Governar
un poble com Carcaixent no és gens fàcil. I el millor exemple d’això el tenim
en l’aprovació del pressupost general. El govern de Compromís, amb la
incorporació des del passat octubre del grup Reiniciem, només ha tardat tres
exercicis en presentar el seu primer pressupost al Ple. I dic “només” perquè sé
de la infinitat de problemes que han sorgit pel camí.
Els
motius de la tardança són molts i diversos. No entraré a enumerar-los per a no
avorrir-vos. Encara que tot el poble hauria de tindre’ls sempre ben presents.
Sols així, es podrà valorar objectivament el treball de Compromís esta
legislatura en l’Ajuntament de Carcaixent.
Tot i
això, l’equip govern no pot fugir de la seua responsabilitat. I esta no és una
altra que aprovar una previsió d’ingressos realista, que puga mantindre la
prestació de serveis públics en les millors condicions possibles i fer front a
les obligacions heretades de legislatures anteriors.
Això
mateix és el que, crec, s’ha aconseguit amb el pressupost per a 2018. I s’ha
fet, tot i la congelació de la gran majoria de tributs, especialment els
impostos, en els tres últims anys. Les previsions de millora de la situació
econòmica actual estan ajudant. Però, també ho ha fet una gestió eficient i una
reducció important del deute i, en conseqüència, dels interessos financers. Açò
permetrà, si tot va bé, destinar més diners a la prestació de serveis públics,
a l’atorgament de subvencions a entitats i particulars i a la realització
d’algunes inversions.
Esta
millora, però, no ha de convertir-se en eufòria. La gent de Carcaixent ha de
ser conscient que les males decisions del passat (la majoria de governs del PP)
hipotequen les corporacions del futur. Així, l’última gran sorpresa
desagradable és una sentència que obliga Carcaixent a satisfer vora 4 milions
d’euros els propietaris de l’Hort del Tacat, per l’expropiació d’uns terrenys.
Novament, l’Ajuntament de Carcaixent haurà de recórrer a l’endeutament amb
entitats financeres (i la ciutadania suportar el seu cost), per a pagar
resolucions judicials i fer front a les conseqüències negatives de la firma de
convenis urbanístics ruïnosos.
Però, per
què recórrer a l’endeutament? Senzillament, perquè no n’hi ha altra eixida.
L’alternativa és, per exemple, deixar de prestar els serveis de recollida de
fem, enllumenat públic, centre integral de majors, neteja de carrers i escoles
i festes majors durant dos anys seguits. Eixa, o la que plantegen els grups de
l’oposició, que no sabem quina és.
El problema
se solucionaria, en gran part, si tinguérem ingressos il·limitats dels que
disposar. Però no és així. I, en certs casos, les solucions a alguns problemes
no vindran tampoc de la mà de més diners. Estem davant d’un gran repte en què
la solució passa, necessàriament, per implicar també tota la societat i,
sobretot, els grups de l’oposició. L’objectiu últim és què la maquinària
administrativa i de prestació de serveis públics rode en consonància amb les
necessitats de la societat actual.
L’esperit
de col·laboració entre tots els actors socials, com a engranatge de la
maquinària, és el que intenta implantar Compromís en la seua gestió de govern,
en alguns casos amb més èxit que en altres. L’organització de la Fira
Modernista o l’entrada de l’oposició en la gestió de PROCARSA són dos exemples
positius en este sentit. Eixa i no altra és la millor manera que tenim de fer
rodar la maquinària. De fer poble. En definitiva, de millorar Carcaixent.
Desgraciadament,
no està clar que tots els grups de l’oposició vegen amb bons ulls esta
filosofia de treball. No sé si per interessos polítics partidistes, per un
preocupant complex d’inferioritat o per algun altre motiu ocult. I va quedar
demostrat, una vegada més, en el punt del Ple d’aprovació del pressupost per a
2018. Excuses per les formes però cap proposta realista sobre com continuar amb
la prestació de serveis públics i afrontar les herències enverinades del
passat.
Però les
conseqüències de realitzar una oposició destructiva, amb escassa presència
d’aportacions positives per a la gestió municipal, no afecten solament l’equip
de govern de Compromís-Reiniciem. Sinó que també repercuteixen negativament en
la maquinària i, per extensió, en tota la societat carcaixentina. I este és el
gran problema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada