Missatge de Nadal 2023

Estic molt content i molt pagat de poder entrar un any més en les vostres cases en esta nit de Nadal. Complisc així amb la tradició de traslladar-vos els meus millors desitjos de pau, alegria i prosperitat. I també per compartir amb vosaltres algunes reflexions sobre els esdeveniments més rellevants de l’any que ara s’acaba.

L’any 2023 començà amb la tradicional torrada de l’hort, per a variar. Enginyeria haguérem d’estudiar per poder clavar a tots els comensals a la vora de la llar. Llonganisses, coquetes de fetge, cansalà i botifarres de Juanito Calatayud, lo milloret del Mercat. I és que, després de la pandèmia, la penya tenia moltes ganes de recuperar la normalitat.

Vingué el fred intens i, amb ell, la pujada del salari mínim interprofessional. En la llei estrella de la ministra d’Igualtat es feren uns quants retocs tècnics, a vore si així es calmaven els ànims punitivistes de la majoria del personal. Sense oblidar l’assalt dels fanàtics de Bolsonaro a les seus dels tres poders de l’Estat del Brasil, en el capítol internacional.

Ja entrats en el mes de febrer acudírem a la calçotada de l’hort de les FACA amb la millor gent. Després, celebràrem els últims trenta de Pablo en el xalet d’Els Amics. De sobte, plantaren les falles i, en un obrir i tancar d’ulls, ja les havien cremades. Mentrimentres esperàvem amb candeletes, que vinguera una altra vegada la Pato, per a agarrar un bon pet i, ja de pas, armar un canyaret.

El cas Mediador del Tito Berni copà totes les portades dels mitjans de comunicació. Una corrupció que en tapa una altra amb els missatges de WhatsApp del president de l’Audiència Nacional en l’operació Kitchen. Circulen! Amb la judicatura hem topat! I ens aficionem a les mocions de censura fallides contra el govern Frankenstein de don Ramón y sus muchachos.

A l’abril, Ana Obregón i la gestació subrogada traspassen tots els límits de l’ètica. Yolanda Díaz no sap si sumar o restar a Podemos. I, només passen les processons de Setmana Santa i el merescut descans dels dies de Pasqua, el procés electoral de les autonòmiques i municipals es posa a punt de caramel.

La ETA i Bildu arrasen amb qualsevol programa electoral. Que te vote Txapote! És el lema que triomfa en la campanya. El Partit Popular (i VOX), amb l’ajuda de la premsa pàtria, entren en la majoria de governs autonòmics i municipals. El govern del Botànic perd la Generalitat. A Carcaixent, el PP, amb minoria absoluta, negocia la investidura. Però, crec que no volen vore Anita Dinamita ni en pintura. La decadència de Compromís, més prompte que tard, havia d’arribar. Així que, no es calfeu el cap! Perquè, com bé sap el gran Juanito Albert, no n’hi ha millor lloc, per a arreglar els problemes de la gent, que des de la barra del bar!

La resposta de Pedro Sánchez, com a president del govern: el 23 de juliol (quan els rics estiguen de vacances i faça més de 40º) tot lo mon a votar! El “racisme valencianista” amb Vinicius, dictat per les terminals mediàtiques madrilenyes, arriba als mitjans internacionals. Rebel·lió armada del grup Wagner a la Rússia de Vladímir Putin. Mamà, por! Llum, foc i destrucció en Podemos i Ciudadanos. Acord de govern entre el PP i l’extrema dreta a la Generalitat, per a tornar arrere, com els carrancs, uns quants anys. I “ha llegado el momento” d’elegir a la primera autoritat local. Sweet Caroline és la nova alcaldessa de Carcaixent i, per això, tindrà regal. Des d’estes línies li desitgem, per a tot el seu mandat: molta sort i encert!

En juliol arriben les nits infernals i, com no, les festes estivals. Acudim a l’aniversari del nou president del Ral·li Humorístic i els seus acòlits incondicionals en el Boreal. I celebrem els vint anys de la xaranga Kogollonuts, la vespra d’anar a posar el sobre dins l’urna en el col·legi electoral. Mare meua, quina bacanal!

Boom d’enquestes de la dreta mediàtica per encaminar la votació. Però, contra tot pronòstic, el poder del PerroSanxe i el seu Manual de Resistencia escriu una nova gesta digna d’admiració. Feijóo i Abascal, com la gran majoria de la dreta social i política, desvarien amb el resultat. Justícia poètica! La clau de la governabilitat d’Espanya la tindrà, des de Waterloo, el separatista i “fugat” de la justícia, molt honorable president de la Generalitat. Maleït dimoni emplomat!

