L’Ajuntament de Carcaixent va implantar en 2009
el sistema de recollida de fem, denominat vulgarment de “quita y pon”. La
duració del contracte era de deu anys amb la possibilitat de prorrogar-se per
dos anys més.
El programa electoral de Compromís per
Carcaixent a les eleccions locals de 2019 duia, entre les seues propostes,
l’estudi i concreció, a través d’una consulta ciutadana, del futur sistema de
recollida de fem. Així com la realització de més campanyes de sensibilització,
per tal de millorar en la recollida selectiva i el reciclatge de residus.
En els últims temps, de cara a la licitació del
nou contracte, l’Ajuntament de Carcaixent ha realitzat una campanya informativa
sobre els avantatges i desavantatges dels tres models proposats i el seu cost
econòmic. I també ha donat la veu al veïnat, a través d’una enquesta en què han
participat 3.422 persones. El resultat ha confirmat que la gent prefereix
mantindre el sistema actual.
Però...a què ve tot açò? La resposta la trobem
en la Unió Europa. La normativa europea ha fixat una sèrie d’objectius en
matèria de residus. Els municipis hauran de reciclar el 50 % dels residus que
generen en 2020, un 55 % abans de 2025, el 60 % en l’any 2030 i el 65 % abans
de 2035. En 2018, al conjunt d’Espanya el percentatge va ser del 37 %. A més,
la Unió Europea sancionarà econòmicament els responsables en els casos en què
no es complisquen els objectius marcats.
La legislació actual també comporta l’obligació
d’avançar en la separació selectiva dins de domicilis i comerços abans de
traure els residus al carrer. Si ara tenim quatre contenidors: paper-cartó,
vidre, envasos lleugers i residus. En un futur molt pròxim haurem d’afegir-ne
un estrictament per a orgànic i un altre destinat a residus sanitaris i
d’higiene. L’objectiu principal és la reducció de residus en origen, la
reutilització i el reciclatge de qualitat.
Segons les dades disponibles, el cost econòmic
del servei és aproximadament de 40-43 euros, per persona i any. El pressupost
base de licitació per a la contractació del nou servei serà d’uns 800.000
euros, uns 300.000 euros més que el cost del contracte prorrogat actual.
Carcaixent compta amb un sistema pioner que té
marge per a millorar en molts aspectes. En els plecs de condicions podem
incloure models de pagament perquè pague més qui més residus genere, la
identificació dels residus de cada usuari, la introducció de diferents tipus de
borses, etc. Però també haurem de contractar educadors ambientals, per a
informar a les famílies de com s’ha de reciclar i controlar que tot funcione
correctament.
La implicació del poble de Carcaixent és molt important en este àmbit. La
conscienciació i la responsabilitat de la ciutadania faran que el sistema siga
un èxit o un fracàs. Ara és el moment de plantejar-nos si volem ser un referent
en matèria de reciclatge de residus o si preferim deixar a les futures
generacions un poble més contaminant.
Si la gent acull amb bons ulls estos canvis, entre tots contribuirem molt
notablement a la millora del medi ambient i reduirem els tributs que paguem pel
cost del servei. Per contra, si no arribem als objectius establits per la Unió
Europea, s’elevaran els costos mediambientals i econòmics.
Perquè el que no està en discussió és el principi del dret internacional de
“qui contamina, paga”.
Article publicat en Levante-EMV el 16-02-2020
Article publicat en Levante-EMV el 16-02-2020