La
ParROCHia. Carcaixent, 24 de desembre del 2015
En primer lloc, vull donar-vos les
gràcies per obrir-me les vostres cases en esta nit de Nadal. Un moment que és,
sobretot, de proximitat i de reencontres, un moment per a aproximar-nos, per a
mirar-nos amb la voluntat i el desig d’entendre’ns, per a transmetre a les
persones que ens envolten els nostres millors sentiments d’afecte, de pau i
d’alegria.
L’any 2015 començà, com sol ser
tradicional, amb la torrada de l’hort. I aixina va la jugada: uns quants
sangoneres es reunixen vora el foc per a degustar el millor menjar. Coquetes de
fetge, cansalà i demés embotit artesà. Preparat, amb tot l’amor, pel
mestre Severià. Alta dosi de colesterol! Però no es calfeu el cap, que per moltes
peses que alceu i per molts quilòmetres que feu, de la mort no escapareu!
Els fonamentalismes islàmics ataquen
una vegada més la llibertat d’expressió. Je suis Charlie. Bárcenas ix de
presó! Es calma la corrupció popular en Madrid. I ara
totes les mirades se centren en el partit d’Artur Mas. En Grècia guanya
Syriza. Però prompte quedarà ben clar, que contra el poder del capital, no es
pot anar. Ni ara, ni mai!
Febrer és el
mes de la complementària de Monedero. Què poc els durà l’alegria als de Podemos!
L’amigatxo de Pablo Iglesias, forçat per la situació, presenta la dimissió més
prompte que canta un gall. I els de l’IBEX 35, amb la poreta en el cos, no
veuen altra solució, per a contrarestar la situació, que la invenció per la
dreta, de l’alterego del de la coleta.
I per anar massa carregà, l’alcaldessa
Rita Barberà atempta, una vegada més, contra el nostre valencià. Recordem les
seues sàvies paraules: “Falleres i fallers: vos anime a que “dejeim” passar
el fred del “verano”, el fred de l'hivern i busquem el caloret, el caloret
faller, “sin duda” el caloret del foc i la flama, el caloret faller. Tenim que
buscar la “llegà” de...l’arribada de la festa fallera. Tochs chunts: ja estem
en Falles!
I
efectivament, vingueren les Falles i, amb elles, els carrers es tallaven. La
cassalla corria per les barres, les dels bars i les de les carpes. Els coets retronaven
amb força, i a tot lo veïnat despertaven. La música de les xarangues alegrava
la vida, dels carrers i de les places. I en un tres i no res...ja les havien
cremades! I a algú que conegueu, de cuyo nombre no quiero acordarme, amb
el cor encés en flames i sense claus de casa en les butxaques, no se li va
ocórrer millor opció, per a arreglar la situació, que gitar-se a dormir la
mona, en un búnquer fet a prova de bomba.
I en política, Susana Díaz es carrega
lo que quedava del PP, allà per Andalusia. Toni Cantó, sense futur en el partit
de Rosa Díez, demana asil polític al seu cosí-germà Ciudadanos. Accident d’aviació
provocat per un pilot amb depressió. De tot vorem en esta vida! I que no ens
toque mai a ningú, eixa loteria!
Vingué Pasqua i la gent se n’anà uns
dies a descansar a les platges i a les muntanyes. Mentrimentres alguns
treballàvem de valent en la campanya electoral. I quin millor moment, per
acabar de rematar vint anys de govern del Partit Popular, que traure el tio Rus
al costat del yonqui dels diners, recomptant bitllets sense parar: “...mil,
dos mil, tres mil...dos milions de peles!”
I ja entrem en campanya: (resant la
lletania)...contra la corrupció...Reiniciem! I el poble empaperat! Juanito i
Ahullana que es tornen a ajuntar, en els bars, per suposat! Ana Calatayud a
l’espera del canvi que ella i, només ella, necessita. El PSOE perdut, per
sempre més, en l’espai sideral. I el PP de Salva Ferrer poc podrà fer, amb la
motxilla de Lola a l’esquena, com un burro carregat.
