La
ParROCHia. Carcaixent, 24 de desembre del 2014
Vull expressar-vos la meua més cordial
felicitació de Nadal, desitjar-vos un venturós any 2015 i compartir amb
vosaltres, les meues reflexions sobre l’any que ara acabem i el que molt prompte
vindrà.
No hi ha millor manera d’encetar l’any
que amb la torrada d’aniversari. La penya es reunix en una mateixa taula per a
comentar la jugada. Tot adobat amb embotit de Severià i vinet de la terra.
Recordem el que vam ser fa deu anys amb la Barana. Sempre hi ha algú que té la
llàgrima fàcil...mentre parla s’emociona...i passa lo que passa!
El panorama polític està molt mal. I
sinó, recordeu-vos-en dels de Gamonal. Més farts que Mahoma de la cansalà, eixiren a protestar, a vore si
el govern popular els feia un poquet de cas. I per a no estar-ho, després de
conèixer la imputació de la filla del campechano.
Declarà la infanta en febrer: què ella
no tenia ni puta idea dels negocis del “duque empalmado”! Mentre el ministre de
l’Interior, exemple de dignitat cristiana, parava l’entrada d’immigrants a base
de pilotes de goma. Déu cagat, quin animal!
Vingué l’1 de març i de bodorrio que
ens n’anàrem. Juanito i Núria es casaren al so de With
or whithout you, sense oblidar-nos de José Coll i del gran mestre de
cerimònies. Un dia redó, per a un gran amic! A disfrutar de la vida en família,
mestre!
De seguida vingueren els coets, les
carpes i les despertades. Només significava una cosa...les falles estaven
plantades. La cassalla corria pels passa-carrers i les barres. Tingueu paciència,
xiquets! Què en uns dies estaran cremades!
A l’abril Crimea se’n va a Rússia.
Territoris en disputat per la força de les armes. Esperem que russos i
ucraïnesos ho solucionen sense empinar massa el colze. Perquè sinó...tant ells
com nosaltres acabarem agarrant mosques! Mor García Márquez, i amb ell, el
realisme màgic. El PP diu que millora l’economia: que si “raíces vigorosas”,
que si “en la buena dirección”...ara toca eixa cançoneta, fins que passen
eleccions.
En Pasqua la gent emigra a les platges,
als horts i a les muntanyes. Xeraco, Tavernes, Gandia són alguns dels destins
de quatre dies de vacances. A Carcaixent ens quedem ben tranquils, fartant com
a descosits: mandonguilles, llonganisses, mones i arnadins!
Arribaren les eleccions europees i
s’evidencià el crac del bipartidisme. PP i PSOE es convertixen en la casta.
Mentre ens quedem tots atònits amb la irrupció de Podemos. A Carcaixent açò marcarà
tendència: un PP de capa caiguda, la decadència de Lola Botella. Un PSOE cremat,
per més que es regenere. Una incògnita, la de Podemos, que serà, de ben segur, objectiu
per totes bandes. Sense oblidar el projecte de Compromís, que seguix cotitzant
a l’alça.
I en vindre la caloreta, Elena ens
torna a jornada completa. Arriba el primer sacrifici en forma d’abdicació. El
rei se la pira amb Corinna i li deixa tot el marró a Felip, el Preparado. Mala època per als homes
d’Estat! Perquè uns pocs dies després, serà Rubalcaba qui deixarà pas a Pedro
Sánchez, el Guapo. Mentre Rajoy
seguix acatxant el cap i mirant cap a un altre costat! Esperant que alguna
divinitat li perdone tots els pecats!
En juliol s’obri la temporada de
festes per tots los pobles. Vages per on vages... orquestres per totes bandes!
I faces lo que faces...arribes a casa a les tantes! Però digne de menció
especial és el Torico de Teruel. I “al palp” que ens n’anàrem uns quants, tots
ben ensabonadets, per a posar-li el mocadoret al bouet eixe de joguet. Al
remat, la cosa se’ns n’anà de les mans i agarràrem tots un bon pet!
