Pablo, Lety. Perdó! Lety, Pablo, benvolguts amics i amigues, distingits
familiars, dames i cavallers:
Estem ací reunits en el Mont Sant, en
el mateix lloc on un dia es bastí l’antic palau de l’Aljama construït pels
àrabs, que després fou erigit en monestir cistercenc pel rei Jaume II, i
denominat de Santa Maria Magdalena de l’Aljama del Mont Sant, als peus del
castell de Xàtiva, poble dels socarrats; per tal de celebrar el casament de
Lety Fayos i Pablo Olcina.
Tants dies que tenien per casar-se i
ho fan un dia com hui, en una calor que bada les pedres, en ple mes de juliol. I
no contents amb això, en el poble on més calor fa. El poble d’Aixativa! Ai,
l’amor...
Però bé, aguantarem metxa! Tot siga
pels novios! Ara que, després ens la venjarem en el soparot. Que pa
tir el que li pegaren a Kennedy!
Allà pel mes de setembre de l’any
passat, ens donaren la notícia que es casaven. Recollons, vaig pensar jo! Ja han obert l’estellador! A partir
d’ara haurem de fer hores extres, per tal de pagar totes les bodes, i demés
“eventos i saraos” que ens esperen, dels nostres “amiguitos del alma”. Qui sap
si amb la inestimable organització de Correa i “el Bigotes”.
(Perdoneu, és que no ho puc evitar)
De Pablo podíem dir moltes coses. Però
la primera que se m’ocorre és...Pablo!
Tu t’ho has pensat bé? Vull que sàpigues que casar-se, per al novio,
significa moltes coses:
· La primera, no eixir. O siga, no
vore, ni per espillera, els amics. S’ha acabat això d’eixir fins a les tantes i
agarrar uns pets com una destral en el Clam. Si vols eixir és amb la nóvia, i
ben controlat. No siga cosa que te n’isques de mare, i acabes “liant-la parda”.
Perquè si no t’ho diu la nóvia, també està ta mare per a recordar-t’ho. Xiquillo, que açò ja no és com abans! Que
vas a casar-te!
· La segona, els diners. Tots els
diners que guanyes són per al piset, per als mobles...bueno, en realitat són
per al banc, perquè ens hem d’enganyar. O siga, per a tu res de res. Això sí, que
no se t’oblide fer-li els regals de rigor a la nóvia, els dies assenyalats per
la legislació del Corte Inglés! Perquè sino...ja saps lo que et toca...passar
la mà per la paret! (Ja sé que totes no són igual).
· La tercera, coneixes a una nova
amiga. Es diu hipoteca. I acabes fen-te amic íntim d’ella. Te la presenten els
bancs, te la venen com la milloreta del mercat. I lo millor de tot és que la
nóvia no es posa mai zelosa d’ella. Tot en la vida té una part positiva.
Sí, pensareu! Això mateix els ha
passat a Pablo i Lety. I damunt ja fa temps que viuen en el piset. La qual cosa
confirma la teoria de què sí que s’ho han pensat bé.
I què dir de Lety...l’artista. Serena
i madura, cosa estranya en els artistes!
Clara i directa, cosa estranya en els
artistes! Alegre i positiva, cosa no
tan estranya en els artistes! En tots els moments, tant en els bons com en
els dolents. Això és lo que desprens! Això és lo que les teues amigues i amics
vegem en tu! Això és lo que, de segur, Pablo haurà vist en tu!
Pablo,
Lety! Crec que esteu més que preparats per a
afrontar el vostre futur.
· Esteu il·lusionats, i ens heu apegat
eixa il·lusió.
· Esteu compenetrats, i això és
fonamental per a viure junts.
· I teniu el recolzament dels vostres
familiars, dels vostres amics, de tota la gent que hui ací vos acompanya.
Esperem vore-vos sempre igual de
contents i feliços que ho esteu hui. Perquè, com va dir Juan Diego González: “la
vida és la búsqueda constant de la felicitat”. I quina millor manera de buscar
la felicitat, que acompanyat de la persona que més s’estima.
Moltes gràcies als dos per deixar-nos
participar en esta festa, la vostra festa. I en el meu cas, molt agraït per
haver-me confiat la redacció d’este discurs per a la boda.
Gràcies,
de tot cor! I la més sincera enhorabona!
(Podeu besar-se!)
