La
ParROCHia. Carcaixent, 24 de desembre del 2012
Com cada any, en esta nit de Nadal, em
dirigisc a tota la família parroquiana i baranera, i carcaixentina en general,
per transmetre-vos els millors desitjos de pau i felicitat.
Encetàrem este any 2012 que estem a
punt de xapar, fotuts i arrimats al marge. I
cada dia més parats! Però no vos preocupeu per això! Què a la Moncloa ja
ha arribat, l’home que ens salvarà! Li diuen Mariano, i és registrador de la
propietat. I allí el senyor Mariano, reformant i retallant i amb la tisora ben
esmolada, li diu al “pueblo llano”, que disfruta lo que ha votat: –Habéish vivido por encima de vuestrash poshibilidadesh!
Shon tiemposh durosh y difícilesh! Hemosh de cumplir con el objetivo de déficit!
Shabemosh a donde vamosh! Y osh vamosh a eshpañolizar!
I entre reformes i retalls, alguns de
mitja jornada, encara tinguérem temps per organitzar la primera festa de l’any.
La tradicional torrada d’aniversari de la Barana. I una vegada més, i com si d’un
forat negre es tractara, els Ferrero’s Rocher desaparegueren de la faç de la
terra, més prompte que canta un gall.
En febrer feu fred a València i els
estudiants, més gelats que un poll, es van manifestar pels carrers del cap i
casal. I la Polecia Nacional, que no sabem
si és tonta o subnormal, tragué les porres a passejar. –Què vos sembla si calfem el primer que es pose per davant?, degué
dir alguna eminent autoritat. Però vist com acabà la cosa, se’ls en degué anar
de les mans! El Twitter encés en flames, i les porres de València en la portada
de The New York Times. L’enemic dins
les escoles. L’IES Lluís Vives internacional. Naixia, per art de màgia, la #primaveravalenciana, que
a la dreta tant agradà.
En març hi hagué vaga
general i més garrot per al personal. Pressupostos retallats, i a Carcaixent,
pla d’ajust per triplicat. I el Govern que segueix amb la cançoneta de
l’herència que ens han deixat. Però ara quan se’ls acabe l’herència, que vagen
pensant els peperos...a quin sant s’encomanaran?!
Les Falles foren un bàlsam per
oblidar-se de tots els mals. Encara que per a més d’un són un suplici, que amb
dignitat cal aguantar. La pólvora, la música, la falla i la cassalla...què mai
ens falten als valencians! Perquè el dia que s’acaben, vorem on anem a parar!
En abril la prima de risc es dispara i
la banca afona la borsa. I al rei que comença a agradar-li, això d’anar per
terra, caçant elefants a la gana, es posa nerviós de vore-li les mamelles a l’alemanya,
un poc més i es queda en Botswana. –Lo
siento mucho. Me he equivocado y no volverá a ocurrir! Ale, a mamar-la!
I entre repago farmacèutic i pujada de
taxes universitàries, Catalina i Rasputín ens alegren les Pasqües, mentre els
de sempre van a Gandia Shore, a vore les que cauen. I és que el temps no passa
debades...o ja no se’n recorda la penya, del magnífic any del Rames?
En maig Lola fitxa vicesecretari, per 70.000
euros a l’any. Bon almerç! Sí, senyor! Mentrimentres li donem prioritat a lo
nostre abans que a lo dels negrates de “Negrolandia”. O sinó que li ho
pregunten al tio Rato! Que està més content que unes pasqües, de vore com els
rics s’enduen els beneficis i els pobres sempre les pèrdues. Lo únic que els faltà
per nacionalitzar va ser Carlos Divar. Un altre, que en lloc de ser d’esta època,
sembla de la del Neandertal! Menut carcamal! Déu cagat! Millor deixem-ho, deixem-ho
estar!
I arribem al 9 de juny. Magnífic dia
per a un rescat! O com dirien alguns: “línia de crèdit sense contraprestacions
per a la societat”. A Grècia guanya la por! I ací els piròmans que es
diverteixen de valent, amb l’ajuda de la sequera, el ponent i algun que altre
negligent, cremant els boscos valencians. Terroristes mediambientals! Això és
lo que són, eixa colla de desgraciats!
La Nit Esportiva i Musical va perdent interés,
any rere any, per a la majoria de tifosi locals.
No sabem si per la crisi o la vellea puta que, a cada dia més, s’apodera de la
gent. Així que animeu-vos per a anys vinents! Perquè, com diria el de l’anunci
de l’espetec: -Les coses bones no haurien
de canviar mai!
En juliol ens riguem bona cosa amb les
animalades del Xavi Castillo. Mentre el Govern de l’austericidi, segueix al
dictat d’Alemanya, retallant sense parar. Torn, novament, dels funcionaris,
dels pensionistes i dels pobres aturats. I pugem l’IVA i l’IRPF, que mai anàvem
a pujar! I per si ho havíeu oblidat, lo poc que quedava de ràdio i televisió
pública valenciana, ara sí, els #lladrEROs se l’acaben de carregar. Poble, anem
on voleu anar: de l’Estat social i democràtic a l’Estat neoliberal privatitzat!
