Missatge de Nadal 2011

La ParROCHia. Carcaixent, 24 de desembre de 2011 

Vull que les meues primeres paraules siguen per a transmetre de tot cor a tots els parroquians i baraners, i carcaixentins en general, els meus millors desitjos de pau, prosperitat i felicitat en estes festes nadalenques i per al nou any 2012.

L’any 2011 el començàrem com acabàrem l’anterior, és a dir, endeutats! No en sabem altra! Això sí, a partir d’ara amb menys fum als pulmons. Mira que dóna gust anar als bars! Quan et lleves la roba ja no es queda plantada, com abans. I la culpa d’això, com no, la té Zapatero!

El primer festival de l’any, per a variar, va ser la tradicional torrada d’aniversari, amb assistència limitada. La penya afortunada es va posar les botes amb la degustació d’embotit de Severià, tot regat amb els millors vins de la contornada. Una vegada més superàrem el llistó d’engolir Ferrero’s Rocher. Ni més ni menys que 8 exemplars van caure! Bonico faria el wàter el valent que se’ls estacà...

Vingué febrer, marcat per les revolucions del món àrab. Cau Ben Ali, cau Mubarak i l’obsessió de Gadafi per les rates comença a despertar. Així estarien d’ells, més farts que Mahoma de la cansalada! Però xiquets, hi ha per a tots! Ací tenim crisi i més crisi, deute i més deute, paro i més paro. I els bars plens! Merkel, Sarkozy, Grècia, Portugal, Itàlia i Espanya per a esmorzar, dinar, berenar i sopar! I el tio Paco ens lleva la TV3! Morral, si no vols no la poses però deixa-la vore als demés! I és que...d’on no hi ha no es pot traure!

I quan la “cavalgata” del Ninot fa acte de presència, arribem al mes de març. Temporada fallera, plantades i cremades, traques i despertades, cotxeres inutilitzades, falleres empindongades, bandes i xarangues...esmerles assegurades. I pels caus i les berbenes comencen a desfilar els polítics hivernants, que ixen de les seues cases una volta cada quatre anys.

           
A l’abril la gent se’n va de Pasqua. I ací ens quedem, per fer-li companyia al Davallament de la Creu, al Sepulcre i a la Soledat, els pobres desgraciats. Però encara no havia ressuscitat i la campanya electoral ja havia començat! Els del PP apagant focs per tots els costats, els del Bloc fent vídeos de ral·li com a xiquets, els del PSOE amb el Bola i Conxa, polítics a més no poder, i Juanito...ai Juanito! Juanito, pels bars fent campanya!

I mentre tot això passava la gent cada volta més indignada, va rebentar com una magrana. El 15M va aparèixer i les places i els carrers s’ompliren, com diria el nostre amic Federico, de “violentos perroflautas apadrinados por Rubalcaba”.

El dia 22 de maig, gran jornada electoral. Tot el dia votant sense parar. I en acabar, algú la va clavar: -este pueblo se ha vuelto loco!! Llàstima no estiga gravat! Lola perd la majoria absoluta. Les caretes d’alguns eren un poema! El Bloc dobla en regidors. I ara...busca qui t’ha pegat!

En juny arribà el dia clau. Es rumors es confirmen! El pacte d’Alberic ja era una realitat. Juanito i Lola es “casaren” amb animació dels “indignats” i flors a la Verge ofrenaren, del bracet ben agarrats. I ara, poble de Carcaixent...a disfrutar de lo votat!

         
Vingué juliol, i primer bodorrio al canto! Lety i Pablo es casaren al poble dels socarrats. I com a mestre de cerimònies debutant, m’agradaria manifestar, abans no siga massa tard:

-          Que encara em queden una caterva d’amics per casar. Que la confiança dóna asco! I tot lo que està bé, està bé! Que si els meus serveis voleu llogar, en la vostra cartera s’haurà de notar! Doneu-se per “enterats”!

El 20 de juliol la pressió mediàtica pot amb el nostre benvolgut president. Paquito Camps, pobret, no aguanta més i dimiteix. Lo que s’ha de fer per uns “trajes” i els seus “amiguitos del alma”! I ara que serà de nosaltres, els valencians?

Però no penseu que els enllaços nupcials s’havien acabat perquè les bodes de Canà estaven per arribar. Sí, dames i cavallers! Amparo i Pau ens van delectar amb la millor boda de l’any. Que s’apeguen a roda les tradicionals! Com mola anar a gastos pagats! Visca el capità moro! Ieeeeeeee (veu de Xavi Castillo)! En la fiesta de Pau, en la fiesta de Pau....Enhorabona als novençans! I gràcies una vegada més!

Agost mes de vacances i visites de papes. Poca cosa a ressenyar si no fos per la reforma constitucional. Ai, lo que hi ha que fer pels mercats... però tot no ha de ser política. Perquè cal fer menció especial a l’espectacular vetlada en Sant Blai que ens oferiren Ríos i Andrea. Això s’ha de repetir tots els anys! Més d’un acabà tocadet amb la “melonà”. Menys mal que abandonàrem el barco a temps. Perquè allò anava camí d’acabar com el ball de Torrent!

Setembre s’acosta i la gent té ganes de festa. Recitem Els amants d’Estellés i cantem amb el Botifarra la Granaïna de Montaverner. I la gent jove del meu poble comença a fer la seua festa. 45 anys de Ral·li Humorístic a Carcaixent. Fent història, i eixint en els diaris, a més no poder.

Sí! Enguany hem eixit massa als diaris! El trellat de les persones escasseja cada vegada més. Una bona passadeta de vara quan tocava no hauria vingut malament. Llàstima que siga massa tard! I els drets dels ciutadans, que tant ens han costat de guanyar, durant tants i tants anys, acaben per emparar tots els subnormals integrals. Esperem vore el Cotxe 4 en la pròxima edició. I esperem que tots, i quan dic tots som TOTS, hagem aprés la lliçó! Suport total a l’organització! I enhorabona al Cotxe 12, una vegada més!

I arribats a este punt, permeteu-me tindre un record especial per a la tia Maria Garrigues, viuda d’Eugenio “Tarragó”, que ens va deixar per l’octubre amb vora 94 anys. Després d’una llarga vida dedicada als seus. El seu nét sempre la recordarà. Descanse en pau! I molts anys que vaja per davant!

I entre soterrars, festes descafeïnades, pujades d’impostos i taxes, comprem correus per tirar-lo. I l’alcaldessa confirma, lo que era un secret a veus, la Universitat Catòlica ens abandona, mai més ben dit, de la mà de Déu. Per a anar-se’n, no a un altre poble, que a Alzira, cau de raboses. Con la que está cayendo! Què collons li hem fet a Déu per merèixer açò? I què collons farem ara amb el “mamotreto” de formigó? No doneu idees, per favor!

Novembre arriba acompanyat d’eleccions generals. Rajoy i el seu PP fan vàlides les enquestes. Majoria absoluta! Champán y mujeres! Sí, senyor! Ara sí que sí, no vull sentir a ningú que es queixe per res. Perquè el senyor Rajoy ho arreglarà tot. S’ha acabat el paro, la crisi, la borsa, els mercats, el deute, el dèficit, la prima i la mare que la va parir. Això sí, la culpa de tot la tindrà Zapatero, in saecula, saeculorum. I com m’agrada dir-vos açò: amics i amigues, ara més que mai...disfruteu de lo votat!

Jo estic molt content, i espere que vosaltres també, perquè un home de poble estarà a Madrid. Baldo estarà a Madrid! I esperem que es note la seua presència. I parafrasejant les seues paraules, quan Baldo entre per la Carrera de San Jerónimo, no entrarà sol. Perquè a ell l’acompanyaran Soler i Estruch, Víctor Oroval, Armiñana i Canut i tots els nostres escriptors i poetes. I Paco Muñoz, Enric Casassús i tants i tants músics, que han triat la llengua del tio Canya per cantar. I Matilde Cuello, Diego Gómez, Tomàs Peris, i tants i tants mestres que ens han ensenyat a estimar la nostra llengua i la nostra història. L’acompanyarem tots nosaltres, els de la Barana, els del Café, els del Clam, els de la Cambra, la Lira, la Muixeranga, els grups de danses, les falles i Àgora...I tantes i tantes persones que, com deia Espriu, “ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”. Perquè a un home que ve del poble, ningú fa abaixar la cara!

I les putes del cas Emarsa? I els projectes de 15 milions d’euros de Calatrava? I el finançament dels partits polítics de la Gurtel? I els infinits jutges del cas Fabra? I Blasco, un cas en sí mateix? I els informes d’internet d’Urdangarín? I la CAM? I el Banc de València? I podríem continuar...

Resposta: tots els polítics són iguals. Estem molts contents i molt pagats! Volem que ens furten sense parar! Per això els tornem a votar! Majoria absoluta! (El poble sempre té la raó, lo que no té és trellat).

Les agències de qualificació ballant al son dels especuladors. I ells traga que traga! No rebentareu com Sangonereta, no! Cabrons! La borsa més boja que mai. I l’euro i Europa a la deriva. Merkel més cabuda que els d’Aragó! Grècia, eixe pou sense fons.

I mentrimentres la dictadura dels mercats retallant per tots costats, baixant els sous als funcionaris, reduint jornades a la meitat, tirant la gent al carrer, pujant els impostos i les taxes, augmentant la llista del paro, apretant-nos el cinturó, abaixant-nos els pantalons, i alguns cada vegada més amples en les seues poltrones dels consells d’administració. Per un costat estalviant en educació, sanitat i serveis socials i per l’altre gastant en clòtxines, àgores, fórmules 1 i demés “eventos y saros”. Dónde vamos, dónde vamos, dónde vamos a parar? Que Déu ens pille confessats! I aneu pensant...què collons fareu quan ja no quede res per retallar?

Bé, acabarem ja, que no vull que us sente mal el sopar. Només dir-vos a tots, família baranera i família parroquiana, amics i amigues, i no tant amigues de Carcaixent i d’altres pobles, respectables majors, benvolgudes autoritats i demés cracs:

Adéu i gràcies! I que els records dels bons moments que ens ofereix la vida us ajuden a combatre els dolents! Salut i força per a l’any 2012!

Bona nit! Bon Nadal!

Carta al rei/capità moro

Benvolgut rei/capità moro:

            Ja sé que no és Nadal, però el teu esperit està present en la meua consciència tot l’any. Durant estos últims quatre anys m’he portat molt bé. I per això, vull que per a les eleccions autonòmiques del 22 de maig de 2011, em portes molts regals. T’avise que són molts, i espere que me’ls portes tots. Desitge de tot cor que faces realitat els meus somnis, i per això et demane:

· Vull que el PP torne a guanyar les eleccions autonòmiques, si pot ser amb 99 diputats a les Corts, que conforme estan els altres, crec que no serà massa complicat.

· Vull que Paquito Camps estiga imputat en 200 causes davant la justícia, 50 a l’any, durant els 4 anys següents, i espere que el jutge no en resolga cap.

· Vull que al senyor Fabra li toque la loteria cada setmana, que li isca la declaració de la renda tots els anys a cobrar i que es perpetue en el seu poder, per ell i els seus descendents, in secula seculorum.

· Vull que el senyor Rus ens diga a la cara que som un burros, uns fills de putes i més rojos que un titot, a tota hora; per fer això possible, vull que instal·len megafonia a tots els pobles, a tota pastilla, i així delectar-nos amb el seu repertori d’insults, per a esmorzar, per a dinar, per a berenar i per a sopar. També vull que siga el president de totes les “Dipus” del món.

· Vull que el senyor Ripoll, estiga imputat en 200 causes més, ja que el Brugal és massa poc per a ell; i si pot ser, que el represente el bufet d’advocats Yo-estoy-en-política-para-forrarme y Asociados, SA, que cree el senyor Zaplana.

· Vull que la senyora Barberà comercialitze una marca de cassalla, amb el seu careto, i que siga repartida per tots els caus fallers del món mundial, i també vull que es presente com a candidata a les eleccions del 2094. Espere que eixe any encara siga alcaldessa de València, així com que mai dels mais parle en valencià, com a bona valenciana i defensor de lo més pur i ver valencià que és.

· Vull que el senyor Blasco siga conseller en Cap, o cap de tots els consellers del món haguts i per haver, i espere que no hi haja de canviar-se mai més de partit, per la seua pròpia salut.

· Vull més i major finançament per a la Comunitat per part de l’Estat, que som més habitants i tenim més gastos, i no sóc capaç d’exigir i plasmar totes les meues reivindicacions en el meu Estatut, que pacte amb el PSOE. O siga, demane més una vegada ja he acabat de demanar. Serà perquè no vull demanar massa i obligar els demés que tampoc demanen? O serà que no vull que m’ho donen? I critique i interpose recurs contra altres estatuts perquè a aquells els donen lo que nosaltres no demanem, ni volem demanar. Ara quan els ho donen a ells, nosaltres ja ho volem, que nosaltres no som menys que ells. I que conste que no és enveja! Mira que m’agrada ofrenar...

· Vull que la justícia estiga comprada sempre pels “sociates”, encara que quan m’interesse siga el major defensor d’ella. Però espere que mai s’assabente ningú que jo també compre la justícia per als meus interessos, i així posar els meus amics presidents dels Tribunals Superiors de Justícia de la Comunitat Valenciana.

· Vull que tots els regidors del món mundial, siguen del PP, i com no, que estiguen imputats en casos de corrupció, i que eixos casos, no isquen en Canal 9, ni per espillera. No vull que en dimitisca cap, o sinó, serà expedientant.

· Vull que es prohibisquen les muixerangues, que són massa catalanes. I als d’Algemesí que els donen pel sac.

· Vull que a totes les cases valencianes es dine paella valenciana tots els sants dies, i que els isca l’arròs bomba per les orelles.

· Vull que tots se sàpiguen el “Per ofrenar noves glòries a Espanya” de memòria, i que els xiquets el canten a escola cada hora, com a excepció a lo que a continuació demane.

· Vull ser i sentir-me el més valencià del món mundial, i no haver pensat en la meua puta vida en valencià, ni pense pensar; ni haver parlat en la meua puta vida en valencià, ni ganes tampoc; ni haver llegit en la meua puta vida un sol llibre en valencià, ni ganes tampoc; ni haver escrit en la meua puta vida en valencià, ni ganes tampoc, ja que no sé ni vull ensenyar-me; ni haver escoltat en la meua puta vida música en valencià, ni ganes tampoc; ni haver cantat en la meua puta vida en valencià, ni ganes tampoc, a excepció de “la manta al coll i el cabasset”, ja que les cançons en castellà o en anglés sonen millor; ni haver vist una puta pel·lícula en valencià, ni ganes tampoc, que en castellà i en anglés m’agraden més, ni haver-los parlat als meus fills en la meua puta vida en valencià, ni ganes de tampoc, que això queda massa bast; i menys mal que sóc valencià que sinó...

· Vullc ser el mes i machor fervoros defensor de lo valencià, de la llengua valenciana, la cultura valenciana, de la valenciania mes valenciana de tota Valéncia i el seu Regne i de tot lo monstre, contra els atacs dels catalanistes catalans, que volen invadirmos, ningunecharmos, agraviarmos, estinguirmos, erradicarmos, catalinisarmos i furtarmos tot lo que tenim i hem conseguit ab nostra sudor i  nostres llagrimes, desde que el mostre Rey Conqueridor Choume mos conquerira i tirara fora els moros; aixo si, heu fare tot en español, com a bon blavencia que soc.

· Vull celebrar el 25 d’Abril, el 26, el 27, el 28... i el 1, el 2, el 3... o siga tots els dies de l’any, menys el 9 d’Octubre; ja que considere un objectiu acomplit allò que disposà el rei Felip V en el seu dia, i espere que els de Xàtiva li peguen la volta al quadro, que ja seria hora.

· Vull que l’assignatura de valencià siga optativa, i si pot ser llevar-la, molt millor. En el mapa escolar no té cabuda eixa assignatura, vull que s’organitzen cursos de reciclatge per a tots els professors i mestres de valencià. I els xiquets no tenen el perquè de saber-la, igual com els majors, que això no serveix per a res, que ja tenim el castellà.

· Vull que els antics professors de valencià, donen classes d’anglés i xinés, i que s’obliden del valencià per sempre jamés, ja que no té futur, ni nosaltres tenim ganes que en tinga, i és un gasto inútil i innecessari, tant de traductor i tanta merda. Que no vivim a Espanya o què? Que quin és l’idioma de l’imperi? Però que quede ben clar, que jo sóc el més valencià del món!

