir-lo legítimament. Tot aquell govern que no combregue amb els seus postulats és qualificat, per molts, d’il·legítim. Saben molt bé que en un sistema parlamentari no governa sempre qui més vots ha tret, si no el candidat que obté la confiança del Congrés. No acaben d’acceptar el resultat de les eleccions generals. La digestió d’uns quants mesos més, qui sap si anys, sense estar en la Moncloa se’ls pot fer molt llarga.

El líder espiritual de la dreta, José Mari Aznar, va tocar la trompeta contra l’amnistia, la “lawfare” i el pacte de govern. I de sobte, als més constitucionalistes del mon els tenim organitzant manifestacions per totes les ciutats d’Espanya, els neonazis i demés fauna diversa muntant gresca a les portes de les seus socialistes. Les elits funcionarials de l’Estat i els soldats okupes del caducat Consell General del Poder Judicial fent pronunciaments polítics sense presentar-se a les eleccions, els magistrats del Tribunal Suprem “controlats per la porta de darrere” i els jutges estrella fallant contra el govern socialcomunista i la majoria popular canviant el reglament del Senat. Tot això i molt més, amplificat per les terminals mediàtiques, no fa més que augmentar la crispació fins a límits insuportables en esta democràcia “plena”.

La “gente de bien”, per tal de conservar els privilegis i com a bons demòcrates que son, faran tot lo possible i lo impossible per a boicotejar la implantació de qualsevol mesura nascuda del poder executiu o de la majoria del legislatiu que li dona suport. Una croada desestabilitzadora a gran escala i en tots els fronts, per a col·lapsar les institucions i fer caure el govern de coalició.

I a vore si aixina tornem a votar (totes les vegades que siguen menester) fins que la dreta (o siga ells) entren a manar.

Perquè, segons la màxima de George Orwell: «res no canviarà mentre el poder seguisca en mans d’una minoria privilegiada».

Bé, acabarem ja, que no vull que vos sente mal el sopar. Només dir-vos: famílies exbaranera, parroquiana i ral·liera, amics i amigues, i no tan amigues de Carcaixent i d’altres pobles, respectables majors, benvolgudes autoritats i demés cracs:

Adeu i gràcies! I Déu proveirà!

Bona nit! Bon Nadal!

dissabte, 24 de desembre del 2022

Missatge de Nadal 2022

  


Les meues primeres paraules en esta nit de Nadal vull dedicar-les a totes les persones que viuen amenaçades per les guerres, a les oprimides per les dictadures i les injustícies i a aquelles que passem fam, esclaves de la pobresa i la misèria. A totes elles i, com no, a vosaltres, vos desitge: salut, pau i prosperitat per a l’any 2023! 

Ja quasi no ho recordem però l’any 2022, tercer de pandèmia, començà amb una passada de vara de la variant òmicron. Igual o més matraca ens donaren les terminals mediàtiques de la dreta amb el ministre Garzón i les macrogranges. Mentrimentres, els americans avisaven els europeus de què...igual venia una guerra, la major de les desgràcies.

El dia 14 de gener, a punt de tocar les 12 del migdia, resats un grapat de parenostres i un avemaria, li vaig dir adeu a la miopia. Més de trenta anys i deu ulleres de vista després, que, espere i desitge, per molt de temps, m’adornen l’estanteria.

La tradicional torrada de l’hort es va celebrar, això sí, amb una afluència reduïda de comensals. Els més incondicionals celebràrem la vida amb una bona dosi de colesterol; tot a la salut de Juanito Calatayud. Res, per a lo que anava a vindre. I era el concert d’Els Amics de les Arts amb la millor companyia tossint sense parar. Estava clar! El contagi de la COVID-19 havia d’arribar. Ale, una setmana de baixa i...a jugar!

Arribà febrer i amb ell un “tamayazo” en el Congrés. La reforma laboral de Yolanda Díaz se salvà pels pèls, gràcies a l’error d’un diputat popular. El PP clava VOX en el nou govern de Castella i Lleó. MAR i Ayuso li fan una OPA a Pablo Casado i obliguen a moure fitxa a Feijóo. Els pitjors presagis es confirmen, l’auge imperialista de Putin acaba per envair Ucraïna. Feblesa d’Occident? Nou ordre mundial? Una guerra a les portes d’Europa amb l’energia com a reena.

La resposta de la Unió Europea i Amèrica no es fa esperar. Sancions econòmiques a tot lo que vinga de Rússia. Suport armamentista a la Ucraïna de Zelenski. Crisi energètica mundial. Pugen els preus de les matèries primeres i sobretot, el petroli, la llum i el gas. Inflació desbocada. Vorem qui la para! Gir radical de la política exterior en el Sàhara, per a tindre la immigració controlada. La fiscalia arxiva la causa contra el rei emèrit. Quina manera de burlar-se del personal! I, per si no en teníem prou, els transportistes autònoms, animats per la dreta extrema, intenten tombar el Govern amb un paro patronal. Arrea, morral!

