La
ParROCHia. Carcaixent, 24 de desembre del 2013
En esta nit de Nadal, com cada any,
vull reflexionar amb vosaltres, parroquians i exbaraners, sobre tot allò que
ens preocupa i també sobre les nostres esperances de futur amb treball, alegria
i felicitat.
La primera festa de l’any, com sol ser
habitual, és la tradicional torrada d’aniversari. I a l’hort que acudiren els més
farteres de la Ribera, per tal de devorar tot allò que se’ls posà per davant:
llonganisses, xoriços i botifarres, de Severià, per suposat, bon vinet de la
terra i Ferrero’s, per a desempalagar.
El gener vingué carregat de comptes
milionaris en Suïssa. El puto amo havia arribat! A Bárcenas el pillaren
repartint sobres per baix mà. Els que presumptament cobraren, hui acatxen el
cap, a vore si més prompte que tard, escampa ja d’una el temporal, que afecta, sense
pena ni glòria, el partit dels carcamals. Tot això, després de pronunciar, fins
a la sacietat, el “no me consta”, per tots costats.
I entre confetis i pallassos aparegué
la Cospedala, es posà cara la trona, rodejada de micròfons, i va la tia i amolla:
“la indemnización que se pactó fue una
indemnización en diferido (...) en forma efectivamente de simulación, o de lo
que hubiera sido en diferido en partes de una (...) de lo que antes era una
retribución (...) tenía que tener la retención a la Seguridad Social”. Bravo!
Tots es quedaren a quadros! I ara la faena és per als jutges, si pensen aplicar
en les sentències la jurisprudència que assentà eixa dona.
A Carcaixent constituïm Compromís i a
Roma elegixen Papa. Ai, Mare de Déu santa...què serà de tots eixos “angelets”
de la Cúria Vaticana? Recordem el primer aniversari de la #primaveravalenciana,
amb un concert interminable de la millor música de la terra. I la jutgessa que
imputa a Lola Botella. Sembla que alguna valenta li la té jurada. Família
política o política de família? El cas és que ni una ni l’altra...i entre les
dos, no deixaran rama verda! Ai, Mare de Déu d’Aigües Vives...vorem tot açò on
acaba!
En març es mor Hugo Chávez i Bárcenas
en fa de les seues. Els ERO d’Andalusia embruten a polítics i sindicalistes. Tants
anys de majoria absoluta...no porten cosa bona! Corrupció política, alcohol i
coca! A mansalva! L’exmarit d’Ana Mato, l’únic del món mundial, que no li
afecta la reforma laboral. 200.000 euros a la saca, per tapar-li la boqueta, una
palmadeta a l’esquena i a continuar “mangonejant”. Visca la reforma laboral! I
visca la mare que ha parit...a tots aquells que els han votat!
“Falles...foc i festa, la que te va a
dar esta!” Un any més...coets i despertades, carpes i mascletades, fallerets i
falleretes, cassalla per totes bandes. I mal de cap al veïnat! Què d’això mai
ens lliurem! I traguem quina en silenci, per a no fer mala sang. Perquè les
festes són del poble! I lo que va davant, va davant!
Vingué Setmana Santa i amb ella,
processons i vestes. Els Serres i els Talensos, els Garrigues i els Albeldes.
No sense oblidar a la resta del personal. I com ja és habitual, des de temps
immemorial, la terra dels pixavins, s’ompli de carcaixentins. Disposats a
carregar, per deixar ben alt el pedestal.
I el paro arriba a sis milions de
persones. Ai, senyor! On anirem a “parar”? Es posen de moda els “escraches”, a
polítics populars. I per si se n’havíeu oblidat...tenim els visionaris del FMI
i la Comissió Europea, que lo únic que saben es cobrar, fent previsions sense
parar. Entre soparot i dinarot...rebaixa del jornal! Eixos xics de Brussel·les...mira
què estan espavilats! D’on collons fem més retalls? Si ja no queda res per
tallar!
Batalla fratricida pel control del
Partit Popular. Lola contra Salva! Ferrer contra “Loliat”! I al remat, va
guanyar l’advocat! La decadència de la bona xica tard o d’hora havia d’arribar.
El jutge imputa la infanta. I l’Audiència la “desimputa”, a petició del fiscal.
Un “paripé” més de la partitocràcia, per fer-li creure al poble...tot això de
la igualtat. I Aznar que renaix de les cendres, per salvar a Espanya del mal.
Encara farà bo, si no calla, el que tenim ara manant!
En juny, el jutge Ruz envia el puto
amo a presó! I ell i Pedro J., tanto
monta, monta tanto, s’ho passen d’allò més bé, posant els collons en la
gola a tres quartes parts del PP! El camaleó polític de Blasco que perd una
altra batalla. Mentre tots esperem eixe dia en què tire de la manta! El
misteriós cas de les finques de la infanta és digne d’una novel·la. Notaris i
registradors, Hisenda i la Corona...aclariran alguna cosa? Mentrimentres “El
duque empalmado”, que no para de fer campanya, en favor de la #MarcaEspaña.
En juliol colp d’estat en Egipte, una
més dels americans. Redéu, quina llista més llarga! Eixos mai han sigut de
fiar! Snowden i Evo Morales o...com passar-se pel folro dels ous el dret
internacional. Bárcenas tira de la manta! Destapa el pot de merda: finançament
il·legal, corrupció generalitzada, sobresous i donacions a canvi
d’adjudicacions de contractes. Resposta: dimitir...és un nom rus?