· Vull que la nostra Comunitat tinga un taxa d’atur del 40%, la major de tota Espanya, per a ofrenar a muntó de bé, perquè la culpa la té Zapatero.

· Vull que la Generalitat no tinga diners per a pagar els proveïdors, ja que cal ser solidaris, i espere que els proveïdors voten el PP, com a bons empresaris capitalistes solidaris que són.

· Vull que la nòmina dels funcionaris de la Generalitat la pague el Corte Inglés.

· Vull “enxufar” a tots els meus germans, cosins, cunyats, dones, fills i amics com a assessors i “chupopteros”, que cobraran del comú i no faran res.

· Vull un turisme de sol i platja sense mesura, amb apartaments i més apartaments que no tenen aigua per culpa dels catalans, i no perquè no hi haja aigua ací, ja que ens l’hem acabada de les barbaritats que hem fet i continuarem fent. I també vull que vinguen els madrilenys i els “guiris” a torrar-se al sol fins que els isca càncer de pell.

· Vull 10 AVE’s circulant dia i nit pel territori valencià, però no vull que paren mai, encara que no puga pujar ningú, no sé ni per a què, i tampoc sé com els pensa pagar Zapatero, però els vull. Per suposat, no vull invertir en trens de rodalies, ni en línies de metro que tenen accidents, ni en línies de tramvia, ni en autobusos, ni en cap transport públic, i si podem privatitzar-los i posar el preu que vulguen els meus amics que es queden la concessió, millor que millor.

· Vull que els meus amics constructors urbanitzen lo poc que queda de costa, i que facen “mamotretos” de 300 pisos d’altura davant tota la costa valenciana, i a vore si ingressem llicències d’obra que ja seria hora.

· Vull aigua del riu Ebre, per a regar els “mamotretos”, els camps de tarongers, i els camps de fruites i hortalisses. I em cague amb els catalans que no ens volen donar aigua. On s’ha vist que a un riu li sobre aigua? Des de quan un riu desemboca a la mar?

· Vull que facen el transvasament de l’Ebre, i que encaminen tota l’aigua cap a les cases i xalets dels meus amics peperos, que amb tanta fervor han reivindicat lo que no volen donar-nos els catalans. I no vull que tanquen l’estellador fins que no els arribe l’aigua per l’última teula de la teulada. Que siguen ells els primers en saciar-se d’aigua! Que s’ho han guanyat!

· Vull aigua del riu Xúquer per a regar tots els camps de golf i totes les Terres Mítiques hagudes i per haver, i que m’entere jo que València passa set.

· Vull que les Terres Mítiques siguen deficitàries a més no poder, i per això vull que en cada comarca se’n faça una.

· Vull una Ciutat de les Arts i de les Ciències en Castelló, una en Alacant i una altra en Valencià. També vull un Hemisfèric, un palau de les Arts que li posaré el nom de Rita Barberà. I moltes coses més. Ah, se m’oblidava...també vull un Àgora per a colgar diners, i que m’entere jo que es faça alguna activitat allí, a part del tennis i la moda.

· Vull un camp de golf per població valenciana, i vull que la gespa estiga més verda que una ceba, encara que no puga pagar l’entrada per a jugar.

· Vull que l’educació pública siga eradicada de la faç de la terra, vull educació privada, òstia!

· Vull que els meus fills estudien en barracons, i que enderroquen tots els instituts, ja que són massa cars de mantindre, i per culpa d’això, no tenim diners per a pagar la Fórmula 1.

· Vull que el fracàs escolar del meu País, perdó Comunitat, siga el més elevat d’Espanya.

· Vull que les ames de casa “Tyrius” s’encarreguen de fer dinars i berenars els 365 dies de l’any, i que conviden a totes les “ueles” del món mundial, per tal d’inculcar-los lo bons que són els del PP i les barbaritats que fa Zapatero amb els valencians.

· Vull que l’AVA faça dinars cada setmana i que convide els llauradors a la Rex, a rentar-los el cervell amb la crisi econòmica i lo mal que està l’agricultura valenciana.

· Vull que es grave a foc i flama en els cors de tots els valencians el lema: la culpa de tot la té Zapatero, i si pot ser que es canvie l’Himne Regional per tal d’incloure el citat lema.

· Vull una ràdio i televisió pública privatitzada, i manipulada a més no poder, per suposat, pels meus amics.

· Vull que Canal 9 emeta informatius 24 hores, 7 dies a la setmana 365 dies a l’any, i que Majo Escuder no descanse ni per a pixar. També vull que es parle apitxat fins a rebentar, o millor encara, castellà blavencianitzat.

· Vull anar a fer 10 hores de cua al meu centre de salut, i 20 hores a les urgències dels meus hospitals.

· Vull que em donen cita per al meu especialista, per a 1 any vista, i espere no morir-me abans.

· Vull que tots i cadascun dels pobles del meu País, perdó Comunitat, tinga Fórmula 1, 24 hores al dia durant els 365 dies a l’any, els carrers tallats i les falles plantades.

· Vull que Fernando Alonso rode pel circuit urbà de València sense parar, fins que acabe més marejat que un allioli, encara que no hi haja ningú mirant-lo a la graderia.

· Vull que el Papa vinga tots els mesos a València, i que les seues visites siguen organitzades pel Bigotes i el Correa. No vull saber els diners que coste cada visita, que per això ja estan els del PP, per a administrar els meus diners i els dels altres.

· Vull que tots els valencians pensen això de: tots els polítics són iguals, tots són uns lladres. No vull que pensen durant 4 anys, no vull que escolten a cap altre partit de l’oposició. I si els escolten que siga per Canal 9, que ja m’encarregaré jo de manipular-ho al meu interés. Només vull que vagen a votar i voten PP.

           

            Totes aquelles coses que ja ha fet el nostre Consell, governat durant 16 anys pel PP, no te les demane perquè ja les tinc, i ben orgullós estic d’elles. Entendràs que no vull abusar...

            I no t’he demanat que lleves a Zapatero del Govern d’Espanya perquè no sabran què dir a Canal 9. I la vida serà molt avorrida!

No t’ho havia dit, però espere que tot lo que t’he demanat, que no sé lo que val, ho pagues tu, amb els meus diners i amb els diners de tots els bons valencians, com a bon capità moro que eres.

Moltes gràcies!

Carta al PP 2

Carcaixent, 10 de març de 2008.

Distingits senyors, simpatitzants, amics, militants i votants del Partido Popular / Distingides senyores, simpatitzants, amigues, militants i votants del Partido Popular:

Em dirigisc a vostés per a expressar-los els meus pensaments, les meues opinions i manifestar-los, molts dels dubtes que en el meu interior s’obrin després dels resultats de les eleccions generals del passat 9 de març de 2008.

A tornat a guanyar el PSOE, ha guanyat el candidat Rodríguez Zapatero. I tot, per culpa dels catalans i dels bascs, si és que sempre són els mateixos. Eixos rojos, independentistes! I vostés sense voler donar-los la independència. Així com pensen guanyar les eleccions? España, antes roja que rota!

Però hi ha que reconèixer-los una cosa, han pujat en vots, han pujat en diputats, les seues xifres són imparables. Deurien estar contents i pegar voltes pel poble amb les banderetes, per tal de celebrar-ho.

A Carcaixent han arrasat! A València han arrasat! A Madrid han arrasat! Però sempre hi ha qui continua encabotat en no votar-los. Això sí, cada vegada en queden menys. I ho dic perquè jo sóc un d’eixos que no els ha votat estes passades eleccions. Estem convertint-nos en una espècie en perill d’extinció, però continuen havent-ne que no els voten a vostés, i molts. I socialistes encara en queden més! Deurien de fer-s’ho mirar! Com pot ser que hui en dia queden rojos, catalanistes, com diuen vostés, vius ací a Carcaixent? Serà perquè no veuen Canal 9? Com pot ser això? Això deu ser impossible! Si estan carregant-se les emissions de TV3 a marxes forçades. Acaben ja d’una vegada amb elles, sinó malament. Miren-s’ho, senyors del PP! Així anem per mal camí!