Ja estan ací les vacances, temps d’almorzars, dinars i sopars. Xiringuitaes a Xeraco i festivals rurals i mediterranis, això sí, sense parar de suar. Mentrimentres s’entreveu per l’horitzó un gran marró que demana atenció i, sobretot, molta organització.

El futbol femení fa història i trenca un sostre de cristall. Les dones de la selecció espanyola guanyen el Mundial. Però, l’alegria els durarà poc. L’actitud masclista i inacceptable de Luis Rubiales tenyeix de gris el resultat. Alguns del búnquer i la caverna, perduts en alta mar, continuen sense entendre que la societat ha canviat. La revolució feminista és imparable. Un pas més en l’eliminació dels privilegis del patriarcat, un gran pas en defensa de la igualtat.

El Ral·li Humorístic torna amb una organització renovada. A ningú que li passe! Tres mesos de reunions de treball, de búsqueda de finançament i eterna burocràcia, per a fer possible la millor festa de Carcaixent. Millor encara si es veu facilitat, com és el cas, per Fernando Sanchis, regidor delegat, i tots els departaments municipals. Voluntat, dedicació, responsabilitat i respecte, les claus per a superar amb èxit una nova edició ral·liera. En resum, moltes coses bones (que hem de saber valorar) i algunes de roïnes (que necessiten millorar). Coses que jo, com a secretari, vos he de certificar.

El guanyador de les eleccions es presenta a la investidura i, de pas, li fan una moció de censura. A la cort monàrquica li cau la bava en el jurament constitucional de la princesa d’Astúries. I en l’àmbit internacional, Hamas llança un brutal atac terrorista contra Israel. La resposta sionista no es fa esperar. Deshumanització, neteja ètnica i crims de guerra a Gaza i més apartheid a la Cisjordània ocupada, tot a la vista de la comunitat internacional. L’odi a mort com a filosofia de vida... Per a posar-se a plorar!

No es penseu que se m’oblidaven les festes majors i patronals. Perquè enguany s’han fet més llargues que la Quaresma. La penya ho va donar tot en el tardeo remember dels noranta. Però nosaltres continuàrem, de soparets i cervesetes, fins el dia de la festa grossa. I, a la nostra manera, participàrem de la novena de la Mare de Déu: els tres primers dies de ressaca i sis més per a recuperar la veu.

La llei d’amnistia, per passar pàgina del procés independentista, es cola en l’agenda pública. Fent de la necessitat virtut, el PSOE de Pedro Sánchez pacta amb tot crist una majoria perquè isca la investidura. Manifestacions i pronunciaments de la “gente de bien”, que anticipen lo difícil que serà la legislatura. Espanya es trenca, govern il·legítim i colp d’estat! La mateixa cançoneta de sempre (i més carregada de bombo) de tots aquells que no accepten el resultat.

Entrem en desembre, l’últim mes de l’any. Mes de consumisme màxim, dinars i sopars d’empresa, II mostra de la taronja i altra passadeta de vara de la Pato, aperitius de les fartades que ens esperen els dies de Nadal.

I, per fi, després de 15 anys de festeig i algun amago de ruptura, finalment, si no n’hi ha cap sentència contenciosa administrativa que diga lo contrari, em case. Sí, sé que no s’ho creureu, però...em case amb l’Ajuntament d’Alzira en una relació estatutària regulada pel dret administratiu, fins que la jubilació o la mort ens separe. Visca la burocràcia! Seeeeeh!

Per últim, com sempre, abans d’acabar, m’agradaria fer-vos una reflexió final, per a variar:

El 16 de novembre de 2023 el Congrés dels Diputats, l’òrgan legislatiu que encarna la sobirania popular, va investir Pedro Sánchez com a president del Govern. Votaren a favor del seu programa de govern: 179 diputats (PSOE, Sumar, ERC, Junts, EAJ-PNV, EH Bildu, BNG i Coalición Canaria), que representen més de 12,5 milions de vots. En contra votaren: 171 diputats (PP, VOX i UPN), que representen més d’11,1 milions de vots. Un cap del poder executiu, elegit lliurement pels representants del poble i un govern legítim. Normalitat democràtica.

El Partit Popular, principal partit de la dreta en l’oposició, ha convocat unes quantes manifestacions en contra del pacte de govern del PSOE amb Junts i ERC, que inclou l’amnistia de totes les causes penals relacionades amb el procés independentista de Catalunya. L’assistència de gent a les concentracions pacífiques de rebuig ha estat molt important. Normalitat democràtica.

