La ParROCHia. Carcaixent, 24 de desembre de 2010
Les meus primeres paraules en esta nit de Nadal m’ixen del cor per a expressar el meu afecte i la meua major felicitació a tots els carcaixentins, joves i no tan joves, vells i no tan vells. Vull compartir amb vosaltres idees i sentiments sobre este any 2010, sobre el nostre present i el nostre futur.
Ja vam notar l’any 2009 que els anys no passen debades. I és que debades...ningun frare pega cabotades! Però és que enguany s’ha reafermat la hipòtesi. La penya està “que narrow”! I més pelada que el cul d’una mona! Serà la famosa i tan comentada crisi financera? Que no deixa que consumim i consumim, i continuem consumint, i ens hipotequem per a 50 anys, i ens comprem mòbils cada mes, i ens tornem a hipotecar per a comprar-nos el BMW. Xe gasteu, òstieee! Beveu i fumeu! I voteu el PP! I eixiu de la cova, que ja ho pagaran els néts! Que els diners i els collons són per a les ocasions! I estalviant, estalviant...quebrarem! Serà que la penya està a l’atur o que han abaixat el sou (a alguns) el 5%? Serà la febra dels vicis? Digueu-li: Carcaixent Poker Tour versus Maquinistas Asociaciados, SA. Seran les novies o novios? Ai, quedem-nos a casa a vore una “pel·li”! Ai, quin fa fred! Líos de faldas..morbo servido! Si ja ho dic jo, com a casa no s’està en cap lloc! O serà que vertaderament ens hem fet majors? En fi...seguirem investigant.
Així i tot, este 2010 que ara xapem, encara ens ha deparat algun que altre esdeveniment digne de menció especial. I el primer, és la tradicional i tan esperada torrada d’aniversari, aniversari no sé ja de què però bé. En un fred que tallava la pell dels collons, els presents, menys que altres ocasions, es portaren com uns xics fadrins i menjaren més que una revolta de riu. Els bombons duraren menys que una “trencà” de guitarra, o sinó que li ho pregunten a algú que jo em sé... Després vingueren els Carnestoltes. Moltes voltes li pegaren! Però al llit degué ser...perquè altra cosa...
I arribaren les falles, i la penya va eixir però poc. I és que entre poc i massa hi ha una tassa! Hola, hola! Comencen les falles, les dels petorros, les dels coets, les de les “despertaes”, les de sempre, les clàssiques, les úniques, les veteranes, les del so de la xaranga inconfundible, les de la fallaaaaaaaaaaaaaaa Creu! Falles 2010! Fins al dia 19 de març els dies en què més festes ens peguem i més donem pel cul els veïns! Falles 2010!
I a l’abril, cada gota val per mil. O millor seria: cada festa val per mil. Ací ja cadascu va per a ell, com els de Beniparrell. La Pasqua a l’hort, a la platja, digueu-li: Gandia? No, que va! Ni pensar-ho! A Gandia, home a Gandia! O com algú que jo em sé...a casa, a cremar ordinadors. Jejeje! En fi...cadascú té lo que es mereix. I és que...qui ací pateix allà gosa! I si és home, gos!
I arribats a este punt, permeteu-me tindre un record especial per a aquell home dels pantalons pels genolls, que feia nit i dia a l'institut, que disfrutava fent esclata-sangs i anant d'esmorzarot al Nuestro Bar, que li encantava fer-li la mà a Gostí Candel, que es tornava boig quan plovia i tronava, que es veia tots “els temps” de totes les televisions, que donava les classes de Castellà en valència, que sempre tenia la paraula “gelipollas” en la boca, i més senyora...i més. I pense...quina sort he tingut de conèixer-lo! Les persones que estimem, quan se’n van, ens deixen un gran buit en el cor. Hem d’aprendre a viure sense elles, i poc a poc, poder reomplir eixe buit amb els seus records, amb les seues vivències, encara que mai siga el mateix. Una forta abraçada a Juanito i Sílvia! I també, un besot ben gran a Marieta!
Però ja ho va dir Freddy Mercury en aquella meravellosa cançó The show must go on. I quina manera millor, que no perdent els bons costums. A Sant Joan, bacores, verdes o madures, segures! I Nit Esportiva i Musical al canto! Soparot, petot i garrot!