Què ens espera els propers quatre anys, senyors del PP? Amb un president del govern que no defensa els interessos dels valencians. Quina aigua beurem? I amb quina aigua regarem els nostres camps? Amb un president del govern que no ens vol transvasar l’aigua del riu Ebre. Continuarem amb sequera? Amb un president del govern que no vol que ploga. Continuarem patint inundacions? Amb un president del govern que no vol que pare de ploure. Què serà del nostre medi ambient? Amb un president del govern que no para de construir dessaladores i no apaga els focs de l’estiu. Quants morts més hi haurà? Amb un president del govern que intenta negociar políticament amb els terroristes. Haurem d’assistir impassibles a la ruptura d’eixa gran nació que és España? Amb un president del govern que pacta amb independentistes i propugna un model d’estat federal. De què viurem els valencians? Amb un president del govern que no fa res per aturar la “crisi econòmica”. Podrem construir més cases i camps de golfs? I aeroports? Amb un president del govern que propugna un equilibri territorial just i un creixement sostenible. En lo bonica que és l’obra! On viurem els joves valencians? Davall d’un pont? Amb un president del govern que no defensa els interessos dels joves i s’encabota en què lloguen pisos. Nosaltres volem hipotecar-nos per 50 anys! Quants immigrants més haurem de rebre, senyors del PP? Amb un president del govern que només vol “efecto llamada” i sense contracte d’integració. Quants robatoris més haurem de patir en les nostres cases? Amb un president del govern que deixa que “campen a sus anchas” tots els delinqüents per Espanya. I a quantes bodes d’homosexuals haurem d’assistir? Amb un president del govern que li diu matrimoni a eixa unió “antinatural”. Quant podrem anar a Madrid amb l’AVE? Amb un president del govern que no inverteix en el nostre País i li ho dóna tot als catalans. Haurem d’aguantar la manipulació de la televisió pública espanyola? Amb un president del govern que fa un ús d’ella partidista i en benefici propi. Menys mal que sempre ens quedarà Canal 9! Podrem continuar parlant amb la nostra llengua valenciana? Amb un president del govern que és del FC Barcelona i pacta amb grups catalans. I el més important de tot, què serà d’eixa xiqueta de Rajoy? Amb un president del govern del partit socialista.

Necessite que em convencen perquè a les properes eleccions no em torne a enganyar de paperetes i vote ja, d’una volta per totes, el seu partit, el Partido Popular. No vull que em torne a passar açò. Per favor, guanyen-se el meu vot. Vull ser dels seus però no ho aconseguisc. Ajuden-me.

Buenos 4 años y buena suerte!

Un que continua frustrat.

Carta al PP

Carcaixent, 28 de maig de 2007.

Distingits senyors, simpatitzants, amics, militants i votants del Partido Popular / Distingides senyores, simpatitzants, amigues, militants i votants del Partido Popular:

Em dirigisc a vostés per a expressar-los els meus pensaments, les meues opinions i manifestar-los, molts dels dubtes que en el meu interior s’obrin després dels resultats de les eleccions municipals i autonòmiques del passat 27 de maig de 2007.

Crec que no han fet tota la feina que podrien haver fet. Crec que deurien haver fet una millor campanya electoral. Crec que no han aconseguit convèncer molta gent d’arreu del País de les seues propostes, del seu programa polític, del seu plantejament i forma de governar en els últims anys. Ho dic perquè a nivell autonòmic el PSOE-PSV ha aconseguit emportar-se 37 diputats, i el Compromís pel País Valencià 7. I això són molts diputats. Vostés sols han aconseguit 55 dels 99 diputats, encara que tinguen la majoria absoluta. Em pareix una xifra bastant fluixa per a les seues aspiracions. Pense que els falta molta gent encara per convéncer de les seues meravelloses polítiques. Els queda encara molt de treball per fer els propers anys per aconseguir pujar eixa xifra de 55 a 90 o per què no, fins els 99 diputats que habiten a les Corts. Així que vagen per feina que no es poden conformar en allò que tenen. Vostés estan preparats i aspiren a molt més.

A nivell local, al poble de Carcaixent han aconseguit un total de 13 regidors dels 21 que componen l’ajuntament. Una xifra bastant pobra, al meu parer. Ja que el PSOE i el BLOC han aconseguit 3 regidors cadascun i UV 2. Torne a dir, això són molts regidors i vostés no es poden permetre el luxe de deixar-los escapar.

I tot açò ho dic perquè jo sóc un d’eixos que no els ha votat estes eleccions. I per favor, m’agradaria que em convenceren de les seues maneres, de les seues ideologies, de les seues formes de fer política, de les moltes coses i tan ben fetes que han realitzat al llarg d’estos anys, de la política que venen duent a terme els últims temps. Vostés tenen molts mitjans per fer-ho. Tenen a Canal 9, que tot i mirar-lo, no m’ha aconseguit convéncer, tenen a Las Provincias que tot i llegir-lo tampoc m’ha convençut, tenen a la COPE, El Mundo, ABC, i molts més periodistes volanders que van d’emissora en emissora pregonant les seues idees. Tenen a grans escriptors, il·lustrats, famosos que els fan propaganda, fins i tot perquè faça una volta Alonso en el seu cotxe pels carrers de València. Per favor convencen el senyor Alonso perquè no vol córrer pels carrers del nostre cap i casal. Si corre pot ser obtinguen els 33 regidors de l’Ajuntament de València, ara sols en tenen 21. Tenen els de la Copa de l’Amèrica, navegant sense parar. Per favor no deixen que se’n vagen mai de les costes valencianes. València necessita més vela, més regates. Tenen a grans constructors, empresaris que els construeixen sense parar. No deixen de construir, per favor. Han de fer més PAI’s i camps de golf. Tenen al senyor Rus que els diu als seus votants que són uns burros i uns fills de putes als membres de les seues bandes. A mi em pareix que això són insults molt poc ofensius, deuria dir-los més coses encara. Tenen al senyor Fabra en Castelló que està imputat en molts casos, de corrupció i d’altres. Demane els jutges que per favor l’imputen en més casos si pot ser, perquè sols així aconseguirà tot els diputats que conformen la Diputació de Castelló. Tenen al senyor Acebes que continua dient que ETA té relació amb l’autoria de l’atemptat de l’11-M. Demane el tribunal, i en especial, el jutge Bermúdez, que per favor, ens diga que sí que va ser ETA en la sentència del juí. Llavors, si que arrasarien. En tenen a molts més, aprofiten-los per a fer política de debò.

Necessite que em convencen perquè a les properes eleccions generals i les de d’ací 4 anys no em torne a enganyar de paperetes i no torne a votar el seu partit, el Partido Popular. No vull que em torne a passar açò. Per favor, guanyen-se el meu vot. Vull ser dels seus però no ho aconseguisc. Ajuden-me.

Molt agraït. Espere les seues respostes.

Un frustrat.

Per TV3!

Carcaixent, 1 d'abril de 2007.

Ja sé que no vèieu Bona Cuina, ja sé que no vèieu Tres pics i repicó, ja sé que no vèieu Àngels Casas show, ja sé que no vèieu Temps de silenci, ja sé que no vèieu Plats bruts, ja sé que no vèieu Sense títol, ja sé que no vèieu La Cosa Nostra, ja sé que no vèieu Un altra cosa, ja sé que no vèieu Xooof!, ja sé que no vèieu Dinamita, ja sé que no ho vèieu, i crec que ningú us obligà a vore-ho.

Ja sé que no heu vist mai Caçadors de bolets, ja sé que no heu vist mai Polònia, ja sé que no heu vist mai Caçadors de paraules, ja sé que no heu vist mai el Telenotícies, ja sé que no heu vist mai El temps, ja sé que no heu vist mai 30 minuts, ja sé que no ho heu vist mai, ni voleu vore-ho.

Dóna la casualitat que jo sí, des que tinc ús de memòria he vist programes de TV3, m’he informat amb la TV3, m’he rist mirant la TV3, he plorat cara la TV3; i com jo, molts valencians i valencianes.

Ja sé que preferiu veure Matí, matí, ja sé que preferiu veure, Bon dia Comunitat Valenciana, ja sé que preferiu “informar-vos” amb Notícies 9.

Ja sé que sou molt aficionats a la vela, ja sé que sou molt aficionats al golf, ja sé que passeu de la pilota valenciana i menys mal que és “valenciana” perquè si fóra catalana, ja sé que moriríeu pel València, CF, ja sé que us agraden molt els parcs temàtics, ja sé que sou molt catòlics, ja sé que sou de l’”España cañí”, ja sé que ofreneu noves glòries a Espanya.

