dijous, 21 de setembre del 2017

Cris




Xica de poques paraules
i cabuda, com ella a soles.

Una entre totes les cosines,
però especial, com a poques.

Al meu camí et trobares
i un tros m'acompanyares.

Volia donar-te les gràcies.
T'estime des d'aleshores.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada