Em dirigisc a vosaltres en esta nit de
Nadal, segona en la pandèmia del coronavirus, per transmetre-vos la meua més
sincera felicitació i desitjar-vos, de tot cor, un bon i venturós any 2022.
L’any 2021 l’encetem amb noves restriccions i toc de queda per a salvar el Nadal, en plena tercera onada de contagis. Cosa que obliga a suspendre una tradició ancestral, i ausades mal que ens sap, com és la famosa torrada d’aniversari de la Barana.
El tsunami de contagis és tal que col·lapsa novament els centres de salut i els hospitals. Algunes de les persones mortes, ara sí, son veïnes i familiars. No tarden en tancar els bars perquè la soca britànica de la COVID-19 es passeja sense control per les taules dels almorzars.
El mateix descontrol que la turba trumpista provoca en l’assalt al Capitoli en un intent d’autocolp d’estat. I per si no n’hi havia prou col·lapse, segons fonts de la premsa pàtria, el temporal Filomena ompli de neu la villa y corte de Madriz, capital de la llibertat i centre de l’univers, per culpa del govern social-comunista de Pedro Sánchez, la ETA i els separatistes catalans.
L’efecte Illa guanya les eleccions a Catalunya però no pot formar govern. Génova 13 i Ciudadanos: autocrítica zero. Llenya a tot lo català, que fa pujar com la bromera l’extrema dreta voxera. El Campechano torna, en forma d’amnistia fiscal, 4 milions d’euros a la hacienda que somos todos o, més bé, uns més que altres.
Arribats al mes de març i, mentrimentres les infantes es vacunen en Abu Dhabi i deixen el capo Villarejo en llibertat, abaixa el nivell de contagis. Moment que aprofiten les ments pensants de Ciudadanos i el PSOE per a presentar una moció de censura en la regió de Murcia. Terratrèmol polític amb rèplica a Madrid. Isabel Trump Ayuso, molt ben aconsellada per MAR i amb el suport de les terminals mediàtiques, convoca eleccions autonòmiques. Pablo Iglesias deixa el Govern i serà candidat. OPA brutal a Ciudadanos. Què tremolen Teodoro García Egea i Pablo Casado!
La campanya de vacunació va molt lenta. Tot son problemes amb les dosis d’AstraZeneca. Naix però ja morta la Superlliga de Su Florentinidad. I aproven la llei orgànica de regulació de l’eutanàsia. La batalla cultural entre la ultradreta neofranquista i l’esquerra està més viva que mai. Comunisme o llibertat? O més bé, neofeixisme o democràcia? Resposta: el poble sempre té la raó, lo que no té és trellat.
L’obra de la seu per fi ha finalitzat. Reestrenem el piset i amortitzarem, poc a poc, la inversió realitzada. Aires nous, vida renovada! Agafem un poc d’impuls per a sobreviure a les oposicions i altres processos selectius que vindran i que, ni Deu sap com acabaran.
Ayuso s’endú per golejada les eleccions de Madrid. Madrid, Madrid, Madrid! Pablo Iglesias se’n va cap a sa casa de Galapagar. Marroc obri l’estellador i provoca un drama humanitari a Ceuta per un conflicte diplomàtic. I deixa la faena feta a la dreta reaccionària que només ha de pronunciar una paraula.
En maig s’alcen les restriccions i comencen les reunions. Europa, els empresaris i els bisbes formen una conjunció astral en favor dels indults als líders polítics independentistes catalans. El Govern té la partida guanyada. Aznar s’apunta eixe greuge en la llibreta. Mentre el Tribunal Europeu de Drets Humans no para de posar sentències contra la “democràcia plena” del Regne d’Espanya.
Ja s’apropa l’estiu i comença la vacunació massiva al magatzem de Ribera. La crònica negra situa Carcaixent en el mapa de l’horror per partida dobla. La variant delta fa estralls entre la gent jove en la quinta onada de contagis. El Tribunal Constitucional o, millor dit, el braç judicial de l’extrema dreta, declara inconstitucional el primer estat d’alarma. Sense oblidar-nos que la culpa de tot la tenen els baby boomers. Per cert, a mi l’entrecot...al punt!
Despedim el més gran de la pilota valenciana. Se’n va Paco Cabanes, el Genovés. El primer dia de vacances, ja tenim la pauta completa. I una bona ressaca, de camí a Orihuela. Vacances de clausura cara el temari, a l’Umami i en l’hort de la Pedrera.
El règim dels talibans 2.0 torna a l’Afganistan vint anys després. Algun dia la història posarà en el seu lloc totes les barbaritats que han perpetrat els americans en el món. La terra explota a l’illa de la Palma. La colada del volcà de Cumbre Vieja arrossega tot al seu pas i no pararà fins que li done la reial gana. I un premi li donem a qui va fer el càsting de ponents en la convenció pepera de Casado. Déu cagat, quin fenòmeno!
Tornen les no-festes i passen, novament, com el burro Victòria, sense pena ni glòria. I 55 anys després, no n’hi ha en tota Carcaixent, cap grup de gent, que vulga organitzar el nostre benvolgut Ral·li Humorístic. A vorem com acaba esta festa, declarada d’interés turístic!
The Supremes actuen de nou contra la separació de poders i es trauen de la toga una nova doctrina: “rastafaris al carrer”. No n’hi ha manera de desallotjar Lesmes i la resta d’okupes del Consell General del Poder Judicial. Ni amb Securitas Direct! Al remat, PSOE i PP arriben a un pacte de renovació de poltrones, que inclou, com no, tragar amb un gran sapo, de nom: Enrique Arnaldo. L’extrema dreta i la derechita cobarde ixen al carrer. Per terra, mar, aire, sindicats de policia i tarifa de la llum contra la coalició de govern.