La Constitució espanyola establix el pluralisme polític com un valor fonamental de l’ordenament jurídic. Este principi s’articula a través de partits polítics, que es presenten a les eleccions amb els respectius programes electorals. En no tindre cap grup la majoria necessària per a formar govern, els pactes i acords entre partits amb representació parlamentària son legítims i necessaris. Igual de legítims que les protestes pacífiques de rebuig a eixos pactes o, a qualssevol altres iniciatives polítiques. Normalitat democràtica.

L’amnistia és una institució que no es menciona com a tal en la Constitució. Sí que està recollit el dret de gràcia, que inclou, segons el Tribunal Constitucional, l’indult i l’amnistia, i s’exercirà d’acord amb la llei. Encara que queden prohibits els indults generals.

Aprovar esta mesura de gràcia xoca frontalment amb els principis d’igualtat i seguretat jurídica. Ningú nega esta qüestió. La qüestió és si convé, per un interés públic major com és el de millorar la convivència, fer ús d’ella o no, en un cas tan excepcional com el procés independentista de Catalunya. Si finalment s’aprova l’amnistia, serà el Tribunal Constitucional com a màxim intèrpret de la norma fonamental, qui resolga si cap o no dins l’ordenament jurídic.

El conflicte polític entre Catalunya i Espanya ve de lluny i no sembla que vaja a solucionar-se de la nit al matí. Els partits de la dreta, sense oferir cap proposta de millora o solució, deleguen en la justícia i el dret penal per a imposar el seu programa polític en Catalunya. El resultat és que son forces minoritàries en el Parlament de Catalunya, creix el sentiment independentista i es fan referèndums d’autodeterminació quan estan en el Govern d’Espanya. Els partits de centre-esquerra intenten fer propostes per a integrar Catalunya en Espanya. Exemples: l’Estatut de 2007, els indults i, ara, el pacte d’investidura, que inclou, entre altres mesures, l’amnistia. El resultat és que el PSC és el partit més votat a Catalunya i el sentiment independentista està en hores baixes, ara que continuen en el Govern d’Espanya.

La gent de dretes sempre ha tingut una concepció patrimonial del poder. Creuen que els pertany, per dret diví, i que son els únics que poden exercir-lo legítimament. Tot aquell govern que no combregue amb els seus postulats és qualificat, per molts, d’il·legítim. Saben molt bé que en un sistema parlamentari no governa sempre qui més vots ha tret, si no el candidat que obté la confiança del Congrés. No acaben d’acceptar el resultat de les eleccions generals. La digestió d’uns quants mesos més, qui sap si anys, sense estar en la Moncloa se’ls pot fer molt llarga.

El líder espiritual de la dreta, José Mari Aznar, va tocar la trompeta contra l’amnistia, la “lawfare” i el pacte de govern. I de sobte, als més constitucionalistes del mon els tenim organitzant manifestacions per totes les ciutats d’Espanya, els neonazis i demés fauna diversa muntant gresca a les portes de les seus socialistes. Les elits funcionarials de l’Estat i els soldats okupes del caducat Consell General del Poder Judicial fent pronunciaments polítics sense presentar-se a les eleccions, els magistrats del Tribunal Suprem “controlats per la porta de darrere” i els jutges estrella fallant contra el govern socialcomunista i la majoria popular canviant el reglament del Senat. Tot això i molt més, amplificat per les terminals mediàtiques, no fa més que augmentar la crispació fins a límits insuportables en esta democràcia “plena”.

La “gente de bien”, per tal de conservar els privilegis i com a bons demòcrates que son, faran tot lo possible i lo impossible per a boicotejar la implantació de qualsevol mesura nascuda del poder executiu o de la majoria del legislatiu que li dona suport. Una croada desestabilitzadora a gran escala i en tots els fronts, per a col·lapsar les institucions i fer caure el govern de coalició.

I a vore si aixina tornem a votar (totes les vegades que siguen menester) fins que la dreta (o siga ells) entren a manar.

Perquè, segons la màxima de George Orwell: «res no canviarà mentre el poder seguisca en mans d’una minoria privilegiada».

Bé, acabarem ja, que no vull que vos sente mal el sopar. Només dir-vos: famílies exbaranera, parroquiana i ral·liera, amics i amigues, i no tan amigues de Carcaixent i d’altres pobles, respectables majors, benvolgudes autoritats i demés cracs:

Adeu i gràcies! I Déu proveirà!

Bona nit! Bon Nadal!