La
ParROCHia. Carcaixent, 24 de desembre del 2016
En esta nit de Nadal, vull especialment
desitjar-vos, en companyia de les famílies exbaranera, parroquiana i ral·liera,
unes bones festes i tot lo millor per a l’any que d’ací poc vindrà. També
desitjaria que la voluntat d’enteniment i l’esperit fraternal, tan propi
d’estos dies, estiga sempre present entre nosaltres.
Un any més i, ja en són una garbera,
la penya és reuní vora el pessebre en l’hort de la Pedrera. Torrada
d’aniversari al canto. No faltaren figatells i llonganisses, xoricets i
botifarres fetes, amb tot l’amor, per un mestre artesà. A vorem què collons fem
quan es jubile Severià!
Ja en el temps de descompte i, després
d’un bon empat, la CUP li diu a Mas: –fes un pas al costat!
Mentrimentres a Madrid, PP i Ciudadanos acorden en les negociacions, lo que les
urnes no els han donat. «Hacienda no somos todos». A vore què s’heu pensat? O
sinó que li ho pregunten a l’advocada de l’Estat. Compromís es queda sense grup
al Congrés dels Diputats. I l’escàndol de CIEGSA ix a la llum, encara que el PP
el done ja per amortitzat.
Novetats en la premsa rosa. Carne
de cañón! Especial per a eixir en la falla. Disgustos i separacions. Patir
el que li pegaren a Kennedy! I què tot canvi que vinga, siga per a millor! Què
la vida són quatre dies! I els diners i els collons, per a les ocasions!
Macroredada en el PP de València.
L’Operació Taula li explota en els morros al nostre amic Luis Salom. Ja estan
demanant-li a la Rita la seua dimissió. Si ja ho deia una tal María José Alcón:
«tienes más razón que un santo, en este país lo único que funciona es la
corrupción». I ara és quan el líder espiritual dels valencians, Pep Gimeno, Botifarra,
els retruca: «la naranca nase verde, y el tiempo le da color. Pero el que nase
quelipollas, no lo madura ni Dios».
Passen les setmanes i arribem al mes
de març. Follow de Lira a Barcelona! En la Sagrada Família, espectacular!
Orgull de banda de música! I escaldats de 4 gats! Ja tenim ací...les Falles i Sant
Josep. Cassalles i despertaes, berbenes i mascletaes. I com
enguany...Pasqua cau després de Falles, no tardem en degustar eixes meravelles
culinàries, tan pròpies dels valencians: pepitos,
mandonguilles, mones i arnadins. Passejades per la Barraca i a caseta...a
dormir.
Continua el sainet per a formar govern.
I és que cap partit polític vol quedar com el culpable de tornar al col·legi
electoral. Algun dia la gent d’este puto estat sabrà lo que és la cultura política
del pacte? Sánchez contra l’IBEX. L’IBEX contra Sánchez. Ciudadanos pegant
bandades, més marejat que un allioli. Podemos immers
en una guerra perduda contra el búnquer i el capital. Mentrimentres el tio
Rajoy, llegint el Marca, es fuma un puro, a la salut de tots nosaltres. Nosaltres,
els valencians.
Albacete és un bon lloc per a anar de
despedida. Comences de bon matí disparant boles de tinta i acabes ensenyant-li
a la Polecia...els ous i la gallina. O sinó que li ho diguen al rei del
Jägermeister! I ben entrats en abril, Ríos i Andrea ens delectaren amb la
primera boda de l’any. Desfase en la Rex Natura. Però, espaiet amb els
bodorrios! Perquè cada vegada que es casa un amic i/o una amiga, ens abaixa
cinc anys l’esperança de vida. Enhorabona, parella!
I nou escàndol a la vista! Esta vegada
són els papers de Panamà! Mira que li agrada a la penya, això dels paradisos
fiscals! I qui serà el primer de la llista? Com no, l’exdirector del Fons
Monetari Internacional. Rodrigo,
Rodrigo, Rodrigo! El pacte del Prado se’l passen els uns i els altres pel
forro dels collons. I és que, abans d’això preferixen...les segones eleccions!
I arribats ací, no vull desaprofitar
l’ocasió que em brinden estos renglons, per a recordar a un dels grans de
Carcaixent. Allà pel mes de maig, el maleït càncer s’emportà Àlvar Domínguez,
amic de la família i professor. I jo, com molts de vosaltres, des d’eixe dia...tinc
un gran buit en el cor!
