La burreta es mor

No conec ningú que demane una pujada dels tributs per a tindre millors serveis. En canvi, cada dia, la gent demanda més i més prestacions públiques que costen molts diners. El problema és que, com en tot pressupost, el de l’Ajuntament de Carcaixent també s’ha de quadrar. I es pot aprovar amb superàvit però no amb dèficit. Tot això, sense entrar en les regles fiscals que també s’han de complir per llei. En resum, o bé reduïm de la part de gastos, o bé, augmentem la previsió i recaptació d’ingressos.

El programa electoral de Compromís per a la legislatura 2019-2023 contempla l’ajust de la pressió fiscal a les necessitats pressupostàries. I, una vegada en el govern, tenim la responsabilitat de, com a mínim, mantindre els serveis públics que es presten actualment.

El pressupost de l’Ajuntament de Carcaixent ha assumit des de 2014 la pujada prevista per la revisió cadastral, aprovada pel PP en 2011, sense repercutir-la en els contribuents. Les arques municipals han deixat d’ingressar durant estos cinc anys passats uns 6 milions d’euros acumulats. No obstant això, durant el període 2015-2018, s’han amortitzat més de 6,5 milions d’euros de préstecs i s’han abonat més d’1.113.000 euros d’interessos a les entitats financeres. Cal tindre en compte, a mode comparatiu, que el pressupost total d’ingressos per a 2019 era de 21,5 milions d’euros. A més, s’han pagat sentències judicials relacionades amb l’urbanisme, heretades de governs anteriors, per valor de més de 5,8 milions d’euros. I s’ha eliminat el pla d’ajust que asfixiava la hisenda local. Tot això, amb una “congelació” de tributs de cinc anys consecutius. La burreta s’ha ensenyat a no menjar però, ara, ja està a punt de morir-se.

Podem eliminar els 60.000 euros de la Fira Modernista, els 157.000 euros de retribucions de tots els càrrecs amb dedicació exclusiva i la partida de festes majors de 120.000 euros, per exemple. I amb tot, encara necessitarem més de 650.000 euros per a quadrar el pressupost. Tot això, sense realitzar inversions amb fons propis. O voleu que deixem d’arreplegar el fem i el poble a les fosques, o no paguem el personal funcionari?

De cara a l’any 2020, les obligacions a què haurem de fer front seran molt superiors a les d’anys anteriors. Per tant, a la falta d’ingressos no acumulats per la “congelació” dels tributs, haurem de sumar l’increment del capítol 1, gastos de personal, amb l’actualització de les retribucions per llei i l’aprovació de la nova relació de llocs de treball. El cost de la prestació del servei de recollida de fem, actualment en procés de licitació, que suposarà una pujada aproximada de 300.000 euros, noves sentències condemnatòries, per import d’uns 700.000 euros, les amortitzacions de deute i els interessos financers, que pujaran uns 800.000 euros, entre molts altres gastos ordinaris.

Si no podem retallar en gastos, per tal de no eliminar cap dels serveis públics que es presten actualment, haurem d’augmentar els ingressos. L’impost sobre bens immobles urbans, vulgarment dit contribució, representa al voltant d’un 25% dels ingressos totals municipals. Per definició, els impostos graven la capacitat econòmica del contribuent sense exigència de cap contraprestació. En este cas, manifestada a través del patrimoni, l’IBI grava la titularitat dels bens immobles. Es considera més just augmentar este tribut perquè, a banda de la seua capacitat recaptatòria, compleix millor amb els principis d’igualtat i progressivitat consagrats en la Constitució, que no les taxes o altres impostos.

Carcaixent no té polígons industrials, tenim poc teixit productiu i les grans empreses que paguen l’IAE es compten amb els dits de la mà. Tot i això, també augmentarà este impost, per recaptar vora 100.000 euros. Per tant, la capacitat de generar ingressos, a grans trets, es fia a la participació en els tributs de l’estat i a l’IBI urbana, en una època en què els ingressos per llicències urbanístiques han caigut en picat.

Esta columna d’opinió pretén conscienciar la gent de Carcaixent de la ciutat on viu i dels problemes que arrossega la hisenda municipal. I també implicar tot el poble en la búsqueda de solucions.

Tinc clar que un augment de la contribució d’estes característiques no té explicació possible que puga convéncer. Sou lliures de protestar. Però, què no vos enganyen! La contribució no es puja per a pagar les retribucions dels regidors alliberats. Es puja per a no eliminar serveis públics bàsics. Qualsevol altre govern en esta situació haguera pujat la contribució. Perquè si el poble no contribueix la burreta es mor.


Tribuna d'opinió publicada a Levante-EMV el 12 de gener de 2020