La notícia bomba de l’estiu fa trenta
anys que l’amagaven. Però ara que hi veuen perill, tot val contra l’adversari.
Jordi Pujol té comptes a Suïssa! La pregunta que jo em faig: per què durant
tants anys el poder va fer la vista grossa? Serà perquè no ho sabien o per què ells
també tenen per ahí...alguna que altra cosa?
Arribaren les vacances i amb elles els
globus sonda. Reformeta electoral per ací, per a acontentar els seus alcaldes;
regeneració democràtica per allà, per a vore si piquen els sociates. Al remat,
de forment ni un gra! Això sí! Augmentaren la indignació de les classes populars,
que veuen els polítics com els causants de tots els mals.
Setembre entrà amb força i ganes de votar.
Manifestació en forma de V per tota la Diagonal. La resposta del Govern: un NO
com una catedral. La Constitució i la llei ben poc podran fer contra la
il·lusió del poble català. Més prompte que tard alguns claudicaran. S’obrirà la
tercera via? O vindrà la independència unilateral? Del que sí n’estic segur és
que de Votar no es lliuraran!
El referèndum escocés fou una victòria
de la democràcia. I una nova derrota de la Unió Europea. I salvant totes les distàncies,
ja no em queda cap dubte, després de la demostració, ningú no aprendrà la
lliçó! La llei de l’avortament es carrega Gallardón. I don Mariano seguix, mut
i callosa, fins que escampe la remor! Ara sí! S’ha obert la veda...d’això que
en diuen “dimissió”!
Vingué el Ral·li Humorístic, i amb ell,
les festes majors. Sembla que l’organització no vol sentir ni parlar d’eixe
paraula ideal...la famosa “jubilació”. Magnífica exposició, la del trenet de
Carcaixent-Dénia. Orquestres per duplicat. I Metalesa per a rematar. Des d’ací
un fort aplaudiment a tots els supervivents!
En octubre arriba l’Ebola i la
ministra Ana Mato comença a fer olor a socarrat. La Púnica, nova operació
contra la corrupció de polítics i empresaris. No sé si teniu “black card” però
alguns dels de Bankia, tiraven d’ella fins per a anar a cagar. Blasco, Cotino i
Fabra, tres dels gàngsters de la màfia. I l’última de les bones...la del pequeño Nicolás. Veges, si la cansalà és de pollastre! Ja no em queda cap
dubte! Per fi he descobert què significa...això de la #MarcaEspaña!
Trenta anys no es fan tots els dies. I
per això calia celebrar-ho! En l’hort de D. Talens dos bones festes muntàrem. Amiguetes
i amiguets, allí que s’arrimaren, en vore el cartellet que el senyor @caliquenyet, em dissenyà per a
l’ocasió! I de tot, ben content i pagat, vos puc assegurar, quedà el capità
moro! Però les celebracions esdevingueren tristor, quan pocs dies després, se’ns
n’anà Miquelet Cerdà. Una ànima lliure i feliç, exemple de lluita i superació. Et
trobarem a faltar, Miquel! Una forta abraçada a tota la família!
I fins ací hem arribat! Espere que us
haja agradat! I ara que estem acabant, no vull passar per alt l’oportunitat que
em brinda l’ocasió de fer-vos una reflexió. Així que... pareu molta atenció!
Fa uns anys sentíem això de: “el dia
que tot rebente vorem on anem a parar”. Dames i cavallers, açò ja ha rebentat!