A qui han enganyat? A mi no, per descomptat! I el dia que tot rebente...que
s’apreparen els mercats!
Les vacances senten bé a tot el
personal, menys aquells que, per desgràcia, ja les disfruten tot l’any. La
penya que torna a Ràfel, per retrobar-se amb el passat. Quants anys hem perdut,
xulilles! Per no voler fer-me cas! Visquen les nostres festes! I visquen les
(xicones) de Rafelguaraf! Canviem Rasputín per Delfín, però ens ix mal la
jugada! Després vindrà Piscolabis, acompanyat de tonyines i sargs. Són com
personatges de faula, el grumet i el capità!
Setembre és cultura de la bona, valenciana
i popular. Gaudim recitant en veu alta els poemes d’Estellés. I sentim nàixer
primaveres amb l’Herència
d’Aspencat. Gràcies al Consell de la Joventut, per apostar per la música en
valencià! Això és el nostre futur com a poble! Això són èxits assegurats! I
entre congressos i possibles rescats, s’arrimen les nostres festes, les majors
i patronals. Tu què en vols d’alternatives o prefereixes les oficials? Ale,
Vicenteta...trià de la parà!
Del 47 Ral·li Humorístic
quasi no puc opinar. Simplement felicitar l’organització i tots els
participants. Encara que ja va notant-se el desgast de cinc anys. Enhorabona
Cotxe 21 (4), per tot lo que heu currat! No volia acabar, sense deixar-los un
recadet a tots aquells que es postulen per tal d’organitzar: xiquets, no vos encanteu
mirant les cucales! Vinga va, feu-se avant! A vore si tant s’ho penseu, que l’arròs
se vos en passa, i al remat, acaba esclatat!
Octubre vingué amb mal de panxa
incorporat. Correus és història! La plaça-cementeri ja és una realitat! No li
tindreu en compte a l’alcaldessa, com de cara ens ha costat! Perquè ja voreu com
a les pròximes, la torneu a votar!
En el Darrer Diumenge d’Octubre, entre
xato de vi i de mistela, acabàrem un poc marejats. O sinó que li ho pregunten
al rebesnét de @juliaribera, tot lo que hagué d’aguantar. Canviem la mar per la
muntanya, quan fa olor a esclata-sangs. El Club del Gourmet amplia fronteres.
Mira què ens agrada fartar!
A Catalunya volen independència. Xe, deixeu-los
anar! La por no deixa la gent fer vaga, i menys encara, general. Això sí, els
carrers s’omplin de gent que protesta sense parar, contra la política del
retall que la Merkel ens vol imposar. La tardor és calenteta i l’hivern més que
ho serà.
I arribem a l’últim mes de l’any amb consum
abusiu de cel·lular. #Carcaixentuits va ser algo fora de lo normal. Sopar, no
sé si soparen...però alguns, a gosades, que es van desfogar! Trobàrem en falta
alguns trolls famosos i ens riguérem
bona cosa amb els fakes habituals.
Així que twitters de Carcaixent: l’any que ve vos esperem en el
#Carcaixentuits, per piular sense parar!
Sempre me’n recorde de Dario Fo en
sentir parlar de la Generalitat. Ací no paga ni Déu, i vorem quan pagarà! Les
farmàcies tancades en vaga, els dependents sense cobrar, la sanitat
privatitzada, l’educació adoctrinada...i encara es burlen en la nostra cara, ofrenant
sense parar. Valencians...no pintem Fabra!
Lo de Wert és de Wertgonya! Menut franquista infiltrat! On estan els defensors de la
terra i de “nuestras señas de identidad”? Imputats deuen estar...
I per acabar-ho d’adobar, el poble veu
els polítics com un dels mals principals. Diuen que tots són iguals! Però, amics
i amigues, poseu-vos açò en el cap:
-
La política és la solució! La política no és
el problema! Ja és hora de participar! Alceu-se d’una puta vegada del sofà!
Comenceu a fer política! Els polítics no vos trauran d’esta. Només el poble
fent política eixirà avant. Perquè com va dir Joan Fuster: “la política, o la
fas, o te la faran”.
Bé, acabarem ja, que no vull que vos
sente mal el sopar. Només dir-vos a tots, família baranera i parroquiana, amics
i amigues, i no tant amigues de Carcaixent i d’altres pobles, respectables
majors, benvolgudes autoritats i demés cracs:
Adéu i gràcies! I què l’amistat
i l’estima de la vostra gent, siga la força que vos guie davant les adversitats!
No hi ha govern que perdure, ni mal
que cent anys dure!
Contra la por, sense por! Força per al
2013!
Bona nit! Bon Nadal!
El Uelo