El temporal de la fava fa acte de presència i deslluïx les primeres falles “normals” postpandèmia. El PP tria de president el gallec Núñez Feijóo. I este ja mira de reüll la diva Díaz Ayuso, per si li fa la de Casado. Les clavegueres patriòtiques de l’estat i el CNI estan de merda fins el coll. El programa Pegasus no només espia independentistes catalans, fins i tot, el president del Govern.

Entrem en la primavera i passem una Pasqua de primera. Arriba la festa del targetó, preludi de la despedida de Juanan, per terres de la Manchuela. Cap de setmana a Jorquera i Alcalá del Júcar amb la penya baranera. I melopea que te crío! I és que...què fa un pardal de 200 quilos dalt d’un arbre? Pues, això! Pio, Pio!

Digne de menció especial és la representació d’Els Miserables de Carcaixent en el magatzem de Ribera. Un projecte solidari en la lluita contra el càncer. “Canta el poble una cançó, que ara respira a llibertat, eixa és la música del poble, que sona en l’obscuritat”. I com no, recordar també a tota eixa gent que, any rere any, es curra la Fira Modernista de Carcaixent.

I de boda que ens n’anàrem al poble d’Alginet. Eva i Juanan es casaren en una calor de mil dimonis. I allà que vaig haver d’oficiar com a mestre de cerimònies. Després vingué la festa en el Barranquet dels trenta anys de Maria. I tot seguit, la dels quaranta de Sandra C., a la que va vindre de convidada fins la Polecia.

Mónica Oltra dimitix per la imputació de la dreta extrema. Les eleccions d’Andalusia premien la moderació de Juanma Moreno Bonilla. Paco Salom ja té relleu. Compromís tindrà un nou cap de llista, amb certes dots d’artista. Pujada dels tipus d’interés del Banc Central Europeu. I més periodisme de García Ferreras amb els àudios de Pablo Iglesias.

Aplega l’estiu i la calor ens en dona per a salar. Tenim canvi climàtic per a almorzar, per a dinar, per a berenar i per a sopar. Esclafits de vent calent i nits tropicals insuportables, que no ens deixen descansar. Sequeres, inundacions, incendis forestals... I colló! Tot son desastres. On anirem a parar? Tot lo mon es queixa però tot continua igual. Igual de malament...fins el dia del Juí Final.

La festa de la despedida conjunta de Zaira i Diego ens du fins a Guadassuar. Després toca Santa Marina, per a celebrar els quaranta tacos de Sabater. I per últim, una visita ràpida a Barcelona, la nit abans de la boda, per a vore els Iron Maiden. Run to de hills, run for your lives

Per fi arriben les vacances! Però continuem suant la gota gorda. Almorzarets i soparets o de Misteri a l’hort de Mir. Temps lliure per a desconnectar, per a fer allò que a cadascú més li agrade i per a quedar amb la gent. I ja sabeu que Rastreator on més disfruta és en l’arxiu, entre relíquies i papers centenaris, investigant sobre Carcaixent.

En setembre tornem a la faena. Mor Gorbatxov i la regna d’Anglaterra. A la tia Nancy Pelosi, no se li ocorre altra cosa que xafar Taiwan. Les dones d’Iran protesten contra la policia de la moral. Les primeres mesures d’estalvi energètic arriben al personal. El Rei de la Nit ha aplegat! Tot lo mon que apague les llums i l’aire condicionat. Mentrimentres, els okupes de la dreta judicial mantenen segrestat el govern del tercer poder de l’estat.

Viatge a la capital mundial de la llibertat per a vore els 2Cellos. El Ral·li Humorístic torna, a pesar de l’adversitat. La decadència del Cotxe 21 ja ha arribat! A la fusió amb el Cotxe 24 li posem un notable alt. Però...alguna cosa haurem de millorar. Coneixem gent de puta mare i ens ho passem d’allò més bé en la millor festa de Carcaixent. Així que, si res no ho impedix, ens vegem en el 56. El “més cartera” vos espera cantant el Freed from desire i ballant el Sweet release.

La pluja fa acte de presència un any més en les festes majors i a la gent jove encabrona. Ara ja sabreu el per què li diuen Aigües Vives a la nostra benvolguda patrona. Assistim al Ralliween i acabem amb mal de cap, però no pel garrafon, sinó pel puto reggaeton. I celebrem els anys de la vida, que ja en son 38, amb la millor torrada del mon.

