Els carrers de Carcaixent són per a les persones

L’1 de gener de 2006 va entrar en vigor la denominada llei antitabac. Moltes persones li auguraven a esta normativa un futur incert, si més no, nefast. Dotze anys després, els resultats són: elevadíssim percentatge de compliment i acceptació, establiments lliures de fum amb el consegüent benefici per a la salut de les persones i desplaçament de l’activitat interna dels locals (aprofitant les bondats del nostre clima) al carrer.

Ara fa més d’un any, el govern de Compromís va introduir en el debat col·lectiu la necessitat de regular l’ocupació de l’espai públic en general (no únicament el de terrasses i carpes) en Carcaixent. La finalitat principal és establir un marc normatiu que dote de major seguretat jurídica, tant a l’administració com a la ciutadania, i evite males pràctiques, saturació d’algunes zones i problemes en la convivència ciutadana. 

A més, cal recordar que l’activitat econòmica principal i bàsica del sector de l’hostaleria i la restauració té lloc en l’interior dels establiments, cosa que no és objecte d’esta regulació. I que, en tot cas, l’ocupació del domini públic amb taules i cadires, així com el muntatge de terrasses i carpes, serà sempre un element complementari per als negocis.

Durant tot este temps, s’han mantingut reunions amb les parts més afectades. D’una banda, el sector hostaler. I d’altra, el veïnat de les zones més saturades. El text també ha estat obert a les aportacions dels grups de l’oposició. Entre altres coses, s’ha constatat la gran diferència entre els objectius i els interessos dels dos sectors en conflicte. Cosa que fa molt difícil, per no dir impossible, trobar un punt de consens, sense que cap de les parts accepte cessions en les seues reivindicacions.

Mentre que el veïnat entén que té dret al descans i critica l’apropiació del domini públic. El sector de l’hostaleria defensa el seu dret a aprofitar les oportunitats econòmiques que ofereixen el clima i les terrasses. Si les persones residents aposten per reduir sensiblement la superfície ocupada, evitar la invasió de les façanes, alliberar els accessos als immobles, eliminar instal·lacions fixes (carpes) i limitar l’horari d’obertura. Titulars de bars i restaurants demanen una ampliació horària durant els mesos de juny a octubre i la possibilitat de mantindre les carpes. Ja que, en cas contrari, argumenten que les pèrdues econòmiques i de llocs de treball seran importants. A més, consideren que en este sector s’ha produït un desplaçament de l’activitat de l’interior dels establiments al carrer i que la gent que viu en zones com el Passeig sap dels problemes que això comporta. Per contra, el veïnat afectat respon que molta gent viu en esta zona molt abans que s’autoritzara el muntatge de terrasses i carpes i defensa que cal acabar amb els incompliments horaris, els escàndols o l’abús en l’ocupació de l’espai públic.

Queda menys d’un any per a les pròximes eleccions locals. I ja estem en precampanya electoral. Alguns partits, com sempre, aprofitaran este tema per a fer populisme. El govern de Compromís-Reiniciem, pensant en el seu benefici propi, podria deixar les coses com estan a hores d’ara, sense regulació ni control. I més, sabent que el text de l’ordenança, segurament, no acontentarà ningú. Però el problema continuaria latent. I, més prompte o més tard, s’haurà d’afrontar i trobar solucions que milloren la convivència. En això consisteix la política.

Per responsabilitat política, el govern municipal haurà de conciliar interessos generals amb diversos de particulars i econòmics, tots molt contraposats entre sí. Tot això, sense perdre de vista la protecció del patrimoni arquitectònic i paisatgístic de Carcaixent.

En general, la gent és contrària als canvis. I més, quan els toquen la butxaca. Per a algunes persones, regular és una acció innecessària i complica la vida dels individus, per a altres és imprescindible una ordenació de l’espai públic. Allò que per a unes persones pot ocasionar un perjuí econòmic, per a altres pot ser una oportunitat de negoci.

Per tot això, recordem què va passar amb la implantació de la llei antitabac. Donem-li una oportunitat al text de l’ordenança, deixem que desplegue els seus efectes jurídics, avaluem a curt i mitjà termini els beneficis i inconvenients que puga ocasionar per a les parts afectades. I recordeu que en qualsevol moment podem modificar-la o derogar-la. Això sí, sempre tenint en compte esta màxima: els carrers de Carcaixent són per a les persones.