Missatge de Nadal 2009

La ParROCHia. Carcaixent, 24 de desembre de 2009 

 

Molt m’alegra començar les meues paraules expressant, de tot cor, els meus millors desitjos i la meua més afectuosa felicitació a tots els joves carcaixentins, i altres no tant joves, en estes dates nadalenques.

Ja tenim un any més al pap, déu cagat! Açò ja va a la carrera! Quan menys ens donem compte, ens vorem tots a l’hort de Sinbala! No sense abans, gaudir bona cosa de totes les festes que tenim durant l’any. Sempre hi haurà qui se’n arrea més que altres, de festes vull dir. No penseu malament! Mira que vos agrada, bandidos! I que m’entere jo que se’n perdeu una!

Este any 2009 començà amb tot un clàssic, i més quan ja ni funciona, és la festa d’aniversari de www.labarana.com. Xe què bona està la carn de Severiano! Després vingueren els carnestoltes i la gent se n’anà a la Marina. Igual este any que ve canvien de ruta, i tiren cap a Cadis. Més que res, per fer bo el refrany: el sant quan més lluny fa més miracles! I sempre arriba eixe dia en què veus a Romario disfressat, i a més d’un de part a part, més bufat que Cames Verdes. Això vol dir que la “cavalcada” del Ninot ha fet la seua entrada, i l’olor a pòlvora ja mareja la xicalla. I a molts altres, en lloc de pòlvora, lo que els mareja és la cassalla. Deuríeu saber que les falles no són bones per a la salut. Però a qui li importa la salut? Lo primer és la falla! I lo segon és la cassalla! Arriba l’abril i ve Pasqua, i enguany... ni crisi ni òsties! El poble és un desert. Qualsevol dia vorem qui ix en la processó! Tots a les platges, a viure de nit i a dormir la mona de dia. Quasi res porta el diari! Pel mes de maig poca cosa que contar, sols donar-li les gràcies al sabut que el va inventar. Es coneix que va dir: donem-los descans als valencians, que sinó rebentaran! I quan arriba juny, ja comença la calorota, i ve la Nit Esportiva i Musical. I a gosades acolarades que agarren alguns, quan empinen el porró i despleguen el seu repertori periodístic de Canal 9. Quin espectacle! Iturralde a la seua! En acabar el futbol, Los gemelos golpean dos veces, amb Arnold Schwardzenegger i Danny DeVito. 

Pel juliol comença l’èxode. Carcaixent és converteix en ciutat dormitori...de fantasmes. Però sempre fem parada a la nostra capital; Alzira, ciutat antiga, parets de lletsons i deixem-ho ací...que em tiraran! Ja que no podem oblidar el nostre oncle Bernat i les seues germanetes, igual com no oblidem a la nostra d’Aigües Vives. Però menys mal que ens vam bufar, per poder així aguantar la ruïna musical. Ja pensàvem que Carcaixent era especial, però no, és un mal general. I recuperant l’èxode estival, a què no sabeu on van? Jajajaja! Sí, sí, sí! A Gandia, Gandia, per a variar! I és entrar en setembre, i sempre se sent la mateixa cançoneta: ixes en el ral·li? Ja teniu cotxera? De què eixiu en el ral·li?

43 Ral·lis Humorístics, en són molts. 25 cotxes en són molts. Més de 1300 participants, encara en són més. El ral·li és sinònim de diversió, alegria, festa, amistat, creativitat, originalitat, companyerisme i mil coses més. Per moltes barbaritats que es facen, per moltes molèsties que es causen. Les coses bones sempre estaran per damunt les dolentes. I a vore si és deberes, tenim un poc més de trellat, no molt però un poquet només, i ens portem bé, que ja seria hora. A vore si respectem a tots, tios i nebots, veïns i veïnes. El mateix respecte que demanem per al ral·li. Festes hi ha moltes, ral·li només hi ha un. I encara que siga pel ral·li, espere que estigueu orgullosos de ser de Carcaixent. Jo ho estic!

La meua Lola mana i el meu Manu calla. Festes Majors poca gana. En diners, torrons! Si en tinguérem...perquè estem més nets que Carracuca! I com sabeu, els diners i els collons són per a les ocasions! I ací som més papistes que el Papa! I més peperos que el Pepe! La culpa és de Zapatero! I estem tots molt contents i molt pagats de tindre Fórmula 1, Copa de l’Amèrica, “trajes i corretges”, visites de Papa i els números del banc més rojos que un titot. Ai la crisi, la crisi! Ai la plaça, la plaça! Ai les FACA, les FACA! Ai els xiringuitos dels collons! Uns diran: òstia, què pesats que són! I altres pensaran: què cabrons són els mamons! I lo de sempre xe, no deixes sendes velles per novelles. De la FEVE fins la FABA! Però tots com a borreguets, allí a aguantar matraca. I a vore desfilar els més putots de cada casa. Amic, que la disfrutes!

I no vull que s’enfadeu, que amb eixa cara no esteu ni guapos ni guapes, que ací cadascú fa lo que vol, i no tant lo que deuria. Això sí, lliure és de fer-ho, com lliures són els demés de criticar-ho; mentre a ningú es perjudique, ni es falte al respecte.

Novembre més de destape, Intervius esgotades, calor forastera, soparots i garrotades! Buf, com m’enrotlle...més que les persianes!

Per últim queda desembre, que entre ponts i aqüeductes, dinarots i soparots d’empresa i faena a manta, se’ns ha passat volant. Més del que deuria, perquè dia que passa ja no torna. Així que, aprofiteu, aprofiteu...que s’acaba!

Bé, haurem de finiquitar que el sopar es refreda i la beguda es calfa. Només dir-vos a tots, família baranera i família parroquiana, amics i amigues, i no tant amigues de Carcaixent i d’altres pobles, respectables majors, benvolgudes autoritats i demés cracs:

Adéu i gràcies! Què curts els fan els anys, quan es gaudeix de bona companyia! I quanta companyia ens falta per fer més curts els anys!

Bona nit! Bon Nadal!