Ja sé que no podeu vore els catalans, ja sé que ens volen furtar la paella, ja sé que no ens volen donar aigua, ja sé que no es preocupen de nosaltres, ja sé que no els enteneu com parlen, ja sé que no volen ser espanyols, ja sé que són el mal d’Espanya.

Ja sé que Zapatero desitja el mal per a València, ja sé que ha “deixat en llibertat” a de Juana Chaos, ja sé que li ho dóna tot als catalans, ja sé que el PP ho fa millor que ningú, ja sé que ETA era la responsable de l’11-M, ja sé que no voleu saber-ne res dels casos de corrupció, ja sé que passeu de la destrucció del nostre territori, ja sé que només voleu turisme de sol i platja.

Ja sé que preferiu veure pel·lícules en castellà, ja sé que preferiu veure sèries en castellà, ja sé que no queden bé en valencià, ja sé que preferiu que els vostres fills escolten parlar una traducció literal del castellà, ja sé que us té igual la manera de parlar que tenen els presentadors, ja sé que us agrada molt apitxar, ja sé que us té igual si una televisió pública valenciana emet cada vegada més en castellà, ja sé que també hi ha valencians castellans i que no ho entendran si ho fem tot en valencià, ja sé que “promocioneu” molt la música en valencià, ja sé que “promocioneu” molt el cinema en valencià, ja sé que “promocioneu” molt la lectura en valencià, ja sé que se sabeu l’himne regional de memòria, ja sé que no us sabeu el Tio Canya, ja sé que la nostra senyera té una franja blava, ja sé que el “señor pirotécnic pot escomensar la mascletá, ja sé que voleu que la nostra llengua no es diga catalana, ja sé que voleu que es diga “valenciano”, ja sé que no voleu ser un país, ja sé que voleu ser una “comunidad”, ja sé que no voleu ser un poble, ja sé que voleu ser una ciutat, ja sé que no vareu perdre res en el Decret de Nova Planta, ja sé que voleu que parlem en castellà, ja sé que voleu que escrivim en castellà, ja sé que voleu que pensem en castellà, ja que defenseu molt les nostres senyes d’identitat, ja sé que passeu directament del valencià, ja ho sé.

No sé amb quina autoritat moral podeu prohibir les emissions d’un mitjà de comunicació en un territori determinat, no sé amb quina autoritat moral podeu silenciar les veus que no us agraden, no sé amb quina autoritat moral podeu prohibir el veure la TV3.

Si no voleu no mireu la TV3, però per què no la podem vore nosaltres?

Per TV3!

Missatge de Nadal 2006

La Barana. Carcaixent, 24 de desembre de 2006

Tots els anys espere este moment amb gran il·lusió, ja que em permet dirigir-me a vosaltres la nit de Nadal i desitjar-vos de tot cor, junt a la meua família baranera, pau, alegria, prosperitat i molta festa.

A les acaballes de l’any 2006, redéu com passen els anys, ja es nota que anem fent-nos majorets, i també majoretes, que per a les dones, tampoc passen debades. Este any ha arribat ple de festa, alcohol i altres coses, que millor no dir.

La família de la Barana, cada dissabte se supera; i esperem continue així. Començàrem l’any fent la tradicional festa d’aniversari de www.labarana.com; gran torradeta. Continuà la penya, emigrant a mitjan mes de febrer al carnestoltes de Pego. Moltes voltes pegaren per poder tornar alguns a Carcaixent. Per març ens agarràrem la setmana fallera “a lo grande”. No ho teníem bé, quan de sobte, ja estàvem en Pasqua; i ja sabeu com són les pasqües, mare. Vingué una temporadeta de descans fester, per recuperar fetges, nassos i altres òrgans importants.

Ja estàvem quasi recuperats, quan la tradicional Nit Esportiva i Musical feu acte de presència. Això vol dir que l’estiu ja ha arribat i ja sabeu: a l’estiu tot el món viu i la figa és per al piu. Però deixem-nos de pedanteries. Gandia l’hem feta “jas”, com tots els anys. Déu cagat! Arriba setembre i tot el món va pensant en el ral·li i darrere d’ell, venen les Festes Majors i Patronals de Carcaixent. Mare, quan de garrot junt!

Menció especial cal fer del 40 aniversari de la nostra festa per excel·lència, el Ral·li Humorístic de Carcaixent. Enguany un any especial, que s’ha demostrat en tot. Gran nivell de cotxes, rècord de participants, participants que s’han currat les proves, totes sense excepció; i com no, la cremor de l’Organització. No cal dir res, sols una cosa: GRÀCIES!

Passat ja el garrot que van suportar durant els tres dies ral·liers, venien festes i, bé, millor no parlar-ne. Dir-vos que ja poden fer les festes roïnes, que nosaltres ens ho passem de luxe, tot “guais” per ahí. Ple fester i ressaca vora un mes.

Dames i cavallers, caldrà anar acabant que el sopar es refreda i la beguda es calfa. Només dir-vos a tots, família baranera, amics i amigues de Carcaixent, respectables majors, benvolgudes autoritats i demés gent de “mal vivir”:

Bon Nadal! Que ho passeu molt bé en aquestes dates tan senyalades, que farteu com sempre i begueu com mai!

Adéu i gràcies, per fer de www.labarana.com un lloc d’encontre per a joventut de Carcaixent.

Bona nit!

Missatge de Nadal 2007

La Barana. Carcaixent, 24 de desembre de 2007

            

En estes dates nadalenques, vull fer-vos arribar, junt a tota la família baranera, el nostre major afecte i desitjar-vos de tot cor pau, alegria, prosperitat i molta festa; o com diria algú: diners, garrot i “pixorro”!

Ja n’ha passat un altre, un més que cau al sarró; pareix que ja estem acostumats a la festa i la diversió, i això es nota, no penseu que no. Anem fent-nos majorets i majoretes, però encara estem en plena forma festera. I esperem que dure!

I ara, com tots els anys, farem record dels esdeveniments més destacats que hem viscut este any 2007, que estem a punt de cloure. Després de les respectives ressaques de Cap d’Any, començàrem amb la tradicional festa d’aniversari de www.labarana.com; gran torradeta i millor gent. Pel febrer vingué la tradicional “cavalgata” del Ninot, on la penya fallera es va posar “molt guai”. No ho teníem bé, i decidírem arrimar-nos al carnestoltes de Pego. Ie Meeeeeeeeeeeena! Pareix que fou ahir, quan les falles no volien petar i duraren més que l’obra de la Seu. I així duraren les llémenes que agafaren tots, tios i nebots, per eixes dates de pólvora, llum i alcohol. I com ja sabíem que enguany, Pasqua queia després de falles, vingué el festival. La penya se’n va anar cadascú al seu destí, per gaudir en pau i harmonia d’una setmana com la Santa, que no “Santamaria”. Vingué una temporadeta de descans fester, per recuperar tots els òrgans necessaris. Ja estàvem quasi recuperats, quan la tradicional Nit Esportiva i Musical feu acte de presència. Y almendra que te crió! Això vol dir que l’estiu ja ha arribat i ja sabeu: a l’estiu tot el món viu i la figa és per al piu. A Alzira, sant Bernat i les seues germanetes ens esperaven, i no defraudàrem a tan altes pretensions. Després la penya se’n va anar a eixe poble que no vull pronunciar, i...millor deixem-ho estar. Però quan arriba el mes de setembre, la gent jove d’este poble, només pensa en una cosa ral·li i més ral·li.

A tope de power ha anat el 41 Ral·li Humorístic, la nostra festa per excel·lència. Des de www.labarana.com hem participat activament en l’organització. Un any més i ja en van molts, s’ha demostrat la unitat, l’amistat, la solidaritat, la il·lusió de tots els joves de Carcaixent, al voltant d’una festa com el ral·li. Esperem us haja agradat, tant o més que a nosaltres!

I si de festa parlàvem, vingueren les Majors; más de lo mismo, sí señor! Garrot i aigua per a tots! Alerta Játiva y Alcira! Bellús no resiste! Eixes festes tan deslluïdes no van fer altra cosa, sinó que carregar d’energies a la penya i procedir a muntar alguna que altra “rave”, per a complimentar amb notable el cupó d’any fester. I falta per anomenar l’última, i una de les més grans, que es recorda en els darrers temps; el soparot-aniversari del pont de la Puríssima i Immaculada Concepció sense condó, que ha demostrat la bona forma d’algunes goles i fetges. Proposem fer-lo oficial per als anys vinents! Impressionant!