Carcaixent, 100 anys de
ciutat. Això s’ha de celebrar! La Fira Modernista va ser un èxit. Molta
gent del poble i moltes visites forasteres. Magnífic treball de l’organització,
del voluntariat i de les associacions locals. I, com no, moltes coses a
millorar! Ara sí, la gent passeja pels carrers de Carcaixent i alça la vista
per a contemplar les meravelles arquitectòniques que tenim i no apreciem.
Modernisme en vena! Gràcies per tot, Pau!
Podem estar ben satisfets si esta
iniciativa, com moltes altres, servixen perquè la gent de Carcaixent conega i
estime el patrimoni local. Apostem més per eixa via com a motor de l’activitat
econòmica, no deixem perdre els horts i el paisatge dels tarongers. Conjuguem
tot allò que pot oferir esta ciutat en una oferta turística única. Els ho devem
als nostres pares i iaios pel seu treball, pel seu esforç, per la seua lluita
decidida i la voluntat de deixar-nos un poble millor.
Però també per aquells, fills i néts nostres que, algun dia en este poble, naixeran,
viuran i moriran!
Però l’alegria es convertí en pesar,
tan sols una setmana més tard. No sabem si intencionat o per negligència, el
cas és què el foc, ajudat pel vent de ponent i la humitat, s’endugué la
muntanya del Realenc. 2.200 hectàrees! Tristor, ràbia i impotència, això és el
que sentí el poble de Carcaixent. Molta solidaritat, sí senyor! I massa
patrimoni natural perdut! La política forestal ha de canviar. Poseu-s’ho en el
cap! Deixem que actue la naturalesa i invertim en la gestió forestal! Ànim a
tota la gent! De les cendres...renaixerem!
Les clavegueres de l’estat a punt de rebentar.
Fernández Díaz, l’àngel de la guarda i el director de l’oficina antifrau.
Brexit! Ja tardaven en arrear! Europa és un desastre, però un desastre dels
grans! Açò ja no ho arregla ni el poder del capital! I en juny tornem a votar. Tortasso
de Podemos. El PSOE salva els mobles. I la poreta de la gent fa que voten més a
la dreta, especialment al PP! Records al bipartidisme, de part de Ciudadanos.
Però, no li pegueu més voltes! Perquè com diu mon pare: el poble sempre té la
raó, lo que no té és trellat. Així que...amics i amigues: tots junts...disfrutem
de lo votat!
Quines ganes teníem alguns de què
arribaren les vacances! I a Dénia que se’n va la penya, a torrar-se com les
gambes, en la segona despedida de l’any. Càmping i kayak, per a variar.
A mi no em porteu més a eixe poble, si no teniu com tornar. I per fi, arribà el
dia! I quin dia triaren, déu cagat! De bodorrio que ens n’anàrem, sense parar
de suar. Llinares i Sílvia es casaren en un forn a més de 40º. Ens alegrem molt
per vosaltres! A disfrutar de la vida en família!
I el Floristo que arma un bon
cartapell en Dénia, que acabarà en dimissió. Per als fallers és tot un sacrilegi,
això d’anar contra el protocol. En clau política assistim, més farts que Mahoma
de la cansalà, a la segona investidura fallida de l’any. Passen dies i
setmanes i ací estem...sense govern. L’exministre Soria, a punt de passar la
porta giratòria, va i...es queda enganxat. Xe, no tenen vergonya! Caballero,
qué coñac!
Pensàvem que no arribaria. Però sí, ha
arribat! 50 Ral·li Humorístic i tornem de participant. El Cotxe 21 m’ha
acollit, com un més del personal, entre enginyers i peonets, vint-i-unets i
vint-i-nuetes...molt rebé m’ho he passat! I ja per a rematar, a la salut de Raul
Marcos i Anita Dinamita, la crítica local hem guanyat. Un, dos, tres...què
m’agarraaa!!! I ara (en veu baixeta) vos faré una confidència: pensava en
jubilar-me. Però, com diu una xiqueta molt especial (que val milions), no sé
dir que no! M’heu fet sentir més jove! I això, per a mi i les meues
circumstàncies, val tots els diners del món!
Després vingueren les Festes Majors i
Patronals. I voldria parlar-vos d’una cosa que m’ha agradat. No sé si vosaltres
ho heu notat. Però és que cada any participa més gent del poble en les festes i
en moltes de les activitats. Més associacions i col·lectius locals fan festa.