Un 24 de maig, dia per a recordar. Al
remat, el treball de tants anys i tanta gent ha quallat. Els resultats de
Carcaixent es confirmen mentre comptem vots en les meses electorals. 10 per a
Compromís i 4 per al Partit Popular! A la seu, la gent ens espera amb els
braços ben oberts. Les llàgrimes es mesclen amb els somriures. Carcaixent #estrenapoble.
I València ix al carrer, per enviar a fer la mà, els vint-i-quatre anys de
govern de la Rita Barberà. Canvis de governs en molts pobles i també en la
Generalitat. No sabem si ho tornarem a viure, ni sabem si serà igual. Però que
Déu ens guarde bona memòria de lo que ixe dia passà!
Ja s’arrima l’estiu i de boda ens
n’haurem d’anar. En la despedida ens feren visita, uns convidats inesperats. La
mosca negra i el mosquit tigre eixiren a passejar. I bona destrossa feren a tot
el personal! Gostí i Paula es casaren en la vila i honor de Corbera. I, mira
per a on, tots ho celebràrem...amb una bona fartera! Tornar, no sabem com
tornàrem! Però una vegada arribàrem...la festa continuàrem. A disfrutar de la
vida, parella!
I a Paco Salom fem alcalde, amb
alegria general. Mentre a València es firma el Botànic, que vorem on ens durà!
Obrin finestres i portes, de palaus i ajuntaments. Què s’airegen bé les
estances, fins i tot, els fonaments! Menys content està el tio Blasco, empadronat
a Picassent. Porgant tots els pecats que, qui sap, haja comés! I per acabar-ho
d’adobar, ens faltava Serafín Castellano, com a actor principal de la versió
valenciana de La escopeta nacional. I ara, si en vols més, para el poal!
En juliol vingué la calor, acompanyada
d’humitat. Redéu, quin martiri! Carcaixent, Ontinyent i Xàtiva per damunt dels
quaranta graus! A punt vam estar alguns, d’enviar-ho tot a pastar. Nit i dia,
dia i nit, sense parar de suar. I a la festa del Torico que tornàrem un any més,
per vore més que res, com estava el percal. Què sopem, xiquetes? Besugo i
olivetes! –Feu-me el sopar!
Arribaren les vacances d’agost i el
drama dels refugiats. La guerra de Síria és una prova de fins a quin extrem pot
arribar la humanitat. Alguns construïxen tanques cada vegada més altes, altres
es barallen per acceptar les quotes de refugiats i els que fugen de la guerra,
de la fam i la misèria moren bombardejats, executats i ofegats. Imatges que
remouen consciències quan ixen en televisió. I en tapen altres tantes, que tots
els dies passen, i mai les veurem al caixó. La solidaritat de tots els pobles amb
qualsevol persona que patix és una obligació. Si perdem la dignitat, què
collons fem en este món?
Els del PP no en saben altra: que si
la bandereta i la llengua... que si les senyes d’identitat. Valencians: pensem
d’una vegada en nosaltres mateixos! Cadascú que se senta com vulga...què això
és la llibertat. Respectem totes i cadascuna de les formes de sentir-se
valencià. I unim-nos (tots a una veu) en reclamar lo important! Que qui no
plora no mama! I jo ja estic fart de pagar!
Eleccions plebiscitàries a Catalunya.
I més de lo mateix! Les tertúlies i els debats no fan sinó augmentar el
cabreig. Tingueu-ho ben clar: o els deixeu votar en referèndum o cada vegada en
seran més. Estic de la independència i el procés fins a més amunt de la
coroneta. Mentre Rajoy, tancat en la Moncloa, a banda de dir: –No! Pregunta:
–Y la europea?
El 49 Ral·li Humorístic passà com el
burro Victòria, sense pena ni glòria, per als que no participem. I restem tots
a l’espera de celebrar la cinquantena. Vingueren les festes majors amb novetats
incorporades: llibret de festes i castells. Sense oblidar-nos, com no, de les
nits de patrimoni. I l’alcalde de Compromís que eixí en la processó. Alguns el
criticaran i altres l’aplaudiran. En això consistix la llibertat d’expressió.
