Missatge de Nadal 2024

 

Com cada nit de Nadal, tinc l’oportunitat de felicitar-vos les festes i de transmetre-vos els meus millors desitjos de pau i prosperitat. És una tradició que m’agrada mantindre. I, alhora, em permet fer-vos arribar algunes reflexions sobre el present i els reptes de futur, que se’ns plantegem com a societat.

L’any 2024 començà amb la presa de possessió d’un nou funcionari de carrera. Més de 18 anys després, 15 d’ells en l’Ajuntament d’Alzira, amb unes quantes oposicions al coll i algun que altre procés selectiu aprovat, cap ni un amb plaça en propietat. Segon del concurs! Redéu, com està el percal! Però, sembla que d’esta forma, si res ni ningú ho impedix, també val.

Això s’havia de celebrar! El primer sarau va ser la tradicional torrada de l’hort. Els parroquians més experimentats venien de sa casa alliçonats. Cansalà, botifarres, coquetes de fetge, llonganisses i algun que altre xoricet. I, com era d’esperar, els molt farteres no deixaren estaca en paret!

Els pellets que arriben a les costes de Galícia. L’extrema dreta i el jutge García Castellón que veuen terrorisme en tot allò que fa olor a independentisme. Sang, suor i llàgrimes del Govern del Perro Sanxe, cada hora de cada dia, en cada votació. I al poder mediàtic, l’oposició irresponsable i gran part de la judicatura que se sumen alguns dels grups que li votaren la investidura, per a fer-li la vida un poc més dura.

Febrer s’inicia amb les protestes dels agricultors per la burocràcia d’Europa. Xoc de cultures i mentalitats: tradicional vs ecologista. Es destapa l’enèsim cas de corrupció. Ara li toca el torn a l’exministre socialista José Luis Ábalos. El cas Koldo o com aprofitar la pandèmia per a cobrar comissions de la venda de carassetes. Foc i destrucció en un complex residencial de la zona de Campanar. Les fortes ratxes de vent i els materials de la façana fan l’efecte fumeral. Deu persones mortes i unes quantes famílies més sense llar. Mare de Déu Senyor! Desastre monumental!

Ponentet del bo, per a no avorrir-nos. Putxeros i torrades, per a compartir l’alegria amb les amigues del Ral·li i els companys de la faena. Unes Falles més...que passen com el burro Victòria, sense pena ni glòria. Preludi de les processons de Setmana Santa i les Pasqües, en el xalet de la Barraca. Arre, haca!

A primeries d’abril, dia de celebració amb la millor companyia del món. Pugem a la nau espacial i...a vore la Fúmiga, a la vora de la mar. En la celebració de la boda maligna d’Inés i Arturet la penya agarra una bona nyespla. I el 30 d’abril, després de 49 anys i mig cotitzats, jubilem a la mare, tota una institució de l’antiga DEPROVESA. El seu treball incansable en l’empresa, la seua gran contribució a esta societat mereix un reconeixement. Crec que té ben merescut el descans i el dret a cobrar la seua pensió de jubilació. I com no, a disfrutar d’esta nova vida, esperem per molts anys més.

Augmenta la tensió entre l’Iran i Israel, mentrimentres els sionistes continuen a la seua, massacrant el poble palestí. A Pedro Sánchez se li unflen els collons i amaga amb dimitir. Quatre dies s’agarra l’home, per a parar i reflexionar del lawfare de Begoña. I ja de pas, centrar el marc en la màquina de boles i mentides en què s’han convertit les xarxes socials, amplificades pels pseudoperiodistes a sou i els mitjans de desinformació habituals. El PSOE que s’apropa a l’abisme mentre espera la decisió final. Les caretes dels sociates ho diuen tot. I al remat, en un últim gir del guió, aplicant el manual de resistència, Pedro, Pedro, Pedro ens deixa a tots bocabadats!

Assistim a la despedida conjunta de Pablo i Sandra en l’hort de la Calderona. I acabem bufant a més d’un faller amb aigua de València, però...de la bona! I, per fi, que arriba el dia del gran bodorrio de l’any. Molts convidats presents i alguns altres que no van. I el ball? Amenitzat per la Pato i cuidat tot al Dtall.

La política de l’amnistia i la desinflamació triomfa en les eleccions de Catalunya. L’independentisme es queda sense majoria absoluta. Milei busca el conflicte diplomàtic, per a ajudar a la dreta extrema. La resposta vindrà per un altre costat: el govern espanyol aprova el reconeixement de Palestina com a Estat. I ara...busca qui t’ha pegat!