L’excepció ibèrica del gas sembla que va guanyant adeptes entre els membres de la Unió Europea. Macron pega la cabotada. N’hi haurà gasoducte submarí entre Barcelona i Marsella. Liz Truss dura una trencà de guitarra com a primera ministra d’Anglaterra. I en un Brasil polaritzat per l’extrema dreta, guanya la gerigonça de Lula da Silva, això sí, per la mínima.

Després de quatre anys incomplint la Constitució, l’estadista Feijóo, en llegir els titulars de la premsa pàtria, avorta la missió. O, millor dit, es caga en els pantalons. La renovació del govern dels jutges haurà d’esperar fins que el PP guanye les eleccions. La ministra Montero i Podemos entren en el marc del populisme punitiu. Efectes no desitjats de la llei del “només sí és sí”. Obliden els principis constitucionals de la retroactivitat i la reinserció en la societat. I lo que és més important i, de lo que hauríem d’estar parlant, molta més inversió en educació afectivo-sexual i de gènere, en igualtat i diversitat.

Arribem al mes de desembre amb la reforma del Codi Penal a toc d’esmena, per a abaixar el soufflé català. I els soldats reaccionaris de la dreta en el Tribunal Constitucional que pugen un poc més el llistó de la crisi institucional. Boniquet està el percal!

En l’àmbit festiu celebrem la I Mostra de la Taronja i els 30/40 anys de les Mireies. Mentre la gent ompli els bars fins a rebentar amb sopars i dinars d’empresa, per a major decepció dels catastrofistes de la dreta patriòtica, que desitgen, pel seu propi bé, una bona recessió econòmica.

I arribats fins ací, aprofite l’avinentesa que em regalen estos renglons, per a deixar-vos, per escrit, l’últim dels meus sermons:

La invasió d’Ucraïna, ordenada per Vladimir Putin, ha sacsejat l’ordre mundial. Fins ara, la gent d’Occident vivíem tranquil·lament en la bambolla d’un mon capitalista globalitzat. Veiem massa lluny les guerres, les dictadures, la fam i la misèria que patixen milions i milions de persones arreu del planeta, en els països del mal anomenat Tercer Mon. Pensàvem que estos conflictes i les seues conseqüències mai afectarien la nostra forma de vida, la nostra societat del benestar. Però, a causa de la dependència energètica, sobretot del petroli i el gas, que els països de la Unió Europea tenim de Rússia, esta percepció ha canviat.

A més, ens hem convertit en els supervivents de diverses crisis i emergències superposades. La climàtica, per l’augment constant dels gasos d’efecte hivernacle i l’escalfament global; la financera i econòmica, mai acabada de resoldre amb la recepta de l’austeritat; la sanitària per la pandèmia mundial del coronavirus. A les quals, ara s’unix l’energètica i de matèries primeres, per la guerra d’Ucraïna i la inestabilitat dels mercats internacionals.

Les conseqüències d’estes crisis tenen el seu reflex negatiu en el benestar de la societat, sobretot entre la gent més vulnerable i amb risc d’exclusió social. La desigualtat entre classes no para d’augmentar. La inflació i l’amenaça de recessió poden portar problemes greus, no sols a les economies estatals sinó també al sector privat, en un futur no molt llunyà. Un caldo de cultiu propici per a l’expansió dels moviments populistes i extremistes.

Fa anys que respirem un ambient cada vegada més polaritzat, on l’odi i la crispació està a l’ordre del dia. Un entorn tòxic, amplificat pels mitjans de comunicació i les xarxes socials al servei dels grups de poder.

La dreta continua atrinxerada en el camp de la batalla cultural. Ha assumit que l’apocalipsi econòmica, derivada de l’alça de preus, que havien pronosticat els seus gurus de capçalera, pot ser, que no arribe. Han decidit continuar com els kamikazes, sense fre i en direcció contrària, per l’autopista de la confrontació i la política d’oposició irresponsable. Porten quatre anys d’incompliment flagrant de la Constitució, amb la seua negativa a renovar el Consell General del Poder Judicial. Una crisi institucional sense precedents que acabarà de desacreditar per complet, a ulls de la ciutadania, la justícia espanyola. Hem perdut el compte de les voltes que s’ha trencat Espanya. I resulta que mai ha estat més prop de trencar-se que l’any 2017, just quan governava el PP del gran M. Rajoy. L’efecte Feijóo comença a desinflar-se. Fa temps que es dediquen a pregonar la consigna perillosíssima de la il·legitimitat del govern. Estan més que desbocats i, a partir d’ara, quasi tot lo que faça el gabinet “socialcomunista” de Pedro Sánchez serà considerat com un colp d’estat.