La bambolla de la indignació ha petat a causa de la pressió asfixiant dels
mercats, la crisi, l’atur, la mala gestió política de la casta, el treball de
l’oposició i tota classe de moviments socials. Sense llevar-li mèrit a la Secta
i l’aparell mediàtic del TDT party, que a gosades faena que fan. Han obert
l’estellador de les clavegueres de l’Estat. I ara no para de brollar merda, com
si no n’hi haguera demà. Vorem on posem el taulell de: “fins ací arribà la
pantanà”. La via d’escapatòria, per no morir ofegats, ha estat el fenomen de
Podemos. “El coletas” s’ha convertit
en un autèntic líder de la política de masses. El seu discurs populista i en
favor de les persones ha aconseguit canalitzar el descontent ciutadà. La gent
que estava en el sofà ha passat de la indignació a l’esperança. En una situació
de debilitat com esta, les persones necessiten creure en alguna cosa. O sinó penseu:
per què hi ha gent que creu en el Nostre Senyor, en Alà o en el rei de la cansalà... Salvant les distàncies, Podemos
és una moda que gestiona l’esperança i la il·lusió de la gent. Si no existira...caldria
inventar-la. Però com totes les modes algun dia passarà. I en casta es
convertirà!
Per tot això, vaig a eixir de l’armari:
jo també sóc CASTA!
L’única eixida que té la casta és
apagar l’interruptor. Regenerar de debò el sistema polític, financer i judicial
i obrir en canal la Constitució. Comptant, per suposat, amb el poble valencià. Els
temps i les persones canvien. Ara cal adaptar les regles bàsiques a la nova
situació. La cosa no té fàcil solució! Però menys encara en tindrà, si no hi ha
voluntat política de totes les parts!
Jo no crec en Déu. I pense que les
utopies, si són vertaderament possibles, només es fan realitat amb el treball
de totes les persones. Passem de ser indignats a ser activistes polítics. Baixem
a la terra i treballem tots junts per a millorar la situació. No confiem més del
compte en ningú, no siga cosa que ens emportem una desil·lusió. No donem tant
de poder a una classe elitista i interessada només en el seu propi benefici
(vos recorde que ho hem fet durant molts anys). No li tirem la culpa a la
classe política de tots els nostres mals. Nosaltres també tenim part de culpa
en tot lo que ha passat...Per a què vos entre ja d’una volta en el cap: la
política és la solució a les tensions i les desigualtats que es produïxen entre
els sectors de la societat. I si tu no fas política, algú te la farà!
L’any 2015 tindrem eleccions:
municipals, a les Corts i generals. Tenim una oportunitat d’or per practicar el
que reclamem. A Carcaixent, sense anar més lluny, tindrem unes quantes opcions.
Podem continuar amb el PP, de no sabem qui (però després no vull sentir-vos
protestar). Tenim els del PSOE, més cremats que el carbó, de tanta partició.
Per ahí està Juanito, política de barra en bar. El Bola, del PSOE a trànsfuga,
passant per intent de Podem, i ara, a vore si Guanyem o Reiniciem Carcaixent.
Ana Calatayud, personalisme i ànsia de desfer-ho tot, per ressentiment. Els
moviments tímids d’EUPV vorem en què es convertixen. La gent de Podem no sabem
quin nom portarà i si es presentarà. UPyD, chi lo sa? Trieu de la parà!
Ja sabeu la que triaré jo. Trellat,
rigor i responsabilitat per a aplicar-ho a la gestió política i administrativa
d’un poble de 20.000 habitants. No espereu que tot canvie de la nit al matí.
Cal molta faena i tenim molts pocs diners. Per això, necessitem l’ajuda de tota
la gent del poble, inclosa l’oposició. Venen uns temps apassionants. Esperem
comptar amb la vostra col·laboració.
Bé, acabarem ja, que no vull que vos
sente mal el sopar. Només dir-vos a tots, família exbaranera i parroquiana,
amics i amigues, i no tant amigues de Carcaixent i d’altres pobles,
respectables majors, benvolgudes autoritats i demés cracs:
Adéu i gràcies! I que l’esperança
siga la força que vos guie en la búsqueda de la felicitat.
Bona nit! Bon Nadal!
El Uelo