Bé, hem d’acabar que el sopar ja està a la taula i la beguda es calfa. Només dir-vos a tots, família baranera, amics i amigues, i no tant amigues de Carcaixent i altres pobles que ens segueixen, respectables majors, benvolgudes autoritats i demés cracs:

Bon Nadal! Passeu-ho molt bé en estes dates tan senyalades, farteu com sempre i begueu com mai!

Adéu i gràcies, per fer de www.labarana.com un lloc d’encontre per a la joventut de Carcaixent.

Bona nit!

Missatge de Nadal 2008

La Barana. Carcaixent, 24 de desembre de 2008

Com cada any, vull en esta nit de Nadal dirigir els meus millors desitjos a tots els baraners, i en general a tots els joves de Carcaixent, i compartir unes reflexions generals en torn a algunes assumptes que a tots ens afecten.

Ja estem a les acaballes de 2008, pareix mentida! Com passen els anys! Molts ja tindran el doctorat en festa, i algun que altre ja estarà a punt de jubilar-se i tot.

Este 2008, com tots els anys, el començàrem amb la tradicional festa d’aniversari de www.labarana.com. La Barana feia 4 anys! Número perfecte! Bona torradeta junt a la millor gent. Pel febrer vingueren els carnestoltes de Pego, on molta gent va perdre la brúixola i no va poder ni tornar a casa. De colp a repent vingué la tradicional “cavalcada” del Ninot, on els fallers en feren de les seues. Quina novetat, eh?! I sense donar-nos compte, i a gosades que jo en done, ja estaven les falles plantades i l’olor a pólvora i cassalla inundava els carrers, i també algun que altre estómac i fetge. Després vingué Pasqua i la crisi començà a notar-se en moltes butxaques. Però la penya no en va fer cas i va emigrar, cadascú on va voler, i en el poble ens quedàrem els de sempre. Junt al Sepulcre, el Devallament de la Creu i Nostra Senyora de la Soledat.  Per a què en vols més?

El mes de maig és prou avorrit però en juny ja va apretant la caloreta. I aixina de qualsevol manera queia en la Nit Esportiva i Musical. Garrot, i a jugar! Per si no els havíeu vist mai en directe, ens amenitzà la vetlada Bajoqueta Rock! Entre exàmens i treballs acabàrem el juny i passàrem al juliol. No sense abans recordar la reapertura d’El Clam. Per a què els seus fidels parroquians puguen fer el seu esport preferit. Ja sabeu quin és, no? Mamar sense parar! En juliol, la penya ja se’n va a les platges, als horts i de viatge. Però sempre reservem un lloquet en la nostra agenda festera per a un esdeveniment molt important. I no és un altre que les festes de Sant Bernat i les seues germanetes a la nostra benvolguda Alzira, origen, patria y lonja de la naranja y su comercio. La ruta del colesterol pareixia el camí de Santiago. Tots els peregrins cara la catedral de Venècia. I arriba l’agost i ja sabeu lo que toca, no? Desaparèixer... Però quan arriba el mes de setembre, la gent jove d’este poble, només pensa en una cosa. Ral·li, ral·li, ra·li, ral·li.

A foc ha anat el 42 Ral·li Humorístic, la millor festa i la més nostra. Des de www.labarana.com hem col·laborat activament en l’organització. Un any més i ja en van molts, s’ha demostrat la unitat, l’amistat, la solidaritat, la il·lusió de tots els joves de Carcaixent, al voltant d’una festa com el ral·li. Una nova organització que ha comptat amb el notable suport, i ja era hora, de l’ajuntament. Esperem que continuen així! En esta o en qualsevol altra organització. Inclosos rojos catalanistes!

El mes d’octubre a Carcaixent és sinònim de les Festes Majors. Lola ja ens va advertir que calia cordar-nos bé el corretjot. Que no tenim ni un duro i no està el chocho pa farolillos! Ai la crisi, la crisi! A més ja sabien que anava a ploure! Per a què collons anem a gastar-nos diners en festes? Molt bé, xe! I a les fosques, que gastem massa llum! I molt bé pel senyor regidor de festes! Anem a llevar a Ribera i el posarem a ell! Perquè un any més, hem tingut eixos meravelloses discomòbils, en eixa tan estimada pista de futbet de la FEVE. Si és que ens la coneguem de memòria. És com si haguérem nascut allí. Al costat de la porteria i amb un cubata en la mà. I quina millor manera d’estalviar que encomanar a la penya de Carcaixent que facen ells els concerts, les actuacions, etc. que no tenim ni un duro! Bueno això sí, encomanar a Lluís que porte les barres, com sempre. Per a què buscar a ningú més? Si ell és l’únic que ho fa en este poble de 22000 habitants. No hi ha ningú més! In saecula saeculorum! Tucutucutú! 

I el mes de novembre, on sempre cau alguna que altra rave. I la penya que no ix! Ai la crisi, la crisi! I a part cal destacar l’affaire Manuel Ferrús amb el diari Levante-EMV. El nostre regidor de joventut, que es veu que tenia secció fixa en el diari. Que si es queda les entrades del concert d’El Canto del Loco i les reparteix para él y para todos sus amigos! Amigos del PP! Que si els policies denuncien que s’emportà el cotxe del germà del dipòsit municipal, sense pagar les taxes. I podíem continuar... però no vull que us sente mal el soparot.

I fa pocs dies el concert de la Gossa Sorda, Los Suspiros i En Komplot, on unes 200 persones, segons fonts de l’ajuntament, i unes 1000 persones segons fonts de l’organització, resistiren estoicament el fred i la humitat que fa en este poble.

Bé, hem d’acabar que el sopar ja està a la taula i la beguda es calfa. Només dir-vos a tots, família baranera, amics i amigues, i no tant amigues de Carcaixent i altres pobles que ens segueixen, respectables majors, benvolgudes autoritats i demés cracs:

Adéu i gràcies, per fer de www.labarana.com un lloc d’encontre per a la joventut de Carcaixent. 

Bona nit! Bon Nadal!

Missatge de Nadal 2009

La ParROCHia. Carcaixent, 24 de desembre de 2009 

 

Molt m’alegra començar les meues paraules expressant, de tot cor, els meus millors desitjos i la meua més afectuosa felicitació a tots els joves carcaixentins, i altres no tant joves, en estes dates nadalenques.

Ja tenim un any més al pap, déu cagat! Açò ja va a la carrera! Quan menys ens donem compte, ens vorem tots a l’hort de Sinbala! No sense abans, gaudir bona cosa de totes les festes que tenim durant l’any. Sempre hi haurà qui se’n arrea més que altres, de festes vull dir. No penseu malament! Mira que vos agrada, bandidos! I que m’entere jo que se’n perdeu una!

Este any 2009 començà amb tot un clàssic, i més quan ja ni funciona, és la festa d’aniversari de www.labarana.com. Xe què bona està la carn de Severiano! Després vingueren els carnestoltes i la gent se n’anà a la Marina. Igual este any que ve canvien de ruta, i tiren cap a Cadis. Més que res, per fer bo el refrany: el sant quan més lluny fa més miracles! I sempre arriba eixe dia en què veus a Romario disfressat, i a més d’un de part a part, més bufat que Cames Verdes. Això vol dir que la “cavalcada” del Ninot ha fet la seua entrada, i l’olor a pòlvora ja mareja la xicalla. I a molts altres, en lloc de pòlvora, lo que els mareja és la cassalla. Deuríeu saber que les falles no són bones per a la salut. Però a qui li importa la salut? Lo primer és la falla! I lo segon és la cassalla! Arriba l’abril i ve Pasqua, i enguany... ni crisi ni òsties! El poble és un desert. Qualsevol dia vorem qui ix en la processó! Tots a les platges, a viure de nit i a dormir la mona de dia. Quasi res porta el diari! Pel mes de maig poca cosa que contar, sols donar-li les gràcies al sabut que el va inventar. Es coneix que va dir: donem-los descans als valencians, que sinó rebentaran! I quan arriba juny, ja comença la calorota, i ve la Nit Esportiva i Musical. I a gosades acolarades que agarren alguns, quan empinen el porró i despleguen el seu repertori periodístic de Canal 9. Quin espectacle! Iturralde a la seua! En acabar el futbol, Los gemelos golpean dos veces, amb Arnold Schwardzenegger i Danny DeVito. 