El que heu de tindre clar és que la processó és patrimoni del poble, encara que
siga religiós. I qui exercix d’alcalde...governa per a tots!
L’escàndol de Volkswagen bon forat
farà. I estos eren exemple, del miracle econòmic alemany. I després vingué
l’OMS, espantant el personal, que si la carn roja és cancerígena, i més encara,
els preparats. Nosaltres a la nostra! Dorades a la espalda i polp a la
gallega. Moltes bones receptes per a cuinar en la Pedrera. I els que ja
estiguen en l’hort de Simbala, que molts anys vagen per davant!
Novembre que s’acosta i també la
frescoreta, cosa que aprofita la penya per a quedar-se en caseta. Es nota ja en
l’ambient lo que pesa la trentena. I sense tindre cap sentit, una nit com un
altra, mentre sopes amb els amics, gent malalta i fanàtica acaba amb la vida de
moltes persones a França. Els primers interessats en acabar amb esta lacra són
els propis musulmans. Al·lahu-àkbar!
I a punt d’arribar a la meta, el chavisme
i Maduro se’n van al poll a Veneçuela. Mentre esperem que arriben les eleccions
generals. Resultat: minoria absoluta i obligació de pactar. Això és lo que vol
el personal! Cada volta queda menys per a tornar a votar!
I permeteu-me, abans d’acabar, fer-vos
una reflexió sobre la situació política local:
L’Ajuntament de Carcaixent està endeutat.
I açò no importaria si tinguera suficients recursos econòmics per a prestar els
serveis bàsics, pagar el personal i tornar el deute. Però no, no és així! Estem
nugats per un pla d’ajust que ha obligat a pujar els tributs per damunt de lo
normal. Cada dia ix un nou pleit, relacionat amb l’època del boom
immobiliari. Sentències per pagar que van sumant interessos de demora. Falta de
personal en molts departaments. Enfrontaments entre treballadors, que no se
solucionen de hui per a demà. Falta d’espai per a l’atenció al públic i per a
l’arxiu de documentació. PROCARSA, un problema en sí mateixa. Problemes
enquistats i latents que, quan ixen a la llum, ho fan amb més força. Relacions
de llocs de treball per refer. Magatzems de Ribera per regular. Festes del
poble i activitats per organitzar. Convenis per firmar. Comptes per aprovar.
Obligacions i informes al Ministeri per enviar. Informació activa de
transparència per publicar. I sí, podíem continuar...
Voleu subvencions per a les falles,
clubs i associacions? Voleu més ajudes socials? I també voleu XarxaLlibres,
arbre i llums de Nadal? Voleu que s’abaixen els sous els polítics i els
treballadors? I ja posats...no voleu que paguen per anar a treballar? Voleu que
no hi hagen rates, ni cucs, ni milpeus? Voleu els carrers sempre nets? Voleu
que arrepleguen el fem tots els dies, encara que sou els primers que no
recicleu?
Tot això i més! Això és lo que voleu!
Voleu moltes coses i no sabeu lo que costen. Criticar per criticar!
Sí, xiquets i xiquetes! L’Ajuntament
de Carcaixent és un desastre. Però és el nostre desastre. El desastre públic
més gran de Carcaixent. Tenim l’obligació tots, tios i nebots, de treballar dur
per millorar la seua situació econòmica i la seua organització.
Perquè, com digué Miquel Martí i Pol: el poble és el meu esforç i
el vostre esforç!
Bé, acabarem ja, que no vull que vos
sente mal el sopar. Només dir-vos a tots, família exbaranera i parroquiana,
amics i amigues, i no tant amigues de Carcaixent i d’altres pobles,
respectables majors, benvolgudes autoritats i demés cracs:
Adéu i gràcies! I què en
siguen deu més, sempre al vostre costat!
Bona nit! Bon Nadal!
El Uelo
