La ParROCHia. Carcaixent, 24 de desembre de 2011
Vull que les meues primeres paraules siguen per a transmetre de tot cor a tots els parroquians i baraners, i carcaixentins en general, els meus millors desitjos de pau, prosperitat i felicitat en estes festes nadalenques i per al nou any 2012.
L’any 2011 el començàrem com acabàrem l’anterior, és a dir, endeutats! No en sabem altra! Això sí, a partir d’ara amb menys fum als pulmons. Mira que dóna gust anar als bars! Quan et lleves la roba ja no es queda plantada, com abans. I la culpa d’això, com no, la té Zapatero!
El primer festival de l’any, per a variar, va ser la tradicional torrada d’aniversari, amb assistència limitada. La penya afortunada es va posar les botes amb la degustació d’embotit de Severià, tot regat amb els millors vins de la contornada. Una vegada més superàrem el llistó d’engolir Ferrero’s Rocher. Ni més ni menys que 8 exemplars van caure! Bonico faria el wàter el valent que se’ls estacà...
Vingué febrer, marcat per les revolucions del món àrab. Cau Ben Ali, cau Mubarak i l’obsessió de Gadafi per les rates comença a despertar. Així estarien d’ells, més farts que Mahoma de la cansalada! Però xiquets, hi ha per a tots! Ací tenim crisi i més crisi, deute i més deute, paro i més paro. I els bars plens! Merkel, Sarkozy, Grècia, Portugal, Itàlia i Espanya per a esmorzar, dinar, berenar i sopar! I el tio Paco ens lleva la TV3! Morral, si no vols no la poses però deixa-la vore als demés! I és que...d’on no hi ha no es pot traure!
I quan la “cavalgata” del Ninot fa acte de presència, arribem al mes de març. Temporada fallera, plantades i cremades, traques i despertades, cotxeres inutilitzades, falleres empindongades, bandes i xarangues...esmerles assegurades. I pels caus i les berbenes comencen a desfilar els polítics hivernants, que ixen de les seues cases una volta cada quatre anys.
A l’abril la gent se’n va de Pasqua. I ací ens quedem, per fer-li companyia al Davallament de la Creu, al Sepulcre i a la Soledat, els pobres desgraciats. Però encara no havia ressuscitat i la campanya electoral ja havia començat! Els del PP apagant focs per tots els costats, els del Bloc fent vídeos de ral·li com a xiquets, els del PSOE amb el Bola i Conxa, polítics a més no poder, i Juanito...ai Juanito! Juanito, pels bars fent campanya!
I mentre tot això passava la gent cada volta més indignada, va rebentar com una magrana. El 15M va aparèixer i les places i els carrers s’ompliren, com diria el nostre amic Federico, de “violentos perroflautas apadrinados por Rubalcaba”.
El dia 22 de maig, gran jornada electoral. Tot el dia votant sense parar. I en acabar, algú la va clavar: -este pueblo se ha vuelto loco!! Llàstima no estiga gravat! Lola perd la majoria absoluta. Les caretes d’alguns eren un poema! El Bloc dobla en regidors. I ara...busca qui t’ha pegat!
En juny arribà el dia clau. Es rumors es confirmen! El pacte d’Alberic ja era una realitat. Juanito i Lola es “casaren” amb animació dels “indignats” i flors a la Verge ofrenaren, del bracet ben agarrats. I ara, poble de Carcaixent...a disfrutar de lo votat!
Vingué juliol, i primer bodorrio al canto! Lety i Pablo es casaren al poble dels socarrats. I com a mestre de cerimònies debutant, m’agradaria manifestar, abans no siga massa tard:
- Que encara em queden una caterva d’amics per casar. Que la confiança dóna asco! I tot lo que està bé, està bé! Que si els meus serveis voleu llogar, en la vostra cartera s’haurà de notar! Doneu-se per “enterats”!
El 20 de juliol la pressió mediàtica pot amb el nostre benvolgut president. Paquito Camps, pobret, no aguanta més i dimiteix. Lo que s’ha de fer per uns “trajes” i els seus “amiguitos del alma”! I ara que serà de nosaltres, els valencians?
Però no penseu que els enllaços nupcials s’havien acabat perquè les bodes de Canà estaven per arribar. Sí, dames i cavallers! Amparo i Pau ens van delectar amb la millor boda de l’any. Que s’apeguen a roda les tradicionals! Com mola anar a gastos pagats! Visca el capità moro! Ieeeeeeee (veu de Xavi Castillo)! En la fiesta de Pau, en la fiesta de Pau....Enhorabona als novençans! I gràcies una vegada més!
Agost mes de vacances i visites de papes. Poca cosa a ressenyar si no fos per la reforma constitucional. Ai, lo que hi ha que fer pels mercats... però tot no ha de ser política. Perquè cal fer menció especial a l’espectacular vetlada en Sant Blai que ens oferiren Ríos i Andrea. Això s’ha de repetir tots els anys! Més d’un acabà tocadet amb la “melonà”. Menys mal que abandonàrem el barco a temps. Perquè allò anava camí d’acabar com el ball de Torrent!
Setembre s’acosta i la gent té ganes de festa. Recitem Els amants d’Estellés i cantem amb el Botifarra la Granaïna de Montaverner. I la gent jove del meu poble comença a fer la seua festa. 45 anys de Ral·li Humorístic a Carcaixent. Fent història, i eixint en els diaris, a més no poder.