En les eleccions europees de juny, el càncer del fatxerio a tots alcança. Alvise s’unix a la festa. El PP li guanya la partida al PSOE. I Sumar va de capa caiguda. Per fi, entra en vigor la llei d’amnistia. Però, ací continuen els togats de les essències pàtries, independents, inamovibles, irresponsables (sense presentar-se a les eleccions); sotmesos, únicament, a la llei que a d’ells els isca dels collons.

Viatge exprés a la villa y corte de Madrid per a vore el gran Bruce Springsteen and The E Street Band. Suar lo que no està escrit en la Demanà de càrrecs de la falla Cánovas, convidats per la padrina. Raó de pes, per acudir a l’opening summer de l’hort del Barranquet i tirar-nos de cap a la piscina.

La migració és un dels principals cavalls de la batalla cultural de l’extrema dreta. Per això, més prompte que canta un gall, VOX se n’ix de tots els governs autonòmics. Intent d’assassinat del candidat nord-americà Donald Trump. Lo que li faltava al demòcrata Joe Biden, per a acabar-lo de rematar. El jutge Peinado presta el penúltim servici a la causa i decreta pena de telediari. I, com no, el vídeo de Pedro Sánchez assentat en la banqueta acaba publicat en el noticiari.

La caloreta que no cessa i comencem la temporada de concerts. Primer cantem Still loving you d’Scorpions en la Marina de València. Després traguem pols i molta merda, merda pa tots, en el Pirata de Gandia. I per últim, arriben les vacances, que ens porten alguna orquesteta que altra, una passadeta de Mediterránea i visita al poble d’Anna. I és que...Sin ti no soy nada.

Cinc anys després aconseguixen desallotjar els soldats okupes del Consell General del Poder Judicial. Déu cagat si ha costat! Comencen els Jocs Olímpics de París. I el mag Puigdemont que apareix i desapareix, per a cabreig generalitzat. Tot això, abans de firmar-se l’acta de defunció del Procés i elegir Salvador Illa, com a nou president de la Generalitat.

I arribats ací, m’agradaria recordar a ma uelo Juan Cogollos que, l’últim dia d’agost, als 92 anys d’edat, va morir dignament, rodejat de la família, al poble on va nàixer, al poble on va viure tota la seua vida, al seu poble, Carcaixent. –Gràcies per tot, uelo! Jo em quede ací, més a soles encara. Però, espera’m! Perquè d’ací molts anys, quan em toque a mi lo únic segur que n’hi ha en la vida que és la mort, anirem a comptar les ximeneres.

Encà com n’hi ha organització del Ral·li Humorístic. Els toca als del Cotxe 17 i acaben fent-se avant. Barregem l’experiència amb les ganes de fer coses i passar-ho bé. Resultat: un gran equip de treball! Encara que sempre es pot millorar. Repetim? Donem-los la veu als participants i a tots aquells que, esperem, s’apunten de nou. I si ix que sí, recordem-li a la «reina mora»: que esta festa és d’Interés Turístic i la data no es mou.

Tot seguit, fem excursió a la vila d’Alpuente, a la comarca d’Els Serrans. Allí ens espera la seua alcaldessa que, per si no ho sabíeu, és filla de Carcaixent. I buscant, buscant...acabem trobant algun que altre esclata-sang. Prompte arriben festes, les Majors i Patronals. Ho donem tot en el remember i ens passem un mes més constipats. Lo que ja ve sent habitual.

Israel no en tenia prou amb Hamàs. Ara entra en el Líban, a per Hezbollah! Ja ningú se’n recorda d’Ucraïna. Mentre ací tot «el que pueda hacer que haga» dona guerra en el jutjat. Ábalos investigat. Foc a discreció contra el fiscal general de l’Estat. Sense oblidar-nos de les acusacions d’agressió sexual contra Iñigo Errejón. I és que...encara que passen mil anys, es descobrixen els enganys!

El 29 d’octubre és un dia que mai se’ns oblidarà. Una gota freda o DANA històrica que provoca inundacions en més de 80 pobles de València. Rius i barrancs desbordats per l’Horta Sud, la Foia de Bunyol, la Ribera, el Camp de Túria i la Plana d’Utiel-Requena, etc. AEMET en avís roig, el mitjans de comunicació publicant imatges d’inundacions aigües amunt i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i la resta d’agents implicats informant (no massa) de la situació a la direcció de les emergències, o siga, la Generalitat. Mazón de dinar en El Ventorro i la gent fent vida normal. L’alerta arriba als mòbils quan el riu se n’ha eixit de mare i ja estem aigua al coll. La Pantanà 2.0. Més de 223 persones moren ofegades. Famílies i vides trencades. Infraestructures i ciutats arrasades, que costarà molt recuperar.