Pel juliol comença l’èxode. Carcaixent és converteix en ciutat dormitori...de fantasmes. Però sempre fem parada a la nostra capital; Alzira, ciutat antiga, parets de lletsons i deixem-ho ací...que em tiraran! Ja que no podem oblidar el nostre oncle Bernat i les seues germanetes, igual com no oblidem a la nostra d’Aigües Vives. Però menys mal que ens vam bufar, per poder així aguantar la ruïna musical. Ja pensàvem que Carcaixent era especial, però no, és un mal general. I recuperant l’èxode estival, a què no sabeu on van? Jajajaja! Sí, sí, sí! A Gandia, Gandia, per a variar! I és entrar en setembre, i sempre se sent la mateixa cançoneta: ixes en el ral·li? Ja teniu cotxera? De què eixiu en el ral·li?

43 Ral·lis Humorístics, en són molts. 25 cotxes en són molts. Més de 1300 participants, encara en són més. El ral·li és sinònim de diversió, alegria, festa, amistat, creativitat, originalitat, companyerisme i mil coses més. Per moltes barbaritats que es facen, per moltes molèsties que es causen. Les coses bones sempre estaran per damunt les dolentes. I a vore si és deberes, tenim un poc més de trellat, no molt però un poquet només, i ens portem bé, que ja seria hora. A vore si respectem a tots, tios i nebots, veïns i veïnes. El mateix respecte que demanem per al ral·li. Festes hi ha moltes, ral·li només hi ha un. I encara que siga pel ral·li, espere que estigueu orgullosos de ser de Carcaixent. Jo ho estic!

La meua Lola mana i el meu Manu calla. Festes Majors poca gana. En diners, torrons! Si en tinguérem...perquè estem més nets que Carracuca! I com sabeu, els diners i els collons són per a les ocasions! I ací som més papistes que el Papa! I més peperos que el Pepe! La culpa és de Zapatero! I estem tots molt contents i molt pagats de tindre Fórmula 1, Copa de l’Amèrica, “trajes i corretges”, visites de Papa i els números del banc més rojos que un titot. Ai la crisi, la crisi! Ai la plaça, la plaça! Ai les FACA, les FACA! Ai els xiringuitos dels collons! Uns diran: òstia, què pesats que són! I altres pensaran: què cabrons són els mamons! I lo de sempre xe, no deixes sendes velles per novelles. De la FEVE fins la FABA! Però tots com a borreguets, allí a aguantar matraca. I a vore desfilar els més putots de cada casa. Amic, que la disfrutes!

I no vull que s’enfadeu, que amb eixa cara no esteu ni guapos ni guapes, que ací cadascú fa lo que vol, i no tant lo que deuria. Això sí, lliure és de fer-ho, com lliures són els demés de criticar-ho; mentre a ningú es perjudique, ni es falte al respecte.

Novembre més de destape, Intervius esgotades, calor forastera, soparots i garrotades! Buf, com m’enrotlle...més que les persianes!

Per últim queda desembre, que entre ponts i aqüeductes, dinarots i soparots d’empresa i faena a manta, se’ns ha passat volant. Més del que deuria, perquè dia que passa ja no torna. Així que, aprofiteu, aprofiteu...que s’acaba!

Bé, haurem de finiquitar que el sopar es refreda i la beguda es calfa. Només dir-vos a tots, família baranera i família parroquiana, amics i amigues, i no tant amigues de Carcaixent i d’altres pobles, respectables majors, benvolgudes autoritats i demés cracs:

Adéu i gràcies! Què curts els fan els anys, quan es gaudeix de bona companyia! I quanta companyia ens falta per fer més curts els anys!

Bona nit! Bon Nadal!

Missatge de Nadal 2010

La ParROCHia. Carcaixent, 24 de desembre de 2010 

 

Les meus primeres paraules en esta nit de Nadal m’ixen del cor per a expressar el meu afecte i la meua major felicitació a tots els carcaixentins, joves i no tan joves, vells i no tan vells. Vull compartir amb vosaltres idees i sentiments sobre este any 2010, sobre el nostre present i el nostre futur.

Ja vam notar l’any 2009 que els anys no passen debades. I és que debades...ningun frare pega cabotades! Però és que enguany s’ha reafermat la hipòtesi. La penya està “que narrow”! I més pelada que el cul d’una mona! Serà la famosa i tan comentada crisi financera? Que no deixa que consumim i consumim, i continuem consumint, i ens hipotequem per a 50 anys, i ens comprem mòbils cada mes, i ens tornem a hipotecar per a comprar-nos el BMW. Xe gasteu, òstieee! Beveu i fumeu! I voteu el PP! I eixiu de la cova, que ja ho pagaran els néts! Que els diners i els collons són per a les ocasions! I estalviant, estalviant...quebrarem! Serà que la penya està a l’atur o que han abaixat el sou (a alguns) el 5%? Serà la febra dels vicis? Digueu-li: Carcaixent Poker Tour versus Maquinistas Asociaciados, SA. Seran les novies o novios? Ai, quedem-nos a casa a vore una “pel·li”! Ai, quin fa fred! Líos de faldas..morbo servido! Si ja ho dic jo, com a casa no s’està en cap lloc! O serà que vertaderament ens hem fet majors? En fi...seguirem investigant.

Així i tot, este 2010 que ara xapem, encara ens ha deparat algun que altre esdeveniment digne de menció especial. I el primer, és la tradicional i tan esperada torrada d’aniversari, aniversari no sé ja de què però bé. En un fred que tallava la pell dels collons, els presents, menys que altres ocasions, es portaren com uns xics fadrins i menjaren més que una revolta de riu. Els bombons duraren menys que una “trencà” de guitarra, o sinó que li ho pregunten a algú que jo em sé... Després vingueren els Carnestoltes. Moltes voltes li pegaren! Però al llit degué ser...perquè altra cosa...

I arribaren les falles, i la penya va eixir però poc. I és que entre poc i massa hi ha una tassa! Hola, hola! Comencen les falles, les dels petorros, les dels coets, les de les “despertaes”, les de sempre, les clàssiques, les úniques, les veteranes, les del so de la xaranga inconfundible, les de la fallaaaaaaaaaaaaaaa Creu! Falles 2010! Fins al dia 19 de març els dies en què més festes ens peguem i més donem pel cul els veïns! Falles 2010!

I a l’abril, cada gota val per mil. O millor seria: cada festa val per mil. Ací ja cadascu va per a ell, com els de Beniparrell. La Pasqua a l’hort, a la platja, digueu-li: Gandia? No, que va! Ni pensar-ho! A Gandia, home a Gandia! O com algú que jo em sé...a casa, a cremar ordinadors. Jejeje! En fi...cadascú té lo que es mereix. I és que...qui ací pateix allà gosa! I si és home, gos!

I arribats a este punt, permeteu-me tindre un record especial per a aquell home dels pantalons pels genolls, que feia nit i dia a l'institut, que disfrutava fent esclata-sangs i anant d'esmorzarot al Nuestro Bar, que li encantava fer-li la mà a Gostí Candel, que es tornava boig quan plovia i tronava, que es veia tots “els temps” de totes les televisions, que donava les classes de Castellà en valència, que sempre tenia la paraula “gelipollas” en la boca, i més senyora...i més. I pense...quina sort he tingut de conèixer-lo! Les persones que estimem, quan se’n van, ens deixen un gran buit en el cor. Hem d’aprendre a viure sense elles, i poc a poc, poder reomplir eixe buit amb els seus records, amb les seues vivències, encara que mai siga el mateix. Una forta abraçada a Juanito i Sílvia! I també, un besot ben gran a Marieta!

Però ja ho va dir Freddy Mercury en aquella meravellosa cançó The show must go on. I quina manera millor, que no perdent els bons costums. A Sant Joan, bacores, verdes o madures, segures! I Nit Esportiva i Musical al canto! Soparot, petot i garrot!