Mentrimentres, el govern de coalició de PSOE i Podemos, epidèmia, guerra, inflació i refregues partidistes internes pel mig, intenta desinflamar la qüestió catalana amb els indults i la reforma dels delictes de sedició i malversació. En definitiva, dur al terreny de la política un problema polític, que mai hauria d’haver arribat a l’àmbit judicial. Tot això, unit a l’aprovació regular dels pressupostos generals i a l’execució de les reformes estructurals i les inversions previstes en els fons europeus. Compta amb el suport de la resta de grups parlamentaris minoritaris, valencians, catalans i bascos inclosos, que sumen la majoria parlamentària i aporten estabilitat institucional i un poc de sentit d’estat en una època tan difícil i convulsa.

Així que, amb este panorama es presenta l’any 2023, un any d’eleccions locals, autonòmiques i estatals. Un any en què haurem de triar què volem. Si volem baixades d’impostos que debiliten el sector públic en benefici del privat o volem bons i millors serveis públics que d’alguna forma s’han de finançar. Si volem més drets laborals, la revalorització dels sous i les pensions i una major redistribució de la riquesa o una precarització dels sous i més temporalitat en els treballs, tot en benefici de les elits empresarials. Si volem més drets per a totes les persones i major igualtat entre dones i hòmens o retallem drets consolidats. Si volem obstruccionisme i judicialització de la política o volem pactes de progrés, reformes i acords. En definitiva, si volem viure en un ambient de polarització, odi i confrontació o volem viure en pau, harmonia i estabilitat.

No sé lo que vosaltres voleu, però jo ho tinc clar. Aixina que trieu en llibertat la vostra opció. I la majoria guanyarà. I entre totes i tots...disfrutem de lo votat.

Perquè, com diu l’escriptor Joël Dicker: «la vida és una successió d’eleccions que després hem d’assumir».

Bé, acabarem ja, que no vull que vos sente mal el sopar. Només dir-vos: famílies exbaranera, parroquiana i ral·liera, amics i amigues, i no tan amigues de Carcaixent i d’altres pobles, respectables majors, benvolgudes autoritats i demés cracs:

Adeu i gràcies!

Bona nit! Bon Nadal!

dilluns, 3 d’octubre del 2022

Crítica Ral·li Humorístic 2022

 

Crítica Ral·li Humorístic 2022 - Cotxe 24

Bitxos de Carcaixent

 

Vint-i-quatre i vint-i-u,

a tot lo món fan saber:

 

Que, després de meditar,

i atenent a la inflació,

lo millor és apostar

per la diversitat i la unió.

 

 

Pandèmia ral·liera

 

Després de la pandèmia

torna la festa de la joventut.

Igual tenim un poc d’anèmia

però la imaginació per virtut.

 

 

Bitxos gorrinos en el polígon industrial

 

Ni amb la UME arribaríem a netejar

la merda del polígon industrial;

abocada per gent per civilitzar,

la més gorrina del món mundial.

 

 

Funcions del circ d’insectes digitals

 

Els haters de Carcaixent:

1      rebolcar-se en el fang,

      2     intoxicar de mala manera,

  3      infectar d’odi a la gent, 

 4     saciar-se de tanta sang

     5     i rebentar com Sangonera.

 

 

Carolina llangostina

 

Carolina està a punt per governar,

hui diu negre i demà serà blanc,

a cada ú lo que vulga escoltar;

i a per tota la dreta del flanc.

 

 

Escurabars rinoceront

 

Juanito no s’explica com

no li tornen a posar paga.

Li la té jurada a Salom

i, pot ser, de bars, faça vaga.

 

Pardala carronyera

 

La reina de la carronya,

del pleit i del populisme;

actuant sense vergonya

i arengant el fanatisme.

 

Abaixaran tant la contribució

que deixaran a l’Ajuntament

molt més pobre que una rata;

però quan ells entren en acció...

Què vaja preparant-se la gent,

què li espera bona tocata!

 

 

Formiguer consistorial

 

L’alcalde té ganes d’acabar

i oblidar-se de tot el merder.

Però el poble anirà a votar

i vorem a qui posa el primer.

 

El pacte de govern està tocat

però és un mal necessari.

En el PSOE, tot un destrellat,

que fa molt més dur el calvari.

 

Compromís està prou cremat,

la gestió que quasi no es veu,

el candidat ja confirmat

i cadascú que va a lo seu.

 

La plaça de la Muntanyeta

s’ha quedat a mitjan fer.

I...si els tirem una maneta

i ens posem a fer d’obrer?

 

 

Crisi climàtica: calor i plagues

 

De l’estiu ja ens hem fartat,

de tant de suar per la nit:

voleu basca i humitat

o de ponent i un esclafit?

 

Els mosquits tigre ens han unflat,

per no parlar de les mosques negres.

Encara no t’has assentat,

ja t’han fet les cames a banderes.

 

Ja salvàrem les muntanyes

del megaboom de les rajoles.

I ara ens tocarà salvar-les

de les plantes fotovoltaiques.