I arribaren les vacances per a uns i
per a altres. I quina és la millor manera de capejar el temporal popular, que
traure a relluir el penyal de Gibraltar. Mentrimentres els màxims col·laboradors
del poder judicial destrueixen discs durs, agendes i bona cosa de material.
Un gran de Carcaixent ens deixa per
estes dates. I li diem ben fort el dia del seu enterro: fins que ens tornem a
vore, Pascual!
En setembre reprenem la marxa. I
acudim, una vegada més, al Concert per la Llengua. Nou èxit del Consell de la
Joventut. La inversió en música en valencià mai defrauda. Mentre els joves
d’este poble es preparen per una nova edició del Ral·li Humorístic de
Carcaixent. Sembla, des de la distància, que l’organització actual mai es
cansa. Lo que ja no tinc tan clar és l’opinió dels participants. Algú em pot
informar de com està el percal?
La Via Catalana per la independència
seguix el seu camí. I no sabem on arribarà! Lo que sí sabem és que ningú podrà llevar
la il·lusió de viure el seu futur al poble català. El populisme i la demagògia s’apoderen
de la política local. El PP de Lola Botella està de liquidació. L’Ajuntament en
els ossos. I veuen passar els dies, a vore si arriben, ja d’una, les maleïdes
eleccions. Mentre aguanten contenciosos i renyes dels senyors de l’oposició.
En octubre venen les festes. Tu quines
vols? Les de sempre o les alternatives i populars? I alguns encara esperen que
el llibre els arribe a casa. Sols per poder degustar, eixa joia de la cultura
popular. Eixe article de malnoms
tan ben parit, que a mi, quan el vaig llegir, no em va deixar dormir en tota la
nit. Perdoneu-me, però...algú ho havia de dir! La rondalla i la Lira ens
delecten amb “Botifarra a banda”. Visca la Granaïna i El casamiento de Maria la
Xapa. I què visca el líder espiritual, Pep Gimeno, Botifarra! Sense oblidar-nos d’Al Tall, que han posat punt i final
a trenta anys de recitals, al son del Tio Canya.
Mariano Rajoy veu la llum al final del
túnel: “Cuán grande va a ser la recuperación económica!”. I el Gran Wyoming li
rebat: “Puede que España esté saliendo de la crisis, ahora solo nos falta saber
cuándo saldrán los españoles?” El 24O vaga en l’educació. Lo del ministre Wert
és de matrícula, en fa una darrere l’altra. Està més cremat que l’haca del
Guapet, però ahí Rajoy que l’aguanta. Volien acabar amb l’Erasmus i acabaran amb
la nostra paciència.
Entrats en desembre li diem adéu a
Nelson Mandela. Lloat per uns i per altres, que mai li arribaran ni a la sola
de les sabates. Els catalans posen dia per a la consulta. Mentre Blesa i Aznar
es burlen de tots nosaltres. I guardonem Dolors Pedrós, dona valenta i
compromesa amb el nostre País, la nostra cultura i la nostra llengua. Enhorabona,
Dolors!
La dita diu que: “de ponent, ni vent
ni casament”. I vist com està el percal, la cançó d’Al Tall té més vigència que
mai:
Lladres
que entreu per Almansa
no
sou lladres de saqueig,
que
ens poseu la cova en casa
i
des d’ella governeu.
Això és aixina! Fabra es torna boig i
tanca la ràdio i televisió pública valenciana. Vergonya cavallers, vergonya!
Han perdut la xaveta i l’aparell de propaganda. Mai havíem vist banderes tan
diferents, unides per la mateixa causa. El poble valencià en contra, al crit de
#RTVVnoestanca.
S’han carregat els bancs i les caixes,
han tocat de mort l’educació, retallen i privatitzen la sanitat, el deute ens
trau a ballar, han saquejat RTVV i EMARSA. I què dir de l’aeroport sense
avions, Terra Mítica, Brugal i Carlos Fabra, l’America’s Cup, el circuit de la
fórmula 1 i la visita del Papa... i podíem seguir però... per a què? Si a
vosaltres, per una orella vos entra i per l’altra vos ix! Valencians i
valencianes: fins quan esteu disposats a tragar? I no em val això de què: “és
que són tots iguals”! Vint anys porten manant! Enviem-los ja a fer la mà!
Quan la indignació del “pueblo
llano” es converteix en resignació, només veig una solució, i és
diu...revolució. La revolució del pensament, la revolució de la paraula, la
revolució de les idees, la revolució de la gent farta. No necessitem salvadors
de la pàtria, ni màrtirs de la democràcia. Nosaltres sols podem! Només ens
queda perdre la por! I acabar amb la indiferència! Si tots tenim cervell i
sabem per a què serveix! A què collons esperem! Posem-lo en funcionament! Què
estos a la marxa que van, ens deixaran per anar a captar!
Perquè con va dir el poeta
del poble, Vicent
Andrés Estellés: “hi haurà un dia en què no podrem més i llavors ho podrem
tot”.
Bé, acabarem ja, que no vull que vos
sente mal el sopar. Només dir-vos a tots, família exbaranera i parroquiana,
amics i amigues, i no tant amigues de Carcaixent i d’altres pobles,
respectables majors, benvolgudes autoritats i demés cracs:
Adéu i gràcies! I que el
vostre camí en la vida siga l’enllaç perfecte amb els camins dels que més
estimeu.
Bona nit! Bon Nadal!
El Uelo