Sí! Enguany hem eixit massa als diaris! El trellat de les persones escasseja cada vegada més. Una bona passadeta de vara quan tocava no hauria vingut malament. Llàstima que siga massa tard! I els drets dels ciutadans, que tant ens han costat de guanyar, durant tants i tants anys, acaben per emparar tots els subnormals integrals. Esperem vore el Cotxe 4 en la pròxima edició. I esperem que tots, i quan dic tots som TOTS, hagem aprés la lliçó! Suport total a l’organització! I enhorabona al Cotxe 12, una vegada més!
I arribats a este punt, permeteu-me tindre un record especial per a la tia Maria Garrigues, viuda d’Eugenio “Tarragó”, que ens va deixar per l’octubre amb vora 94 anys. Després d’una llarga vida dedicada als seus. El seu nét sempre la recordarà. Descanse en pau! I molts anys que vaja per davant!
I arribats a este punt, permeteu-me tindre un record especial per a la tia Maria Garrigues, viuda d’Eugenio “Tarragó”, que ens va deixar per l’octubre amb vora 94 anys. Després d’una llarga vida dedicada als seus. El seu nét sempre la recordarà. Descanse en pau! I molts anys que vaja per davant!
I entre soterrars, festes descafeïnades, pujades d’impostos i taxes, comprem correus per tirar-lo. I l’alcaldessa confirma, lo que era un secret a veus, la Universitat Catòlica ens abandona, mai més ben dit, de la mà de Déu. Per a anar-se’n, no a un altre poble, que a Alzira, cau de raboses. Con la que está cayendo! Què collons li hem fet a Déu per merèixer açò? I què collons farem ara amb el “mamotreto” de formigó? No doneu idees, per favor!
Novembre arriba acompanyat d’eleccions generals. Rajoy i el seu PP fan vàlides les enquestes. Majoria absoluta! Champán y mujeres! Sí, senyor! Ara sí que sí, no vull sentir a ningú que es queixe per res. Perquè el senyor Rajoy ho arreglarà tot. S’ha acabat el paro, la crisi, la borsa, els mercats, el deute, el dèficit, la prima i la mare que la va parir. Això sí, la culpa de tot la tindrà Zapatero, in saecula, saeculorum. I com m’agrada dir-vos açò: amics i amigues, ara més que mai...disfruteu de lo votat!
Jo estic molt content, i espere que vosaltres també, perquè un home de poble estarà a Madrid. Baldo estarà a Madrid! I esperem que es note la seua presència. I parafrasejant les seues paraules, quan Baldo entre per la Carrera de San Jerónimo, no entrarà sol. Perquè a ell l’acompanyaran Soler i Estruch, Víctor Oroval, Armiñana i Canut i tots els nostres escriptors i poetes. I Paco Muñoz, Enric Casassús i tants i tants músics, que han triat la llengua del tio Canya per cantar. I Matilde Cuello, Diego Gómez, Tomàs Peris, i tants i tants mestres que ens han ensenyat a estimar la nostra llengua i la nostra història. L’acompanyarem tots nosaltres, els de la Barana, els del Café, els del Clam, els de la Cambra, la Lira, la Muixeranga, els grups de danses, les falles i Àgora...I tantes i tantes persones que, com deia Espriu, “ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”. Perquè a un home que ve del poble, ningú fa abaixar la cara!
I les putes del cas Emarsa? I els projectes de 15 milions d’euros de Calatrava? I el finançament dels partits polítics de la Gurtel? I els infinits jutges del cas Fabra? I Blasco, un cas en sí mateix? I els informes d’internet d’Urdangarín? I la CAM? I el Banc de València? I podríem continuar...
Resposta: tots els polítics són iguals. Estem molts contents i molt pagats! Volem que ens furten sense parar! Per això els tornem a votar! Majoria absoluta! (El poble sempre té la raó, lo que no té és trellat).
Les agències de qualificació ballant al son dels especuladors. I ells traga que traga! No rebentareu com Sangonereta, no! Cabrons! La borsa més boja que mai. I l’euro i Europa a la deriva. Merkel més cabuda que els d’Aragó! Grècia, eixe pou sense fons.
I mentrimentres la dictadura dels mercats retallant per tots costats, baixant els sous als funcionaris, reduint jornades a la meitat, tirant la gent al carrer, pujant els impostos i les taxes, augmentant la llista del paro, apretant-nos el cinturó, abaixant-nos els pantalons, i alguns cada vegada més amples en les seues poltrones dels consells d’administració. Per un costat estalviant en educació, sanitat i serveis socials i per l’altre gastant en clòtxines, àgores, fórmules 1 i demés “eventos y saros”. Dónde vamos, dónde vamos, dónde vamos a parar? Que Déu ens pille confessats! I aneu pensant...què collons fareu quan ja no quede res per retallar?
Bé, acabarem ja, que no vull que us sente mal el sopar. Només dir-vos a tots, família baranera i família parroquiana, amics i amigues, i no tant amigues de Carcaixent i d’altres pobles, respectables majors, benvolgudes autoritats i demés cracs:
Adéu i gràcies! I que els records dels bons moments que ens ofereix la vida us ajuden a combatre els dolents! Salut i força per a l’any 2012!
Bona nit! Bon Nadal!