Pel juliol vingué la sentència de l’Estatut, Casillas i la Carbonero, i la “Roja”, que ens ha costat 600.000 euros per barba, i a alguns bigot i tot. Però, i lo contents que estan alguns de ser “aspanyols”, “aspanyols”, “aspanyols”! M’estranya que es diga la “Roja” i no l’“Azul”. Hehehe! Qui ens ha de traure de la crisi, si no és la “Roja”?
Agost va passar a la història com el burro Victòria, sense pena ni glòria. Això sí, un poc més i ens socarra, amb eixe ponent i eixa vasca. 45 graus! Record mundial! Déu cagat! Creuers, viatges, platges, xiringuitos...vacances!
I darrere d’agost ve setembre, que entre les proves del Ral·li, els incendis, les “despedides”, les bodes i les notícies de bodes, va afectar alguns la temperatura corporal més del compte. Atenció! Última hora! Han obert l’estellador! Primer bodorrio al canto! Demanen crèdits als bancs que açò va tot a una.
El Ral·li Humorístic donà inici al mes d’octubre. El 44 ha sigut un èxit de participació i organització. Això sí, gràcies a Manuel, sense ell no seria el mateix. No vull ni pensar, si ens abandona l’any que ve, què serà de nosaltres?! El que tira del carro! El que nunca hace nada! Felicitar un any més tots els cotxes participants, els organitzadors, les empreses col·laborades i les institucions per la seua aportació a esta festa, a la festa de la joventut de Carcaixent. Diuen que els organitzadors han estat massa durs amb els participants. Pense que és cert. Però donem-los un vot de confiança, i esperem que tot siga en benefici de les futures edicions, en definitiva, en benefici del nostre Ral·li Humorístic.
Donar les gràcies al Cotxe 7, per a la seua calorosa benvinguda. No m’arrepentisc d’haver participat amb vosaltres. Com diu el Txarlie: “sou de puta mare, prims”! Encara que el record més especial és per al Cotxe 4, el número perfecte, el que serà el meu per sempre, el que sempre serà el dels meus amics, el que sempre serà el nostre.
I arribaren les festes de Carcaixent, unes alternatives i altres oficials. I uns als “xiringuitos”. I tots a l’oligopoli Metalesa! I allí que sempre van els mateixos! I la mitja d’edat fa una baixada considerable. I la penya que no ix ni matant-la! I et quedes més a soles que la una! I et dones compte de moltes coses. I veus a gent que fa temps que no veies. I xarres amb este i amb l’altre. I fuges d’esta i de l’altre. I veus a este amb aquella. I dius: amic, que la disfrutes! I agarres uns pedals considerables. I fas paelles nocturnes banyades! I perds les claus, per no dir el cotxe. I al sandemà estàs fotut i arrimat al marge. I veus els modelets de la temporada d’algunes. I els encants d’algunes altres. I te’n vas de soparot amb la penya del Ral·li. I veus les pintes que porten alguns. I les polaines ciclades dels altres. I veus les baralles de sempre, que no són de cartes. I et gites a no sé quines hores. I t’alces a no sé quines altres. I aguantes lo inaguantable. I estàs un mes més per recuperar-te. I hom cada any amb menys ganes.
I vingué el mes de novembre, temporada d’esclata-sangs. La penya necessitava nous al·licients per a eixir de casa i vore’s, així que les ments pensants, o millor dit...els estómacs pensants han fundat “El Club del Gourmet”. Per als més farteres de Carcaixent! El resultat tot un èxit. La penya al complet, es posà les botes a Ca Saoret. I després se les canvià per a jugar a les birles, no sens abans, afluixar-se un poc la corretja, i despassar-se el primer botó de la bragueta. Continuarà...
I per últim desembre, que a gosades n’han donat els controladors. Torrades argentines, dinarots i soparots d’empresa. Fartades assegurades! Encara que a la nostra empresa estan a punt de dur-nos a la barra, però no a la del bar sinó a l’altra. Però, així i tot, sempre veus algú en volta ràpida!
No voldria acabar esta tortura de discurs, sense donar-vos uns consells, que al meu humil entendre, us ajudaran a afrontar amb garanties d’èxit, les futures eleccions municipals i autonòmiques de l’any 2011.
A vore...lliçó 1a. L’Evangeli segons Canal BOU. Capítol 1.