El tema del canvi climàtic ha vingut per a quedar-se. La qüestió energètica serà clau. El gran apagó o, com explotar el discurs de la por, en benefici propi. Ja que no ens deixen omplir de rajola gran part de la Bossarta, provem a inundar tot el Realenc de plaques fotovoltaiques. Guerra total en el PP. El trumpisme d’Ayuso i MAR contra García Egea i Casado. Xoc, xoco-roc! Dos per al PP i tres per a VOX!
L’última oferta del Black Friday és la variant òmicron. Passaport COVID: reticents a vacunar, per poder entrar al bar. Ja està ací l’hivern, la reforma laboral i l’explosiva sisena onada de contagis. Corrents a per la tercera dosi! Què açò no s’acaba mai!
I no volia deixar passar l’oportunitat que em brinda esta trona, per a fer una última reflexió, així que pareu atenció:
L’any passat parlàrem de les conseqüències negatives que la crisi sanitària del coronavirus provocaria en la societat. I posàrem de manifest com podria afectar el canvi en el paradigma de les relacions interpersonals a la nostra salut mental. Ara, un any després, s’ha demostrat que les previsions no anaven desencaminades.
Les restriccions forçoses, la reducció obligada de contactes socials, la por a un virus desconegut i l’auge del treball a distància, entre altres coses, ha fet que la societat actual siga molt més individualista que la de fa dos anys.
Però tenim altres indicadors que ens advertixen des de fa anys cap a on es dirigeix la societat occidental del segle XXI. L’exemple més clar el trobem en l’ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Internet s’ha convertit en un bé de primera necessitat. El món, tal com l’entenem, ja no funciona sense connexió a la xarxa.
Cada vegada passem més temps de la nostra vida davant d’una pantalla d’ordinador, toquejant el telèfon mòbil o la tauleta tàctil. Necessitem internet per a treballar. Podem fer compres i realitzar tràmits administratius. Consumim tot tipus d’informació a través de les xarxes socials. Ens serveix també com a mitjà d’entreteniment i alternativa d’oci. Ens comuniquem amb la gent a través de dispositius i aplicacions electròniques. Tot açò i moltes coses més les podem fer gràcies a l’univers paral·lel d’internet.
Però, l’ús indegut de les noves tecnologies també porta conseqüències negatives. Per exemple, les xarxes socials son altaveus reproductors de fake news que la gent devora compulsivament, moltes vegades sense contrastar la informació. Instruments que aprofiten els moviments populistes i extremistes per a instal·lar la seua postveritat i influir en la ideologia i les creences de les persones. La bretxa digital ha generat una sensació d’incomprensió i aïllament entre la gent gran o amb pocs recursos tecnològics que ja és insalvable. Este sentiment de marginació o de no creure’s part activa del mon virtual tampoc ajuda a la integració social dels col·lectius desafavorits i les persones més vulnerables. Hem arribat a fer del ciberespai una competició que té com a únic objectiu el sentir-nos valorats i acceptats per la comunitat. I tot este temps que invertim en les noves tecnologies el reduïm del tracte personal presencial, més proper i directe. En definitiva, les xarxes socials son, hui per hui, el principal motor que alimenta l’individualisme de la societat.
Tota la informació que cadascun de nosaltres ofereix voluntàriament sobre gustos, preferències i necessitats, fins i tot, sobre les coses personals més íntimes, queda en mans de les grans empreses i multinacionals. I li ve com anell al dit al sistema econòmic capitalista. Un model basat en el lliure mercat, la propietat privada dels mitjans de producció i el consum dels individus. Un mercat que, sense una intervenció decidida dels poders públics que li pare els peus, farà, més i més grans, les diferències de classes i les desigualtats socials.
Valors com la solidaritat, la generositat, el sacrifici pel bé comú o el consens han deixat pas a l’enveja, l’egoisme, l’egocentrisme, l’oportunisme, el narcisisme, l’odi o la polarització. Hem perdut individualitat per a tornar-nos més individualistes. Esta postura debilita els vincles comunitaris i el sentiment de pertinença a una col·lectivitat.
La famosa llibertat que prediquen algunes polítiques populistes madrilenyes es basa justament en este individualisme. La mateixa llibertat individual que addueixen els negacionistes i antivacunes, incapaços de sacrificar-se pel bé comú. Eixa llibertat que sí té límits i que acaba on comencen els drets dels demés.
Vivim en comunitat però cada vegada estem més sols en este món. Dediquem més temps a les persones i menys temps a les màquines! Sí, hem de mirar per nosaltres! Però, també pels demés! No podem deixar ningú pel camí. La que gent que viu en companyia i la que està sola, la que té per a menjar i la que no arriba a final de mes. Encara tenim l’oportunitat de revertir la situació. Tan sols hem d’aportar un poquet de la nostra individualitat en benefici de tota la societat.
Perquè, com va dir Alexandre III, el Gran, rei de Macedònia: «de la conducta de cadascú depén el destí de tots».
Bé, acabarem ja, que no vull que vos sente mal el sopar. Només dir-vos: famílies exbaranera, parroquiana i ral·liera, amics i amigues, i no tan amigues de Carcaixent i d’altres pobles, respectables majors, benvolgudes autoritats i demés cracs:
Adeu i gràcies!
Ànims i força! Bona nit! Bon Nadal!
