Missatge de Nadal 2019

La ParROCHia. Carcaixent, 24 de desembre del 2019

En estos dies tan especials, en què sempre han d’unir-nos els millors sentiments, vos desitge, en companyia de les famílies exbaranera, parroquiana i ral·liera, unes bones festes i que l’any 2020 pugueu vore acomplits els vostres desitjos i aspiracions.

L’any 2019 el comencem fotuts i arrimats al marge per qüestions familiars i de salut. El virus de la carpa del Festivern s’apodera de la persona. Això sí, res que no puga curar la tradicional torrada de l’hort. La penya, un any més, reunida en una taula, per a confirmar com de certa és eixa màxima tan nostra, que diu: menja molt, caga fort i no li tingues por a la mort.

Tot seguit, descobrim com se les gasten els del BBVA. Villarejo i les clavegueres de l’estat espiant els seus pecats al servei del capital. El trifachito, enrotllat en la rojigualda es fa la foto en Colón, a vore qui la té més gran. La bandera, malpensats! Moment que aprofita el traïdor de Pedro Sánchez, el Guapo, amb l’ajuda del guru Iván Redondo, per a convocar les primeres eleccions. I Ximo Puig, amb algo de poreta, també s’apunta al carro, per a què no vinga l’extrema dreta i li palpe la careta.

En març, més prompte que canta un gall, les falles estan plantades, les carpes muntades i els carrers tallats. I ara...busca qui t’ha pegat! Tu arròs i jo cassalla! Xupito pa tots! Ueliiiii! Visca la barra...! I això ho pague jo! Els partits polítics, després de passar per xapa i pintura, passegen pels paradors fallers les noves incorporacions. Les candidatures es couen en el forn. Ja estan pròximes les segones eleccions!

No n’hi ha més notícies en el telediari que Catalunya i els llaços grocs. Uns els posen i altres els lleven. I el putxero al foc! No sé a què collons esperen per apagar-lo! Si ja està esclatat l’arròs! L’aparell mediàtic de Madriz blanquejant sense parar l’ideari d’extrema dreta. Les xarxes socials bramen en un diàleg de sords i els que arreglen el món en els bars no parlen d’altra cosa. Què ve el moro Mussa? No! Ja està ací VOX!

Una altra Pasqua fent campanya. Al remat, al PSOE li ix bé la jugada. La gent respon a l’envit. El discurs de la por qualla. Tota acció té la seua reacció. Encara que, a més d’un, la merda ja li xorra pel camal. Les tres dretes no sumen. Mare de Déu, com està el percal! Ciudadanos i Podemos, sense saber jugar al truc, amb la major en la mà. N’hi haurà govern? Què collons passarà? Res que les esquerres no puguen desaprofitar!

Arribem al mes de maig. I se’n va Rubalcaba, tot un home d’estat. La gent està farta de tanta campanya electoral. Val i trenta i la pilota encalà! Compromís, desgastat en el govern, en perd quatre, que arrepleguen Ana Calatayud i Sara Diert. El PP es queda igual i el Bola no arriba al tall. Crits d’alcaldessa, alcaldessa...al son de Paquito el Chocolatero en la nit electoral. Però...a què no sabeu qui té la clau? No podia ser un altre! El barista de la Ribera! El mestre Juanito Albert!

La Fira Modernista torna a omplir de gent els carrers de Carcaixent. El pacte del Putxero és una realitat. Paco Salom i Sara Diert fan fill predilecte el gran Juan Albert. Els haters dels grups de Facebook continuaran animant el cotarro fins al dia del juí final. Les dretes de Carcaixent, incapaces d’aclarir-se, ara es barallen per a vore quina arma més cartapell. Poques coses quedaran que no acaben en pleit! Què caiga Carcaixent que ja l’alçarem nosaltres! Això...si queda algo dret!

A finals de juny celebrem els 50 anys de l’institut Arabista Ribera. I en juliol les festes es multipliquen en la partida de la Pedrera. A passar les nits en vetla. Lo mateix crec que li passa a Pedro Sánchez amb el seu amic el Coletas. I a vore qui collons estudia oposicions amb esta caloreta, sobretot si veus a la penya per l’Instagram, en festivals i de festeta.

Les vacances d’agost servixen per a desconnectar un poc d’ajuntaments. Però, prompte el neofeixisme de Salvini ens amarga l’existència amb la crisi de l’Open Arms. Per no parlar de la matraca de la listeriosi i la “carne mechada” i dels incendis forestals. Coses que s’encarreguen d’empitjorar el PSOE i Podemos, enganxats amb el relat i la repetició electoral. Poden ser més irresponsables? Redéu, quin vectigal!

En Xeraco ens convertim, gràcies al vi de Ca Paco, en tifosi de la Pato. Torrades estiuenques en bona companyia. Garry Ginself, animador d’eventos y saraos. Xe Diógenes, on vas? A pujar la basura! De concert a Xàtiva amb la dolça aprenent del mentor. Mediterrània és una festa. Una cançó sense sentit. Mediterrània és la tempesta. Mediterrània el nostre crit... I sí, Mediterránea festival en la platja de la Vall, per a rematar la jugada. On està Pàstor?

Arriba setembre i tot continua igual. Convocatòria automàtica de les terceres eleccions. Error descomunal. Histèria col·lectiva ciutadana, mòbil en mà, tots cara la pantalla, quan acollonen de què ve la DANA. Xarxes socials fent gran la bola i somriures entre la jovenalla, en sentir que no n’hi ha escola. La sobreprotecció no és gens bona i, més prompte que tard, ens passarà factura. Perquè, com ja vaig dir l’any passat: estem criant ineptes, sense trellat ni forrellat.

