Però sempre hi ha
una xica especial, una xica que t’agrada més que les altres, que ha entrat en
la teua ment i no pots traure-la. Una xica que per moltes coses dolentes que et
faça li les perdones, una xica que quan et parla et quedes sense resposta, una
xica que quan et fa una perduda o t’envia un sms et sents el més feliç del món.
Sempre hi ha una xica, una xica que, encara que no siga Miss Univers, la trobes
guapa, simpàtica, agradable, etc. una xica que et fa riure i a vegades plorar.
Una xica que quan se t’arrima irradia una cosa, no sé com qualificar-la, que
les altres xiques no desprenen. Una xica quasi perfecta, una xica que els teus
ulls reconeixen a un quilòmetre de distància. Una xica diferent, que vols
conèixer, una xica que no pots parar de mirar d’amagades, que vols estar on
estiga ella, que vols fer allò que faça ella. Una xica que t’ha enamorat,
encara que siga en la distància, una xica de la qual et preocupes, una xica de
la qual sempre parles. Sempre hi ha una xica que et fa sentir bé, una xica amb
la qual somies, una xica que, on estiga ella, donen igual les altres, una
xica...
No sé com,
però sempre
t’estimaré.
Encara que
altres mans
sàpien d’una
pell que jo conec.
No sé com,
però sempre
t’estimaré.
Encara que els
teus llavis
no diguen ja el
meu nom.
No sé com,
però sempre
t’estimaré.
Encara que els teus fills
no siguen mai
els meus.
Encara que els teus camins
són ja camins
tan diferents.
No sé com,
però sempre
t’estimaré.
Encara que
l’única cosa nostra
serà sempre el
nostre fracàs.
No sé com,
però fa ja molts
anys
i encara,
encara, encara
per a tu faig
avui la cançó.
No sé com,
però sempre
t’estimaré.
Obric els dos ulls i ets, m’alce del llit i ets, em dutxe i ets, m’eixugue i ets, em rente les dents i ets, em vist i ets, desdejune i ets, abaixe de casa i ets, puge al cotxe i ets, conduïsc i ets, comence a treballar i ets, almorze i ets, continue treballant i ets, parle amb algú i ets, no parle amb ningú i ets, torne a conduir i ets, dine i ets, em rente les dents i ets, faig la migdiada i ets, somie i ets, em desperte i ets, vaig a comprar i ets, vaig a la biblioteca i ets, vaig al gimnàs i ets, vaig al banc i ets, vaig a fer un volt i ets, torne a casa i ets, encenc l’ordinador i ets, faig el sopar i ets, sope i ets, m’arregle i ets, isc de casa i ets, vaig a pels amics i ets, anem al bar i ets.
Et veig i no hi ets, em veus i no hi sóc, parle amb tu i no hi ets, parles amb mi i no hi sóc, et mire i no hi ets, em mires i no hi sóc, et sent i no hi ets, em sents i no hi sóc.
Em faig una cervesa i ets, em faig una altra cervesa i ets, parle i ets, em parlen i ets, em faig un cubata i ets, en faig un altre cubata i ets, camine i ets, pare i ets, alce el cap i ets, l’acatxe i ets, em gire i ets, entrem al pub i ets, eixim del pub i ets, anem cap a casa i ets, puge i ets, em rente les dents i ets, em pose el pijama i ets, em gite i ets, no puc adormir-me i ets, m’adorm i ets.
Com pot estar tan prop i a la vegada tany lluny? Com pot estar tan lluny i a la vegada tan prop? Per què és tan difícil d’explicar? Per què és tan difícil d’entendre? Com pot ser tan fàcil? Com pot ser tan difícil? Per què dura tant temps? Per què no duraria gens? Com pot ser tan fàcil de recordar? Com pot ser tan difícil d’oblidar? Quantes respostes sense pregunta? Quantes preguntes sense resposta?
Quantes paraules més? Quants més silencis?
