El tio Juan
Cogollos ha fet 85 anys. Ja és més major que tots els seus. Son pare es va
quedar en 64, sa mare en 75, la germana arribà als 83 anys.
Va nàixer un 10 de
novembre de 1931, el primer any de la República, al carrer Sant Josep de la
Muntanyeta. Ha viscut la Guerra Civil, la dictadura de Franco i la democràcia.
Primer al carrer Murillo, d’on li ve el sobrenom. Després als pisos dels
Ferroviaris i, més tard, als carrers Escrivà Maseres i Pare Eugenio.
Es va casar amb
Antonia Lara, neboda del Llauraor 40 i de la família dels Meloneros,
l’any 1957. Va tindre dos filles.
Ja han passat molts
anys d’això. Ha vist créixer les seues filles, el naixement del seu primer nét,
la mort massa prompte de la seua dona. Aconseguí refer la vida i es tornà a
casar amb Leonor Arbona. Després vingueren dos nétes més. I més tard, més néts
que, encara que no ho siguen de sang, li donen la mateixa faena i alegria que
els titulars.
Artesà de la fusta.
Ha dedicat la seua vida a este ofici. Entre planes, garlopes i guilleumes,
barrines i punxons, martells i puntacorrents, serres i raspes, rossets i
filaberquins. Molta gent de Carcaixent té a les seues cases mobles treballats
per ell. Ara, a la seua edat ja no treballa la fusta. Però encara conserva eixa
mà especial per a arreglar qualsevol cosa. La llàstima és que amb ell este
ofici es perdrà.
Descendent directe
d’aquell Pasqual Cogollos, obrer de vila, que a les acaballes del segle XVII,
vingué de València i acabà casant-se amb una dona de Carcaixent. I que va
sembrar la llavor de tots els Cogollos que hui viuen a Carcaixent i a tota la
contornada.
Llargues vesprades
en la cotxera, taller improvisat de fuster, amenitzades amb les visites dels
seus amics i cosins (ja en queden ben pocs). Històries de la post-guerra, de la
família, del seu avi Caralampio, del treball, de les taronges, de les amistats
i de la gent del poble.
Viatges en el Seat
Panda a l’hortet del Barranquet, al camp del tren de la Coma, parats en el pas
a nivell. Records d’un xiquet.
Moltes més coses
podíem contar del tio Juan. Una persona que no eixirà mai als llibres
d’història, que no serà recordada per ser una personalitat famosa, que morirà
amb dignitat al poble on va nàixer, al poble on va viure tota la seua vida, al
seu poble, Carcaixent.
Història viva d’un poble, història viva d’una família, el tio Juan Cogollos és i serà sempre una persona especial per al seu nét. Ací el meu xicotet homenatge.
Història viva d’un poble, història viva d’una família, el tio Juan Cogollos és i serà sempre una persona especial per al seu nét. Ací el meu xicotet homenatge.
Molts anys, uelo!