Pel juliol vingué la sentència de l’Estatut, Casillas i la Carbonero, i la “Roja”, que ens ha costat 600.000 euros per barba, i a alguns bigot i tot. Però, i lo contents que estan alguns de ser “aspanyols”, “aspanyols”, “aspanyols”! M’estranya que es diga la “Roja” i no l’“Azul”. Hehehe! Qui ens ha de traure de la crisi, si no és la “Roja”?

Agost va passar a la història com el burro Victòria, sense pena ni glòria. Això sí, un poc més i ens socarra, amb eixe ponent i eixa vasca. 45 graus! Record mundial! Déu cagat! Creuers, viatges, platges, xiringuitos...vacances!

I darrere d’agost ve setembre, que entre les proves del Ral·li, els incendis, les “despedides”, les bodes i les notícies de bodes, va afectar alguns la temperatura corporal més del compte. Atenció! Última hora! Han obert l’estellador! Primer bodorrio al canto! Demanen crèdits als bancs que açò va tot a una.

El Ral·li Humorístic donà inici al mes d’octubre. El 44 ha sigut un èxit de participació i organització. Això sí, gràcies a Manuel, sense ell no seria el mateix. No vull ni pensar, si ens abandona l’any que ve, què serà de nosaltres?! El que tira del carro! El que nunca hace nada! Felicitar un any més tots els cotxes participants, els organitzadors, les empreses col·laborades i les institucions per la seua aportació a esta festa, a la festa de la joventut de Carcaixent. Diuen que els organitzadors han estat massa durs amb els participants. Pense que és cert. Però donem-los un vot de confiança, i esperem que tot siga en benefici de les futures edicions, en definitiva, en benefici del nostre Ral·li Humorístic.

Donar les gràcies al Cotxe 7, per a la seua calorosa benvinguda. No m’arrepentisc d’haver participat amb vosaltres. Com diu el Txarlie: “sou de puta mare, prims”! Encara que el record més especial és per al Cotxe 4, el número perfecte, el que serà el meu per sempre, el que sempre serà el dels meus amics, el que sempre serà el nostre.

I arribaren les festes de Carcaixent, unes alternatives i altres oficials. I uns als “xiringuitos”. I tots a l’oligopoli Metalesa! I allí que sempre van els mateixos! I la mitja d’edat fa una baixada considerable. I la penya que no ix ni matant-la! I et quedes més a soles que la una! I et dones compte de moltes coses. I veus a gent que fa temps que no veies. I xarres amb este i amb l’altre. I fuges d’esta i de l’altre. I veus a este amb aquella. I dius: amic, que la disfrutes! I agarres uns pedals considerables. I fas paelles nocturnes banyades! I perds les claus, per no dir el cotxe. I al sandemà estàs fotut i arrimat al marge. I veus els modelets de la temporada d’algunes. I els encants d’algunes altres. I te’n vas de soparot amb la penya del Ral·li. I veus les pintes que porten alguns. I les polaines ciclades dels altres. I veus les baralles de sempre, que no són de cartes. I et gites a no sé quines hores. I t’alces a no sé quines altres. I aguantes lo inaguantable. I estàs un mes més per recuperar-te. I hom cada any amb menys ganes.

I vingué el mes de novembre, temporada d’esclata-sangs. La penya necessitava nous al·licients per a eixir de casa i vore’s, així que les ments pensants, o millor dit...els estómacs pensants han fundat “El Club del Gourmet”. Per als més farteres de Carcaixent! El resultat tot un èxit. La penya al complet, es posà les botes a Ca Saoret. I després se les canvià per a jugar a les birles, no sens abans, afluixar-se un poc la corretja, i despassar-se el primer botó de la bragueta. Continuarà...

I per últim desembre, que a gosades n’han donat els controladors. Torrades argentines, dinarots i soparots d’empresa. Fartades assegurades! Encara que a la nostra empresa estan a punt de dur-nos a la barra, però no a la del bar sinó a l’altra. Però, així i tot, sempre veus algú en volta ràpida!

No voldria acabar esta tortura de discurs, sense donar-vos uns consells, que al meu humil entendre, us ajudaran a afrontar amb garanties d’èxit, les futures eleccions municipals i autonòmiques de l’any 2011.


A vore...lliçó 1a. L’Evangeli segons Canal BOU. Capítol 1.

1.1 Zapatero té la culpa de tots els mals dels valencians, per sempre jamés.
1.2 Rajoy és Déu, i Camps el seu profeta.
1.3 Zapatero ens ha portat a la crisi i Rajoy ens traurà d’ella, o el seu esperit.
1.4 La Generalitat Valenciana no té un duro perquè Zapatero els dóna tots els diners als catalans. Així com tampoc ens vol donar aigua, i ens vol furtar la paella, les falles i veges tu a saber, si la cassalla. I la “Geperudeta” no perquè ja tenen la “Moreneta”. Encara que si ens encantem, encara ens la fotran.
1.5 La Fòrmula 1, l’America’s Cup, la Visita del Papa, i els demés “eventos” que organitzen per als valencians “el Bigotes”, el Correa i “todos sus amiguitos del alma” són molt beneficiosos per als valencians, encara que siga per a uns pocs, a saber: Camps, Ripoll, Fabra, Rus, Rita, Blasco, i un llarg etc. de persones afins al “movimiento”.

Els set pecat capitals

2.1 Els valencians no deuran veure TV3, és el primer dels set pecats capitals. I perquè la gent no caiga en la temptació, ja s’encarregarà Camps de tallar totes les emissions contaminants.
2.2 Els valencians parlen en castellà. Parlar en valencià, és pot acceptar, això sí  no es recomanable i cal acomplir unes condicions molt estrictes, i com són tan estrictes no cal que les sapigueu, no siga cosa que les acompliu. Això sí, parlar en català, encara que siga en la intimitat, és el segon pecat capital. Ni el Tio Canya, ni òsties consagrades!
2.3 El tercer pecat capital és estudiar en línia en valencià. Per a què la gent no caiga en el vici, ja s’encarregarà Fontdemor de desfer el sistema educatiu valencià, perquè el fracàs escolar, siga, si cap, més elevat.
2.4 El quart pecat capital és no ser faller. El “fallerio” és un orgull i una satisfacció que els valencians sentim al cor. La cassalla ajuda els valencians a ser més fallers. No ser faller es considera un greuge a Rita Barberà, com a fallera major del Regne.
2.5 El quint pecat capital és no anar a urgències a fer tres hores de cua, mínim, a un hospital públic, de gestió privada. Cal entendre-la com una peregrinació a Santiago de Compostel·la, tot siga per la devoció. Si és mor algú a l’intent serà considerat com un màrtir, i ascendirà al cel lliure de tot pecat. Per descomptant, la cita amb el metge especialista no podrà ser anterior a 3 mesos, i si són uns quants més, millor. Una de dos: o et mors, o et recuperes o et cagues en tots els sants.
2.6. El sisé pecat capital és no estar imputat en assumptes de corrupció. I més pecat encara serà dimitir si s’està imputat. Tots els pobles del nostre País, perdó Comunitat, ja no sabem si valenciana o de borregos, tindran mínim un càrrec electe imputat, si és del PP, millor. Qui no estiga imputat serà declarat traïdor a la pàtria, a la falla i a la cassalla. I recordeu açò sempre, perquè no us passe el mateix al vostre poble: Barxeta no és Espanya!
2.7 El seté pecat capital, i no per això menys important, és no votar el PP. Cal oblidar-se de les maleïdes eleccions durant quatre anys. No cal participar en la política municipal, ni autonòmica, no cal assabentar-se’n de res. Cal viure feliços i contents en la nostra terreta, i au. Ieeeee! Això què val? Això ho pague jo! Capità moro! No cal que penseu! El PP sempre ho fa bé, i per això està Canal BOU, per a recorda-vos-s’ho, dia rere dia. Només caldrà anar el darrer diumenge de maig, cada quatre anys a votar. I per tot això, i molt més...voteu el Partido Popular^^!

(Borregos): Beeeeee!!

Bé, haurem d’acabar, que ja sabeu que...a la taula i al llit al primer crit. Només dir-vos a tots, família baranera i família parroquiana, amics i amigues, i no tant amigues de Carcaixent i d’altres pobles, respectables majors, benvolgudes autoritats i demés cracs:

Adéu i gràcies! Per eixa companyia que ens ajuda a oblidar la soledat! Per eixos bons moments que esperem sempre recordar!

Bona nit! Bon Nadal!