Mentre els partits es tiren les culpes, un exèrcit de voluntaris assistix les persones afectades a l’espera dels militars. Un riu de solidaritat. Boles a punta pala en les xarxes socials, manifestacions i crítiques contra els reis i els polítics. N’hi haurà responsabilitats penals? La desafecció per la vida pública va en augment. Si és que són tots iguals. Sols el poble, salva al poble (el mateix que els ha votat).

En fi, la vida continua i en conec un que no tenia millor moment per a entrar en la quarantena. Així que, com ja estava tot comprat i preparat, les celebracions s’hagueren d’ajornar. Uns dies més tard, sense massa ganes de festa, ens reunim cara el pesebre a la salut del «més cartera». I jo, content i pagat, vos volia donar les gràcies per haver-me acompanyat.

El PP necessita desviar l’atenció de la nefasta gestió de Mazón. Per això, apunta i dispara contra la nova vicepresidenta de la Comissió Europea, l’exministra de la riuada, Teresa Ribera. Trump guanya a Kamala i torna a la Casa Blanca. La desinformació i la post-veritat s’escamparan una miqueta més per tot lo món. I per acabar-ho d’adobar, l’aconseguidor Víctor de Aldama que canta per soleares en seu judicial, sense aportar, de moment, cap prova documental.

Cau el règim de Bashar el Assad a Síria. Fem més hores que un rellotge, per a què quadre el pressupost. I entre jubilacions, dinars d’empresa i orquestes ja tenim ací el Nadal.

Per a rematar esta al·locució, que enguany fa dènou anys, vos deixe ací, per escrit, el meu últim sermó:

Fa anys que se sent parlar del canvi climàtic. Uns, basats principalment en la ciència, advertixen i, fins i tot, acollonen dels seus perills. Altres, moguts per interessos econòmics i conspiracions, neguen sistemàticament els seus efectes. Al mig, esperant que els governs de la humanitat implementen mesures de xoc efectives per a pal·liar l’escalfament global i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, ens trobem la gran majoria dels habitants del món.

Per desgràcia, la catàstrofe natural que ens ha tocat viure de prop no serà l’última. Vivim en una zona de clima mediterrani. Ací s’alternen períodes càlids i sequeres amb episodis de pluges torrencials. A més, hem destruït una part import de l’horta i, amb això, la capacitat de permeabilització i absorció de l’aigua. Per contra, hem construït desordenadament habitatges, disseminats, polígons industrials i urbanitzacions en zones inundables. A tot això, cal afegir la gran dependència del vehicle privat que magnifica més encara els problemes de mobilitat, sobretot, en les grans ciutats i les àrees metropolitanes. No oblidem que encara queden per projectar i executar moltes obres de prevenció i reducció del risc d’avingudes. Però, recordeu que, per a fer tot açò possible cal molta inversió pública, finançada amb els nostres impostos.

Una adequada política de prevenció, així com actuacions coordinades d’alerta de les autoritats més pròximes a la ciutadania sí que pot evitar moltes morts. Serà un error recentralitzar la gestió de les grans emergències de protecció civil. Perquè si els de València, que estan sobre el terreny i el coneixen, no avisen a la gent, imagineu-vos si hem d’esperar que ens avise algú de Madrid.

Per tot això, habitants de Carcaixent i d’este país on «la pluja no sap ploure», hem de fer cas a les indicacions de les autoritats, sí. Però, a més, serà fonamental la nostra autoprotecció en situacions de perill i en la gestió de futures emergències. Més val previndre que curar i fer cas a la famosa dita: «a vora riu, no faces niu». Hem de ser conscients i conéixer de primera mà el territori on vivim i pel qual transitem. Acudir a les fonts primàries i oficials per a informar-nos. Tindre clars els usos del sòl i les característiques dels terrenys on construïm. Aprendre de la ciència però també de la cultura popular. I, per suposat, conèixer la geografia de cada poble i ciutat, així com la història local i comarcal.

Perquè, com va escriure el poeta libanés Khalil Gibran: «la història no es repetix si no és en la ment de qui no la coneix».

Bé, acabarem ja, que no vull que vos sente mal el sopar. Només dir-vos: famílies exbaranera, parroquiana i ral·liera, amics i amigues, i no tan amigues de Carcaixent i d’altres pobles, respectables majors, benvolgudes autoritats i demés cracs:

Adeu i gràcies! I força València!

Bona nit! Bon Nadal!