1.1 Zapatero té la culpa de tots els mals dels valencians, per sempre jamés.
1.2 Rajoy és Déu, i Camps el seu profeta.
1.3 Zapatero ens ha portat a la crisi i Rajoy ens traurà d’ella, o el seu esperit.
1.4 La Generalitat Valenciana no té un duro perquè Zapatero els dóna tots els diners als catalans. Així com tampoc ens vol donar aigua, i ens vol furtar la paella, les falles i veges tu a saber, si la cassalla. I la “Geperudeta” no perquè ja tenen la “Moreneta”. Encara que si ens encantem, encara ens la fotran.
1.5 La Fòrmula 1, l’America’s Cup, la Visita del Papa, i els demés “eventos” que organitzen per als valencians “el Bigotes”, el Correa i “todos sus amiguitos del alma” són molt beneficiosos per als valencians, encara que siga per a uns pocs, a saber: Camps, Ripoll, Fabra, Rus, Rita, Blasco, i un llarg etc. de persones afins al “movimiento”.
Els set pecat capitals
2.1 Els valencians no deuran veure TV3, és el primer dels set pecats capitals. I perquè la gent no caiga en la temptació, ja s’encarregarà Camps de tallar totes les emissions contaminants.
2.2 Els valencians parlen en castellà. Parlar en valencià, és pot acceptar, això sí no es recomanable i cal acomplir unes condicions molt estrictes, i com són tan estrictes no cal que les sapigueu, no siga cosa que les acompliu. Això sí, parlar en català, encara que siga en la intimitat, és el segon pecat capital. Ni el Tio Canya, ni òsties consagrades!
2.3 El tercer pecat capital és estudiar en línia en valencià. Per a què la gent no caiga en el vici, ja s’encarregarà Fontdemor de desfer el sistema educatiu valencià, perquè el fracàs escolar, siga, si cap, més elevat.
2.4 El quart pecat capital és no ser faller. El “fallerio” és un orgull i una satisfacció que els valencians sentim al cor. La cassalla ajuda els valencians a ser més fallers. No ser faller es considera un greuge a Rita Barberà, com a fallera major del Regne.
2.5 El quint pecat capital és no anar a urgències a fer tres hores de cua, mínim, a un hospital públic, de gestió privada. Cal entendre-la com una peregrinació a Santiago de Compostel·la, tot siga per la devoció. Si és mor algú a l’intent serà considerat com un màrtir, i ascendirà al cel lliure de tot pecat. Per descomptant, la cita amb el metge especialista no podrà ser anterior a 3 mesos, i si són uns quants més, millor. Una de dos: o et mors, o et recuperes o et cagues en tots els sants.
2.6. El sisé pecat capital és no estar imputat en assumptes de corrupció. I més pecat encara serà dimitir si s’està imputat. Tots els pobles del nostre País, perdó Comunitat, ja no sabem si valenciana o de borregos, tindran mínim un càrrec electe imputat, si és del PP, millor. Qui no estiga imputat serà declarat traïdor a la pàtria, a la falla i a la cassalla. I recordeu açò sempre, perquè no us passe el mateix al vostre poble: Barxeta no és Espanya!
2.7 El seté pecat capital, i no per això menys important, és no votar el PP. Cal oblidar-se de les maleïdes eleccions durant quatre anys. No cal participar en la política municipal, ni autonòmica, no cal assabentar-se’n de res. Cal viure feliços i contents en la nostra terreta, i au. Ieeeee! Això què val? Això ho pague jo! Capità moro! No cal que penseu! El PP sempre ho fa bé, i per això està Canal BOU, per a recorda-vos-s’ho, dia rere dia. Només caldrà anar el darrer diumenge de maig, cada quatre anys a votar. I per tot això, i molt més...voteu el Partido Popular^^!
(Borregos): Beeeeee!!
Bé, haurem d’acabar, que ja sabeu que...a la taula i al llit al primer crit. Només dir-vos a tots, família baranera i família parroquiana, amics i amigues, i no tant amigues de Carcaixent i d’altres pobles, respectables majors, benvolgudes autoritats i demés cracs:
Adéu i gràcies! Per eixa companyia que ens ajuda a oblidar la soledat! Per eixos bons moments que esperem sempre recordar!
Bona nit! Bon Nadal!