No cal contractar grups forasters i cars. Ací tenim gent molt bona amb què cal
comptar. La gent de les comissions falleres fan les Falles, la gent de les
confraries fan la Setmana Santa, els moros i cristians les entraes,
sense oblidar-nos de la festa que munten les xarangues, moltes associacions
locals, comerços i particulars de Carcaixent han fet la Fira Modernista, molta
gent fa el Ral·li i, més gent encara participa, juga, toca, pinta, canta i
balla en les Festes Majors, en les FACA...És la nostra manera de FER POBLE!
I...què voleu que vos diga? M’encanta!
Correa, rei de la Gürtel canta la
Traviata. I la Rita se’n va amb els ultres al grup mixt de la Cambra Alta.
Mentrimentres en el PSOE, al dictat del poder de l’IBEX, amb l’ajuda de PRISA, de
Susana, els barons i algun que altre socialisto carcamal, acaben
carregant-se a Pedro Sánchez, el Guapo. Suïcidi col·lectiu en el carrer
Ferraz. Todo por la patria! I sobretot per la butxaca! No és no! O
millor dit, abstenció! I és que la política és un joc de tots contra tots en
què sempre guanya el capital. Al remat, Rajoy sempre aconseguix la victòria per
KO tècnic del rival. No ens queda més que traure’ns el barret. Bravo per ell! I
bravo pel PP!
I ja pot dir burrades Donald Trump que
la gent el fa president dels Estats Units. L’esperança del poble derrota l’establishment!
O això es pensen i necessiten creure! I això mateix és l’únic que queda per a
moltes persones...quan les coses van malament! Ai, de l’esperança! Populisme a
mansalva! Pròxima parada...le Pen en França!
Arriba la caiguda del pàmpol. Primer
direm adéu al poeta de la música, Leonard Cohen. Viurà eternament! Al crit d’Hallelujah! La
decadència d’una persona elevada a la màxima potència. Rita Barberà se’n va per
sorpresa i no deixa ningú en la indiferència. I uns i altres utilitzen la seua
mort per fer “política” partidista. Redéu, quina indecència! I l’últim en
caducar el comandante Fidel Castro, tot un símbol de la revolució. Hasta
la victoria, siempre! I tot seguit, entrem en desembre, l’últim de
l’any, mes de dinarots i soparots d’empresa, amb l’escàndol del Football Leaks.
Seee!!! I ara, si en vols més, para el cabàs!
No puc deixar passar estos minuts de
glòria, sense fer-vos una última reflexió sobre el Ral·li Humorístic i la seua
organització. Per a mi, el Ral·li Humorístic és la festa per excel·lència del
poble i, en especial, de la joventut de Carcaixent. És de la joventut i és del
poble. El Ral·li el fa qui l’organitza, el Ral·li el fa qui participa, el
Ral·li el fa qui col·labora, el Ral·li el fa qui patrocina, el Ral·li el fas
tu, el Ral·li el faig jo, el Ral·li el fem entre tots, tios i nebots.
Mal és no tindre organització però més
mal (pense jo) perpetuar-se en ella. I, més mal encara, intentar dotar de
personalitat jurídica esta festa o, sinó la festa, la seua organització (no sé
ben bé què, després de llegir eixos magnífics estatuts), comptant molt poc, per
no dir res (pense jo) amb els titulars legítims: la joventut i el poble de
Carcaixent o, més cultament encara, totes aquelles persones físiques i
jurídiques i col·lectius sense personalitat que fan Ral·li.
Per tant, pregue a tota la gent del
poble, en especial, a la gent jove de Carcaixent, i més encara, a totes
aquelles persones, ral·liers i ral·lieres, que pensen i expressen amb veu alta,
clara i PÚBLICA quin model de Ral·li volen en el futur, quines persones volen
en l’organització i quines normes han de regir esta festa.
Perquè el Ral·li, serà de ral·liers i
ral·lieres, o no serà!
Bé, acabarem ja, que no vull que vos
sente mal el sopar. Només dir-vos a tots: famílies exbaranera, parroquiana i
ral·liera, amics i amigues, i no tant amigues de Carcaixent i d’altres pobles,
respectables majors, benvolgudes autoritats i demés cracs:
Adéu i gràcies! I què la
bona companyia vos ajude a combatre la soledat!
Bona nit! Bon Nadal!
El Uelo