La fusió del 21,7 en el 53 Ral·li Humorístic és un èxit. La innovació del Burning man triomfa. Resultat: segon amb sabor a victòria. Enhorabona al Cotxe 17 i al Cotxe 24. Ja era hora que algú guanyara la crítica local! I no vull mirar ningú...Cotxe 3. Per cert, qui organitza l’any que ve? In the night, in the night... xucurrucu, la cigala! I en festes ens portem bé, que l’edat ja no perdona.

El dret fonamental de manifestació està de rebaixes en este país. El Tribunal Suprem encaixa a martellades el delicte de sedició en la sentència del procés. Junqueras i la resta de polítics continuaran en la presó fins que li isca dels collons al jutge Marchena. La fàbrica d’independentistes continua a ple rendiment. No n’hi haurà gàbies per a tants ocells... Un tsunami de protestes col·lapsa el Prat, talla autopistes i fa que Barcelona parega Bagdad. En la Secta i la resta de canals del règim, piròmans professionals blanquegen a l’ultradreta com si no n’hi haguera demà. I, per si el facherío no estava prou on fire, va i trauen a Franco del Valle de los Caídos en plena precampanya electoral.

El dia 10 de novembre el PSOE guanya les eleccions. Pedro i Pablo ara s’abracen però de la por que els fa VOX. Els haurà quedat clar ja que no es pot governar en contra de catalans i bascos? Jo crec que no! Al veleta d’Albert Rivera se l’emporta el vendaval. La corrupció de tant anys de govern del PSOE en Andalusia acaba sentenciada. La vella guàrdia sociata no pot ni parlar. Manuel Chaves i José Antonio Griñán...a jugar!

El govern municipal rebenta el marcador amb la pujada de la contribució. Una vegada més li tocarà al pueblo llano apretar-se el cinturó. Es venen moltes cases però no n’hi ha compradors. Els grups de l’oposició reguen amb gasolina el malestar general. La protesta ciutadana acaba com el ball de Parra: sense cordes ni guitarra. Vergonya vam tindre eixe dia de ser de Carcaixent. I per què s’inunda tant este túnel? Molt senzillo! Perquè l’alcalde és un fill de... A banda! I amb açò queda més que demostrat, que el poble sempre té la raó, lo que no té és trellat.

L’últim més de l’any comença ben banyat, tant d’invocar l’emergència climàtica. Trenta y tantos, sopars d’empresa, censures en les xarxes socials i terratrèmols judicials europeus. Mentrimentres continuem tots a l’espera, a vore si els ix ja de l’ouera, això de formar govern.

I abans d’acabar este sermó, volia, com cada any, fer una reflexió. Així que pareu atenció:

En 2018, en estes mateixes línies, parlàvem de les causes de l’auge de l’extrema dreta i plantejàvem possibles actuacions per tal de revertir la situació. Un any i tres eleccions després, els pitjors presagis s’han complit. Els resultats evidencien lo que molts sospitàvem. Així que, davant d’esta situació, tenim dos opcions:

Podem parlar sense parar de VOX, normalitzar el seu discurs d’odi contra tot i contra tots i, amb això, anar destruint, poc a poc, esta democràcia tan imperfecta en què vivim. O siga, tornar quaranta anys arrere. O bé, podem deixar de perdre el temps i fer política d’una puta vegada, agarrar el bou per les banyes i solucionar els problemes de la gent. En definitiva, mirar al futur.

Jo, com Buenaventura Durruti, ho tinc clar: «al feixisme no se’l discutix, se’l destruïx». I no se m’ocorre millor manera de destruir-lo que construir entre tots un futur millor.

Hem d’identificar els problemes existents i proposar els canvis adients. Arribar a grans pactes i acords. Aprovar les reformes que siguen necessàries. I, una vegada implantades, analitzar les errades i plantejar noves solucions. La política és una roda  que no pot parar de rodar. I es mou sempre a base de voluntat i iniciativa política.

Podíem començar per fer un govern i aprovar uns pressupostos generals. Tenim pendent de resoldre el problema del finançament autonòmic i local. Haurem de parlar algun dia del sistema de pensions i fer les reformes necessàries per a blindar-lo. Cal invertir en les zones d’interior per a revertir el problema de la despoblació. La qüestió territorial s’haurà d’abordar més prompte que tard. No podem oblidar l’emergència climàtica. Necessitem recuperar els drets socials i polítics que hem perdut pel camí. Hem de buscar solucions per als problemes de la gent jove en l’accés al mercat laboral. Plantejar més mesures en la lluita contra la violència masclista. I podíem continuar... Però no, anem a parar.

Perquè...lo més important no és que la classe política es pose les piles, que també. Lo més important és que siga capaç de generar il·lusió i esperança en la gent, de recobrar la confiança perduda de la societat en les institucions, d’involucrar en la vida pública a tot aquell que se senta exclòs.

En definitiva, construir un futur en què tots els pobles se senten reconeguts. Un futur en què els drets individuals, socials i polítics no es vegen amenaçats sinó ampliats i reforçats. Construir un futur des de la tolerància, amb el respecte degut a les normes de convivència i a les regles del joc. Un futur del que totes les persones puguen participar.

Perquè, com va dir Friedrich Nietzsche: «només qui construïx el futur té dret a jutjar el passat».

Bé, acabarem ja, que no vull que vos sente mal el sopar. Només dir-vos: famílies exbaranera, parroquiana i ral·liera, amics i amigues, i no tant amigues de Carcaixent i d’altres pobles, respectables majors, benvolgudes autoritats i demés cracs:

Adéu i gràcies! I què disfruteu del futur amb la millor companyia!

Bona nit! Bon Nadal!

El Uelo